11/08/2021

Tornar a casa

2 min
RDT, durant l'entrenament de divendres al RCD Stadium

No oblidem aquest principi: una de les fonts de felicitat és l’absència de dolor. O, dit a la manera kantiana, l’absència de dolor és condició de possibilitat de la felicitat. Tots n’hem tingut experiència, sigui amb les coses importants (tenir problemes greus de salut, la mort d’una persona estimada), sigui amb les coses poc importants (quedar-te sense el millor jugador del món, que t’havia jurat amor etern; un descens a Segona divisió). Tot i ser de primer d’autoajuda, no n’aprenem: fins que no ho perdem no som capaços de gaudir intensament d’allò que tenim. I, quan ho perdem, en prenem consciència però ja no hi som a temps. I quan la pèrdua és reversible, ràpidament tornem a oblidar com era d’important allò que teníem.

La Primera Divisió és l’hàbitat natural de l’Espanyol. Som equip fundador de la competició i un dels qui més temporades hi ha jugat. De fet, totes excepte cinc. Però la història no és garantia de res. I prou que ho hem patit. Fa tot just un any, iniciàvem el nostre pas per l’infern, havíem passat a formar part del pack informatiu “equips catalans de Segona” amb el parvenu Girona i l’històric Sabadell en condicions d’igualtat ("No podem fer diferències entre equips de la mateixa categoria", m’argumentaven sense vergonya responsables de mitjans, amb alguna honrosa excepció, com aquest diari) i encetàvem un recorregut per camps de nom entranyable. Estàvem tristos, enfadats i espantats. I la tristesa, l’enuig i la por d’aleshores haurien de ser el motor de la nostra alegria i esperança per a la temporada que comença dissabte.

A més a més, hi ha motius objectius per a l’esperança. Falta fons d’armari, però, si els quinze jugadors titulars s’acosten al seu potencial, tenim un bon equip. Amb quatre en fase de consolidació (Puado, Nico, Melendo i Pedrosa), tres que quan s’inspiren tenen molt nivell (RDT, Embarba i Darder), alguna sorpresa entre els joves (Gori? Omar?) i un sistema defensiu sòlid i compromès, aquest equip ens pot donar més d’una alegria.

Tot i els 38 graus previstos a Pamplona per dissabte a les cinc de la tarda (què més podem afegir sobre Tebas?), el millor del partit contra l’Osasuna és poder-lo jugar. Gaudim del moment. Tot sabent que necessitem reforços, des d’una raonable desconfiança cap a la feina de Rufete, sense conformar-nos amb la permanència (tot i que sigui el nostre objectiu real) però contents de tornar a ser a casa. Perquè, com va dir aquell que ara no ho podria repetir, “al loro!, que no estamos tan mal, hombre!”

stats