Misc 20/03/2017

El trident del Barça ja no balla sol

Amb el nou sistema tàctic, els tres davanters connecten més amb els seus companys, fet que els permet tenir encara més participació en el joc

i
Toni Padilla
4 min
El jugador del Barça  Leo Messi celebrant el seu segon gol  contra el València sobre  la gespa del Camp Nou.

BarcelonaNeymar girava el cap, s’obria perfilant-se per rebre la pilota i cridava: “Sam, Sam”. El cos del brasiler ja encarava la porteria rival abans de rebre la passada d’Umtiti, que va jugar contra el València permanentment instal·lat sobre la línia del mig del camp. La combinació Umtiti-Neymar va ser la que més va funcionar diumenge al Camp Nou, de fet. Fins a 25 vegades el defensa francès va enviar la pilota a Neymar, el davanter més participatiu en el triomf contra els homes de Voro. Si ara fa unes setmanes, en el partit contra el Leganés, la combinació més utilitzada va ser entre Umtiti i Sergi Roberto (46 cops), contra el València ja entrava en acció un membre del trident. Amb el canvi de sistema, passant de quatre defenses a tres, el Barça s’exposa més en defensa si no llegeix bé els atacs rivals, però aconsegueix instal·lar-se millor en territori enemic en generar superioritats numèriques contra rivals tancats i aconseguir que els seus davanters siguin més protagonistes.

“Hem passat de ser un equip intocable en accions d’estratègia a encaixar tres gols seguits a pilota aturada. Això canviarà. A més, tornarem al 4-3-3 en algun moment, però crec que les possibilitats que ens ofereix el 3-4-3 són molt interessants. El fet d’acumular partits amb aquest sistema fa que els jugadors estiguin acostumats i còmodes. Hem d’intentar explotar al màxim les seves qualitats”, deia Luis Enrique, satisfet, després de derrotar per 4-2 el València. Tal com ja solia passar en els partits amb defensa de quatre homes, el Barça deixava la sortida de pilota a Samuel Umtiti o Mascherano. Però si abans el francès enviava la pilota a un lateral o un migcampista, contra el València ja va poder trobar Neymar directament. L’equip jugava més avançat, amb Piqué tancat, i la presència d’Iniesta, situat a prop de la zona d’acció de Neymar, alliberava una mica de pressió defensiva al brasiler. De fet, la quarta combinació de passades més utilitzada va ser la d’Umtiti i Andrés Iniesta. I la segona, Iniesta cap a Neymar, combinació utilitzada en 24 ocasions. El triangle que van formar el francès, el manxec i el brasiler va ser clau per treure de polleguera la defensa valencianista. Mascherano, per la seva banda, es passava la pilota amb Piqué o buscava Rafinha per l’altra banda, però la dreta va ser una zona poc utilitzada en el duel contra el València, com si es volgués crear un espai per a Messi. Fins i tot Luis Suárez, que va jugar permanentment dins de l’àrea rival, ho va fer entre el lateral esquerre i un central, tendint a concentrar talent per una banda on Neymar i Iniesta van fer de les seves. “Amb aquest sistema el Barça aplega més jugadors en una zona perillosa i t’obliga a estar molt atent”, va admetre Gayà, el lateral del València, al final del partit.

Alba, sacrificat

En els primers partits amb defensa de tres, solia jugar un lateral que podia avançar la seva posició quan calia. En aquells partits en què es defensava amb quatre però en fase ofensiva, homes com Jordi Alba deixaven de ser defenses. Contra l’Sporting o el Celta de Vigo, qui més pilotes va fer arribar als davanters va ser normalment el lateral català, connectant gairebé sempre amb Neymar. Però la major part de passades van ser entre defenses. Contra el València, en canvi, no. Exceptuant les 20 passades de Piqué a Mascherano, la major part de connexions repetides un cop i un altre van tenir involucrats Iniesta i Neymar. Quan Piqué treia la pilota, solia anar cap a Mascherano, i ell buscava Messi o Rafinha. Però la via preferida va ser l’esquerra, amb Umtiti convertit en l’encarregat de superar línies de pressió amb la seva visió de joc i el fet de poder jugar tots molt junts, en tot just 30 metres quadrats. De fet, el jugador que més cops va tocar la pilota va ser Neymar.

El trident del Barça, més acompanyat

El canvi, però, significa que cau de l’equip el jugador que fins ara solia fer arribar molts cops la pilota al trident, un Jordi Alba condemnat a la suplència de moment. Sergi Roberto, en canvi, veu com just quan semblava que s’havia adaptat a la posició de lateral dret, s’obre una possibilitat per tenir minuts en una posició més similar a on jugava en les categories inferiors, al centre del camp. Ara bé, normalment també com a suplent, com en els partits contra el PSG i els valencians.

“Amb aquest sistema les poques ocasions rivals són més clares, però es fomenta tenir solucions ofensives i aconseguir que el trident no sigui aïllat. Amb l’anterior sistema la pressió alta deixava molts cops els davanters molt sols”, reflexiona l’exjugador Miquel Soler. “En atac aquest equip té molt potencial”, acceptava resignat Voro. De fet, des del canvi de sistema, el Barça ha vist com la mitjana de xuts a porteria creix de mica en mica. Els 28 xuts a porteria contra el València van suposar un rècord, i van superar els 21 contra el PSG o els 26 contra l’Sporting de Gijón, sempre partits amb el 3-4-2. La mitjana amb el nou sistema, doncs, ja és de 20,93 xuts a porteria per partit des que s’ha canviat el sistema. Molts del gols rebuts, com els dos contra el Deportivo i el primer del València, no han sigut en contres, sinó en córners.

El nou Barça, doncs, aconsegueix prioritzar la participació del trident. Respecte al partit d’anada contra el PSG o contra el Leganés, la participació de Neymar ha crescut un 30%, la de Suárez un 45%, i la de Messi, un 35%. Significatiu.

stats