Anàlisi
Esports 17/02/2021

La teoria de la por s'apodera del Barça de Messi

L'astre argentí podria haver jugat el seu últim partit de Champions com a blaugrana al Camp Nou

5 min
Messi, abatut contra el PSG
Disponible en:

BarcelonaSempre que es pregunta a algú del voltant de Messi com el definiria, s'acostuma a coincidir en el terme "guanyador". Messi és un guanyador i, a la Champions, fa cinc anys que l'astre argentí veu com el seu equip acumula decepcions, ridículs i golejades. El capità blaugrana, que des de la temporada 2007-08 sempre ha vist porteria als vuitens de final de la Lliga de Campions, podria haver viscut el seu últim partit d'aquesta competició al Camp Nou, almenys vestint la samarreta blaugrana, la que sempre ha defensat des que aquell adolescent tímid va a aterrar a La Masia. Messi, que va créixer futbolísticament al costat de Ronaldinho, va acabar esdevenint el líder d'una generació de jugadors formats al planter que van tocar l'excel·lència i la glòria amb Pep Guardiola a la banqueta i que, amb Luis Enrique, van guanyar el seu segon triplet. No és casualitat que, de tots els entrenadors que ha tingut, siguin els dos tècnics que més admira l'argentí. Però tot això ja queda massa enrere i Messi, cada vegada més sol i envoltat de fitxatges grandiloqüents que han sigut un fracàs, ja no decideix els partits grans a Europa.

El 10 blaugrana decidirà al final de curs el seu futur, lliure des del gener de prendre la decisió que vulgui després del seu adéu frustrat amb l'episodi del burofax. Si fa cinc anys la història blaugrana s'escrivia amb pàgines daurades, aquell equip que va ser el millor en la victòria fa temps que s'ha especialitzat en fracassar. Torí (2017), Roma (2018), Liverpool (2019), Lisboa (2020) i al final Barcelona, doblement, amb la derrota contra el Juventus per 0-3 en l'última jornada de la fase de grups i els quatre mastegots en forma de gol d'un PSG sense Neymar ni Di María.

El mateix Messi va explicar que la decisió de voler deixar el Barça no va ser un impuls en calent després de la cristal·lització de la fi d'un cicle en la humiliació del 2-8 amb el Bayern, sinó que era molt meditada després de diverses "mentides" de Josep Maria Bartomeu i d'una falta de projecte esportiu convicent i competitiu, sobretot per enfrontar-se a l'elit europea. Precisament un dels pocs pretendents que es podria endur l'argentí lluny de Barcelona ha sigut el que li ha clavat l'últim cop a la Champions.

El diari esportiu líder a l'Argentina Olé s'ha llevat aquest dimecres amb una contundent portada dirigida al capità blaugrana: "Salí de ahí, maravilla. Messi ahora sufre un 1-4 en Champions, ¿le da para seguir acorralado en este Barcelona?" Mentre a Madrid es freguen les mans amb la possibilitat (amb quins diners?) de fitxar Kilyan Mbappé, el debat a la premsa esportiva de França se centra entre la preferència per renovar Mbappé (acaba contracte el 2022) o la hipotètica arribada de l'argentí al costat del seu amic Neymar. Comptar amb els tres atacants, per molt que Qatar Sports Investment –propietari del club francès– faci quantioses injeccions de diners, pràcticament no seria viable en el marc del fair play financer regulat per la UEFA i amb la situació actual de pandèmia. A Barcelona, els tres candidats a la presidència del Barça, sobretot Joan Laporta i Víctor Font, però també Toni Freixa, defensen la continuïtat de Messi. La humiliació contra el PSG pot ser clau en l'última decisió que prengui l'astre argentí, però abans de decidir el rumb del seu futur s'esperarà que hi hagi un nou president i saber quin és el seu full de ruta.

Bloqueig mental

A Ronald Koeman se li poden recriminar qüestions tàctiques (el plantejament de Mauricio Pochettino va superar amb claredat el del tècnic neerlandès), però en un equip que estava en ruïnes després de la desfeta històrica de Lisboa havia aconseguit instal·lar un cert missatge d'optimisme entre els jugadors. Després de la derrota a Sevilla en l'anada de les semifinals de la Copa, en què el Barça va merèixer més, Frenkie de Jong va lamentar el resultat però va voler treure una mica de pit afirmant que "eren forts mentalment" i que pensaven capgirar el resultat al Camp Nou. A la prèvia del partit contra el PSG, Koeman, malgrat afirmar l'evidència que no eren entre els favorits per guanyar la Lliga de Campions, també va deixar anar que no veia "gaire diferència" amb la resta dels equips de la competició. Però després del partit contra el PSG, al tècnic no li va quedar més remei sinó admetre que el Barça havia topat amb un rival "més complet" i que els va sotmetre a un bany de realitat.

Mbappé celebrant un gol contra el Barça

El tècnic, que es va defensar utilitzant termes com "any de transició" i explicant que "estan canviant coses i comptant amb jugadors molt joves", també es va refugiar en la "superioritat física del PSG". L'argument que, sobretot a Europa, el Barça xoca contra equips més físics ja és recurrent els últims anys, però és insuficient davant la falta d'una idea de joc compacta i d'un bloqueig mental que el persegueix des del 3-0 de Roma. La sensació a l'equip és de falta de lideratge a les grans cites, cosa que ni la tornada de Piqué al centre de la defensa va poder pal·liar, mentre que Busquets va estar desdibuixat i Messi poc participatiu en el joc. L'altre dels quatre capitans, Sergi Roberto, està lesionat. Els fitxatges milionaris des de la marxa de Neymar també són una ruïna. Amb Coutinho de baixa, Griezmann semblava que havia començat el 2021 sent decisiu però continua sense aparèixer contra els rivals d'entitat, mentre que Dembélé va ensenyar totes les seves llacunes contra el PSG. Ni la columna vertebral present en la majoria de les desfetes –Ter Stegen, Piqué, Busquets i Messi– respon, ni les estrelles fixades durant la funesta gestió del mandat de Josep Maria Bartomeu –van preferir Dembélé a Mbappé– han servit per millorar.

El periodista i exesportista Martí Perarnau recull una reflexió de Manel Estiarte al seu llibre Pep Guardiola. La metamorfosi (2016) que, llegida amb el pas del temps, semblava premonitòria. Estiarte ve a dir que molts grans equips no estan acostumats a anar a remolc en el marcador i que, quan encaixen cops (gols), els falta reacció davant d'escenaris poc habituals i els entren dubtes. El Barça, malgrat lligar algunes remuntades aquesta temporada contra rivals de perfil baix com el Granada i el Rayo, continua instal·lat en aquesta por mental quan s'ha d'enfrontar als grans equips d'Europa. La derrota contra el PSG va començar des de la por inicial amb un plantejament més defensiu de Koeman i va acabar amb el bloqueig mental que el Barça no ha après a superar a la Lliga de Campions. L'única esperança de millora sembla que passa per aferrar-se als brots verds que simbolitzen els jugadors joves amb un futur prometedor.

stats