Un trampolí de Primera

BarcelonaEl 10 de setembre del 2001, l’Espanyol va tancar algunes de les ferides obertes arran de la pèrdua de Sarrià amb la inauguració de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besòs. 60.000 metres quadrats d’instal·lacions que avui comparteixen prop d’un miler de jugadors i professionals, des dels primers equips masculins i femenins fins al futbol base, passant pels nens i nenes de la RCDE Escola. L’actual fàbrica de talent blanc-i-blava va costar 1.400 milions de pessetes, uns 8,4 milions d’euros que, 17 anys després, han quedat més que amortitzats. Al llarg d’aquests anys, l’Espanyol ha facturat 71,9 milions per 19 vendes de joves formats en una de les escoles futbolístiques més prolífiques d’Europa. Això és gairebé nou cops el cost que va suposar la inversió inicial. Més enllà del rèdit econòmic extret, però, si per alguna cosa és reputada la Dani Jarque, com es coneix des del 2013, és perquè no ha deixat de formar promeses des de la seva inauguració: durant aquests 17 anys, ha vist passar fins a 62 jugadors que han acabat debutant a Primera amb el primer equip de l’Espanyol. La meitat, 31, han seguit la seva trajectòria esportiva en altres clubs de màximes categories. A un any de complir la majoria d’edat, Sant Adrià s’ha convertit en un trampolí de primera.

Regenerar constantment el talent

“Tot va començar amb Josep Manel Casanova, en una època en què no hi havia instal·lacions i els equips voltaven. Arran de la Ciutat Esportiva hem sigut referents en el futbol base”, assegura a l’ARA un dels seus actuals coordinadors, l’exjugador Àlex Garcia. “Un dels nostres objectius és preparar jugadors per jugar a Primera. Si pot ser a l’Espanyol, molt millor”, complementa el seu homòleg, Fran Navarro, que qualifica d’“èxit absolut” que cada any es revaloritzin jugadors de la casa i que, sobretot, la meitat de l’actual plantilla espanyolista tingui ADN periquito. “Això dona molt valor al que s’està fent des de baix des de fa temps”, afegeix el qui, des del juny del 2017, encapçala aquesta àrea juntament amb Garcia. “Estem molt preparats per regenerar el producte. Marxa Navarro, però estem coberts amb Pipa. Que pot marxar Aarón? Darrere hi ha Pedrosa”, aporta Garcia, per a qui resulta indispensable veure jugadors preparats per fer el salt en les categories inferiors. Aquesta és, de fet, una de les principals missions de tots dos: promocionar el màxim nombre de jugadors “d’altíssim nivell” al primer equip. Aquest estiu han sigut Gerard Moreno, Pau López i Navarro els que han marxat, però el club els ha cobert pujant Puado, Álex López i Pipa, que acumulen 26 anys al planter. I l’any vinent també ho faran, per contracte, Lluís López, Pol Lozano i Víctor Campuzano. Tres reforços de luxe a cost zero que ja estan en camí. “Antigament, si no disposaves d’oportunitats per anar al mercat, havies de recórrer al planter de forma més obligada. Ara és una aposta real, creiem en aquest sistema”, puntualitza Àlex Garcia, que celebra el fet que Rubi i David Gallego dirigeixin el primer equip i el filial, i que per sobre seu hi hagi l’Òscar Perarnau, “que també coneix la casa, ja que va entrar com a tècnic a l’aleví A amb Albert Villarroya”. “És el mateix discurs. Nosaltres hem passat per l’escola i el futbol base, sabem què és el dia a dia del futbol base”, insisteix.

El planter no és només un senyal identitari, també és una font de recursos: 1,8 milions per Moisès Hurtado, 3 per Sergio Sánchez, 4 per Gorka Iraizoz, 5 per David López, 5,7 per Eric Bailly, 6 per Víctor Ruiz i Kiko Casilla i 20 per Moreno. Els anys més prolífics van ser el 2009 (8) i el 2010 (6), amb Mauricio Pochettino a la banqueta. La millor notícia, que la roda no s’atura. Des del 2001, cada any han debutat al primer equip, de mitjana, quatre jugadors de la casa. Des de David Català, el primer, fins a Sergi Darder, l’últim, per Sant Adrià han passat jugadors que s’han acabat fent un nom com Ferran Corominas, Moisés Hurtado, Dani Jarque, Albert Crusat, Marc Torrejón, Víctor Ruiz o Javi López, i altres de més desconeguts com Raúl Vates, Miki Martínez Moya, Albert Yagüe, Mahamat Azrack o Bubacar Nije, que tot i arribar a debutar al primer equip, no van poder consolidar-s’hi. L’ascensor del planter al primer equip com a font d’identitat.

A curt termini, només obres

Cap any, sense excepció, l’Espanyol ha anat promocionant jugadors de la base, i el futur segueix sent prometedor. Per mantenir l’excel·lència, però, cal posar-se al dia. I és que el pas del temps i el creixement del nombre d’equips han portat a que la Ciutat Esportiva Dani Jarque mostri cada any més signes de saturació. Els cinc terrenys de joc donen poc marge als equips de la base i l’escola a disposar d’espais per entrenar, pel que sovint costa encaixar les sessions d’uns i altres. És per això que l’entitat fa mesos que té en ment buscar nous terrenys més propers a l’RCDE Stadium per establir-hi una nova ciutat esportiva que, això si, seria d’ús limitat als primers equips, el filial i, com a molt, als juvenils. La Dani Jarque, d’aquesta forma, quedaria reduïda a la resta de futbol formatiu. Es tracta d’una idea a llarg termini, ja que el club estima en almenys 15 milions d’euros la inversió necessària per a assumir aquest nou projecte. I, ara per ara, les arques del club no permeten tal excés. Mentrestant, els plans de l’entitat passen per millorar i modernitzar l’actual ciutat esportiva: en els propers quatre anys s’hi faran inversions d’entre 1,5 i 2 milions d’euros.