06/01/2013

Com trencar la lògica d'un duel amb els rols massa acceptats

3 min
Com trencar la lògica d'un duel  amb els rols massa acceptats

BARCELONA / SANT ADRIÀ DE BESÒSLa classificació del Barça i l'Espanyol abans del derbi marca més que mai el paper que l'un i l'altre hauran d'assumir aquest vespre al Camp Nou. Les urgències blanc-i-blaves alliberen l'Espanyol d'haver de sortir de tu a tu; la superioritat blaugrana i jugar a casa obliguen el Barça a dur descaradament la iniciativa. La conseqüència evident és un partit amb monòleg de pilota local i resistència visitant, tot esperant amb paciència l'errada blaugrana per construir, amb poc, el contracop letal. Durant la setmana, els tècnics deuen haver buscat com trencar la lògica d'un guió, a priori, massa previsible. Sospitosament acceptat.

Trobar la superioritat

Tito pot voler carregar l'atac per les bandes o pel mig del camp

A partir de l'alineació, Tito Vilanova buscarà incidir en el joc i guiar el seu equip en l'atac. El tècnic té diverses alternatives que dibuixaran un Barça més elèctric per fora o més àgil per dins. Des de la tria als laterals (el cop al peu d'Adriano situen amb avantatge Jordi Alba i Dani Alves), fins al possible sacrifici d'un extrem per fer entrar Cesc al mig del camp i enviar Iniesta a la banda, l'entrenador blaugrana trobarà els forats que l'Espanyol intentarà tapar. Si els blanc-i-blaus opten per fer-se espessos en zones interiors per bloquejar Messi, el Barça hauria de trobar recursos exteriors per trencar la defensa periquita. Si Aguirre prepara bé aquesta alternativa, la verticalitat dels interiors serà clau.

Joc llarg i segona acció

Sense Wakaso, Stuani guanya opcions per fer atac directe

Contra el Deportivo, Javier Aguirre ja va provar d'enviar Stuani a la banda dreta, un recurs que podria tornar a repetir al Camp Nou per mirar de guanyar potencial aeri en atac. La mobilitat interior de l'Espanyol farà la resta: Verdú ocuparà i abandonarà la zona interior per permetre a Stuani guanyar els salts en la sacada de porteria de Kiko Casillas o en els refusos orientats de la defensa. A partir del joc llarg i de les segones jugades que cada disputa generi, Aguirre buscarà activar el seu home més desequilibrant en l'últim terç de camp: Sergio García.

Sincronitzar els pivots

La parella Víctor Sánchez-Forlín ha de donar equilibri a l'Espanyol

L'objectiu i la convicció de l'Espanyol és que, tot i tenir poc la pilota, el partit sigui més incòmode per al Barça que per a ells. Que se li faci llarg. Etern. Interrupcions (amb faltes o refusos llargs) per tallar la circulació blaugrana, rigor en la basculació per no cedir espais en defensa, empènyer endavant l'equip per no enfonsar-se gaire a prop de l'àrea i valentia per sortir a pressionar en zones estratègiques i en moments concrets del joc. Aquesta lectura del partit l'hauran de fer sobretot els dos pivots, probablement Forlín i Víctor Sánchez, que seran els responsables d'omplir d'ajudes els centrals i servir d'unió entre línies per evitar que l'equip es trenqui i deixi massa aïllat l'home en punta. L'Espanyol, però, sap que tot l'esforç sense pilota no tindrà cap premi si, de seguida que es recuperi, l'equip no completa bé la transició.

Pressió

En funció d'on i com s'ataqui, s'iniciarà la defensa

L'Espanyol, per evitar que el Barça desplegui la seva maquinària defensiva a camp rival, sacarà en llarg quan iniciï el joc des de la línia de fons. Però si els blaugranes ataquen amb paciència i molts efectius, podran ofegar l'Espanyol per impedir que surtin còmodament al contracop, conscients que serà la seva principal arma. Els blanc-i-blaus difícilment pressionaran el Barça a la seva àrea, però tampoc es tancaran a la frontal, perquè fer-ho convertiria els 90 minuts en una tortura condemnada al fracàs.

stats