29/03/2018

Si tens set, sigues tu l’aigua

2 min

En uns anys en què els drets dels grans esdeveniments esportius s’estan concentrant en les grans companyies audiovisuals i de comunicació, que abonen quantitats desorbitades esperant reclutar abonats als serveis de pagament, els programes i canals de televisió dedicats a l’esport s’han multiplicat exponencialment. Privats molts d’ells, per titularitat o disponibilitat econòmica -o per les dues raons-, d’accedir a cites importants, han d’ocupar la graella amb altres continguts. Així, han trobat cobertura competicions que, quan va començar l’era digital, no es tenien en compte: partits de categories semiprofessionals, lligues remotes, tornejos de formació, modalitats extremes i, per sort, esport femení.

Després de l’informatiu que va obrir l’emissió en un edifici en obres, la primera retransmissió en directe que va proposar ESPN, la televisió esportiva més important del planeta, en la seva jornada inaugural del 7 de setembre del 1979, va ser un partit de les Sèries Mundials de sòftbol, variant del beisbol que va arribar a ser olímpica. En un estadi humil i mal il·luminat, s’enfrontaven un equip de Kentucky i un de Milwaukee: aquest últim, patrocinat per una empresa cervesera rival d’Anheuser-Busch, que havia signat el primer contracte publicitari del nou canal. El grafisme, però, era complet i eficient, i hi havia tanques publicitàries de la cadena al camp. Durant el primer mig any en antena, ESPN va donar rellevància al soccer universitari, el futbol australià i la lluita lliure. Però la seva història va canviar per sempre quan, a l’escalf del llegendari torneig universitari de bàsquet del 1979 en què Magic Johnson i Larry Bird es van enfrontar a la final, l’emissora va negociar un acord amb la NCAA per retransmetre 18 competicions, inclosa la de bàsquet. Havia nascut el March Madness i els espectadors trucaven als operadors de cable per exigir “el canal aquell que ofereix tot el bàsquet”. ESPN també va transformar en un espectacle televisiu el draft de la NFL i, així, va inspirar altres cadenes i institucions: la UEFA ha convertit els sortejos en un xou guionat al segon.

Abans de poder pagar per les grans lligues, ESPN va ensenyar a creure en el producte que es ven i va alliçonar sobre la manera de convertir en virtut la necessitat. Ho va portar a l’extrem el xòuman alemany Stefan Raab, que va reunir exjugadors de la Bundesliga (Giovane Élber, Andreas Herzog, Steffen Freund, Mario Basler i Toni Polster), els va acompanyar de famosos, els va vestir amb les elàstiques dels seus equips i un calçat especial i els va fer jugar a futbol en una pista de gel. Va omplir dos cops el Lanxess Arena de Colònia i va convocar dos milions d’espectadors per a un canal sense drets esportius però amb la infal·lible arma de les bones idees.

stats