Esports 03/07/2015

Toni Freixa, l’extrem dret que ha guanyat quatre lligues

Martí Molina
2 min
Toni Freixa, l’extrem dret que ha guanyat quatre lligues

Encara que pugui semblar estrany, Toni Freixa és un cruyffista declarat. Li agrada la seva manera de veure el futbol i es desfà en elogis sempre que en parla. Però l’estiu del 2010, en una de les seves primeres intervencions com a portaveu de la junta de Sandro Rosell, va provocar que l’holandès retornés la medalla de president d’honor. Freixa s’ha excusat dient que actuava com a portaveu d’una junta, però ha reconegut que “tot plegat s’hauria pogut fer d’una altra manera”. Aquell dia es va posicionar i ara, en aquesta campanya electoral, treballa per netejar aquesta imatge de persona arrogant i superba. “La gent el coneix d’aquella etapa, però el Toni no és ben bé així. Encara que no ho sembli, té un gran sentit de l’humor”, diu un dels seus millors amics, que seria a la llista de futurs directius si guanya.

Toni Freixa (Barcelona, 1968) va jugar com a amateur al Mollet, als Escolapis i a la Penya Anguera. Un dels seus entrenadors va ser Laureano Ruiz, a qui sempre ha qualificat com l’ideòleg de l’estil de joc del Barça. Jugava d’extrem dret i tenia una tècnica deliciosa, però no va poder passar de Primera Regional. Un cop retirat disputaria la lliga de veterans de la Federació Catalana i la Lliga de Socis del Barça, una competició que ha guanyat fins a quatre vegades. De sang calenta i amb força caràcter, l’advocat barceloní ha protagonitzat més d’una batussa en algun camp de futbol.

La relació de Toni Feixa i el Barça sempre ha estat envoltada de polèmica. Va entrar al club el 2003, de la mà de Joan Laporta, ja que en aquell moment treballava al despatx d’Alejandro Echevarría (aleshores, cunyat del president). Però va partir peres amb Echevarría i va deixar de ser secretari de la junta el 2005 per tornar al club el 2010, després d’haver fet oposició en múltiples tertúlies. Ja al club, Rosell el va designar com a portaveu tot i el vot contrari d’alguns membres de la directiva, que preferien Eduard Coll, i quan Rosell va dimitir, el gener del 2014, va quedar arraconat i apartat de les seves funcions. Molest i decebut, va decidir quedar-se dins la junta fins al final, tot i que al mes de setembre ja va començar a preparar la seva pròpia candidatura.

Freixa és un home de futbol, a qui li agrada parlar-ne i que no es considera un candidat que ve a ocupar una cadira. “És dels pocs que s’atreveixen a discutir amb els secretaris tècnics o els entrenadors de torn”, expliquen des del seu entorn. Abans, però, necessitarà passar el tall de les firmes. Té temps fins demà a les nou del vespre. “No és fàcil -diu Freixa-. Has d’anar porta a porta. És com vendre enciclopèdies en ple segle XXI”.

stats