Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

Un títol per premiar una metamorfosi

Manuel és el millor aficionat del món. El vaig conèixer fa deu anys, quan no es perdia cap entrenament del Ciudad Ros Casares, l’equip de bàsquet femení de València. El seguidor es passava la setmana component cançons i, megàfon en mà, les compartia amb les jugadores per veure si hi donaven el seu vistiplau per utilitzar-les durant els partits. Desafinava, però la seva passió i el seu optimisme s’encomanaven. Ben aviat es va convertir en un dels personatges més estimats de la Fonteta, on tothom que se’l trobava el convidava a una xocolata calenta. Fora del pavelló la vida no li posava les coses fàcils, però a dins se sentia volgut. La cara li canviava en creuar la porta. Imaginant lletres i melodies se sentia útil.

Feia massa que no sabia res d’ell i divendres el vaig veure per la televisió, celebrant a primera fila l’històric títol del València Basket. La victòria de l’equip taronja contra el Reial Madrid em va servir per recordar la seva història, però també la de molts altres aficionats. Com la de Javier Pérez, el seguidor que porta dues dècades acudint a totes les edicions de la Copa del Rei. Quan gestionava el restaurant del Club Nàutic va conèixer Miki Vukovic, entrenador amb el qual va iniciar una relació d’amistat, ja que tots dos vivien a Godella.

El triomf del València Basket ha servit per reivindicar la fidelitat d’uns aficionats i la feina d’uns treballadors que portaven anys picant pedra amb més il·lusió que resultats. Oblidades ja etapes anteriors, l’entitat funciona amb més seny que la majoria dels rivals amb els quals competeix. La metamorfosi es va produir quan es va veure obligada a reduir el seu pressupost, fet que la va empènyer a millorar la seva gestió. “Ja no som un club de rics i de milionaris”, va ser el missatge per viatjar del malbaratament al rigor. D’una adversitat en va sortir una fortalesa. El seu projecte més ambiciós és l’Alqueria del Bàsquet, unes instal·lacions que acolliran una escola de formació per a 1.000 nens. El club, que vol posar l’accent en el seu planter, està acabant de construir 13 pistes sobre una superfície de 15.000 metres quadrats.

El títol de divendres reforça la seva aposta i recorda que sempre és més útil creure’s el model que no pas parlar-ne a cada roda de premsa. Els diners ajuden a comprar més bons jugadors, però algunes vegades són un obstacle per construir una filosofia de club i una manera de treba llar.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF