Publicitat
Publicitat

Els temples del futbol, apuntalats

Els dos estadis emblemàtics de Palma, el Lluís Sitjar i l'Estadi Balear, es troben tancats a causa del seu estat ruïnós

Hi havia una època en què per veure en directe bon futbol a Palma es tenien dues opcions: acudir al Lluís Sitjar o a l'Estadi Balear. Eren els dos emblemes de la rivalitat que durant la major part del segle XX va dividir la ciutat entre els aficionats del Reial Mallorca i l'Atlètic Balears. Dos clubs que gràcies a la implicació i entrega dels seus socis pogueren construir els seus estadis.

Aquests dos recintes actualment s'han convertit en vestigis del futbol d'un altre temps. Un temps en el qual les marques comercials només sonaven per la boca dels encarregats de vendre les pipes i els beures per les graderies i en el qual els equips de futbol pertanyien als socis. Ara, les dues instal·lacions es troben en un estat deporable sense que s'albiri una solució que permeti acabar amb una vergonyosa estampa que perjudica una ciutat que viu de la seva imatge.

L'Ajuntament de Palma va clausurar de manera cautelar el coliseu blanc-i-blau divendres dia 14 de juny davant l'existència del risc del col·lapse parcial de l'estructura i el consegüent perill per a les persones. El camp de la via de cintura, inaugurat el 8 de maig de l'any 1960 amb un partit entre el Birmingham de la Segona Divisió anglesa i l'Atlètic, va quedar precintat a l'espera de l'informe tècnic encarregat que determini si hi ha la possibilitat d'efectuar-hi les millores necessàries perquè pugui tornar a acollir partits de futbol sense perill.

Tant els tècnics d'urbanisme de Cort com els directius del club són conscients del negre futur que espera a la instal·lació, almenys tal com es coneix ara. L'aluminosi que pateix una estructura construïda amb marès obliga a una reforma integral que molt difícilment es podrà portar a terme amb les estretors econòmiques que travessen Cort i el club.

L'any 2006 l'Atlètic, la Procampo (l'associació que reuneix els copropietaris) i l'Ajuntament arribaren a un acord per la cessió de l'estadi a Cort. Així, el Consistori es compromoté a efectuar-hi millores per un milió d'euros en un termini de deu anys, destinades al canvi de la gespa natural per artificial i a la reparació i restauració de les graderies, els vestidors i la façana.

Aquestes millores han permès que l'estadi hagi reviscut en les darreres temporades els seus millors moments amb la consecució d'un campionat de Lliga de Segona B i la disputa d'una fase d'ascens a la Segona Divisió.

Una vergonya al centre de Palma

Per part seva, el Lluís Sitjar s'ha convertit en una vergonya en ple centre de Palma. D'ençà que l'any 2007 el filial de Mallorca deixàs de disputar-hi els seus partits i el club es desentengués del manteniment, l'abandonament que ha patit ha fet que el procés de degradació hagi estat inevitable.

Tot i això, moltes persones el convertiren en el seus sostre, fet que obligà l'Ajuntament a instar el Mallorca a impedir-hi l'accés en reiterades ocasions. A més, el grup municipal socialista, que tampoc no aconseguí acabar amb la situació, va reclamar-ne una demolició que no ha arribat.

L'associació de copropietaris, el club i els veïns mostraren el seu acord amb el projecte que el conseller i apoderat del club, Biel Cerdà, va presentar per a la construcció d'un nou estadi als mateixos terrenys. La construcció d'un nou coliseu per al Mallorca és el projecte estrella de Cerdà.

D'ençà que arribà al club, el 2010, el pollencí ha fet de la construcció del nou estadi el seu projecte estrella. La promesa d'una inversió de prop de 200 milions d'euros per part d'una empresa holandesa, Multi Development, no ha convençut els representants de Cort, que sempre han mostrat la reticència davant la farònica iniciativa.

A més, els problemes per fer-lo realitat suposen uns obstacles difícils de superar. El projecte topa de front amb el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). El Consistori considera que cal una revisió general del PGOU, mentre que el Mallorca considera que seria suficient fer-ne una modificació puntual per construir-lo.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF