El rellotge de Bartomeu
BarcelonaQuan va fer 50 anys, la família li va regalar un rellotge després de tota una vida sense dur-ne. Era el moment. Josep Maria Bartomeu era conscient que a partir dels 50 el compte enrere començava. El temps tenia un altre significat, l’agulla avançava a una altra velocitat. El que va decidir el president blaugrana fa sis anys quan va cordar-se aquell regal al canell esquerre es pot aplicar perfectament al moment actual del Barça. El compte enrere també ha arrencat al Camp Nou i el rellotge li recorda cada segon al president que això s’acaba. I abans de donar el relleu, vol aixecar l’anhelada Champions i l’Eurolliga de bàsquet. S’han convertit en una obsessió, no només per a ell, aguditzada pel tic-tac incessant que sempre ressona amenaçador. Per això, perquè l’horitzó ja s’albira, i malgrat els dubtes generats en aquest començament de Lliga, el Barça ha fet una aposta decidida per ser competitius a Europa.
Tot i que el fitxatge de Neymar finalment no s’ha concretat, el Barça ha sigut dels clubs que han gastat més en aquest mercat. Més de 220 milions en futbol (obvio l’operació Neto-Cillessen) i quatre noms de primer nivell per completar una plantilla fastuosa al bàsquet. I si s’hagués acabat de tancar el retorn de Neymar al Camp Nou, l’impacte hauria sigut demolidor, ja que es tractava d’una operació que hauria tensionat encara més la situació econòmica del club, sobretot la massa salarial.
Des que va accedir a la presidència el gener del 2014, Bartomeu s’ha desviat diametralment del full de ruta del seu predecessor, Sandro Rosell, que va apostar per la política que li marcava el director general, Antoni Rossich, amb un control de despeses molt gran, en què es prioritzava l’austeritat (les famoses fotocòpies en color). En pocs anys, aprofitant els vents de canvi que bufaven en el futbol europeu, Bartomeu ha anat apujant any rere any la seva aposta, doblant els ingressos de l’època Rosell però alhora disparant les despeses, sobretot els sous dels jugadors, que escanyen les finances del club i el situen en una situació de risc si no s’acaba guanyant. Es va veure amb l’intercanvi Cillessen-Neto per maquillar els números o amb la necessitat de vendre cada estiu per salvar els comptes o també amb la reformulació del deute que va permetre, de la nit al dia, com per art de màgia, reduir dràsticament els números vermells. A dos anys d’acabar el mandat, Bartomeu ha apujat l’oferta. I ha estat a punt de ser un all in si Rakitic i Dembélé haguessin acceptat anar-se’n a París. El rellotge no s’atura, el 2021 és cada vegada més present, i això fa que molts cops es prenguin decisions arriscades.
