Esports i Mèdia

Posar el públic al mig de les jugades: la tecnologia al servei del xou

L'entrevista de l'ESPN al porter durant un partit és l'últim invent televisiu per atraure espectadors

Minut 19 del partit de futbol entre les estrelles de la MLS i el Juventus al Mercedes Benz d'Atlanta. Els periodistes de l'ESPN Adrian Healey i Taylor Twellman, des de la cabina de retransmissions, demanen al porter Brad Guzan que expliqui quin criteri segueix per escollir el millor company amb qui jugar quan ha de servir de porteria. El joc continua a camp contrari i ell va responent quina és la seva intenció quan inicia la jugada, però a mitja resposta passa a donar consignes als companys, perquè el perill s'acosta. L'àrbitre xiula una falta, ell protesta. Silenci. Els comentaristes recuperen el fil de la locució. Un minut després, encaixa un gol i talla la connexió.

És l'últim invent de la televisió nord-americana, que ja havia aplicat aquesta innovació en altres esports però que mai abans ho havia fet en el futbol, on s'havia limitat a microfonar alguns jugadors (com el porter dels Philadelphia Union Andre Blake, per exemple) o tècnics en moments puntuals (com l'entrenador de les Houston Dash, Randy Waldrum).

Fer més xou o fer-lo més proper als espectadors és una mena d'obsessió que té la televisió, sobretot la dels Estats Units, que cada any busca noves estratègies per fer més espectacular l'experiència des de la petita pantalla. Ja no és només qüestió de comptar amb les millors càmeres –digues-ne d'alta definició, superlentes o 'spidercams'– sinó d'acostar-se encara més als protagonistes del joc. Entrevistar un jugador, com s'ha fet ara amb el porter de futbol, ja s'havia intentat en un All-Star de la MLB de beisbol. Bryce Harper, campista exterior dels Washignton Nationals ('outfielder', un dels receptors més allunyats), va participar en una retransmissió de la FOX durant una entrada del partit.

Els més nostàlgics recordaran, també, les entrevistes en directe que es feien al ciclisme dels anys 70 i 80, amb mig cos del periodista fora del cotxe per parlar amb els corredors mentre pedalejaven.

Un micròfon en ple cor de la jugada

El desig de poder sentir què es diu al terreny de joc i viure la jugada o l'acció des de dins ha existit sempre, però és ara quan s'estan buscant fórmules més trencadores. La lliga de futbol americà, la NFL, fa uns anys que mira de seguir els partits amb la veu d'un dels jugadors, amb resultats tan intimidadors com aquesta experiència en companyia de J.J. Watt, extrem defensiu dels Houston Texans, del 2015.

Discursos motivadors, esbroncades, converses amb l'entrenador o protestes a l'àrbitre són algunes de les coses que se senten quan se li posa un micròfon a un jugador, com recull la NFL en aquest vídeo de la temporada passada

Colar-se en l'estratègia d'un pilot

El món del motor també ha entès que part del seu èxit havia de venir de l'espectacle que pogués oferir a les persones que no són al circuit, i ja fa anys que permet als espectadors escoltar les instruccions que els pilots reben dels seus caps d'equip. L'estratègia de les escuderies queda al descobert cada cop que les televisions punxen la ràdio dels pilots i podem sentir el que diuen a boxes i el que diu el pilot al volant. Aquest és l'últim recopilatori que ha fet la Fórmula 1 del GP d'Hungaroring

O dels tècnics al temps mort

Connectar amb la ràdio de l'equip és la mateixa idea que posar un micròfon en plena xerrada tècnica en un temps mort, una realitat que fa anys que viuen els esports de pista, més oberts a destapar les seves consignes tàctiques al públic. La WNBA, també en el context All-Star, ha microfonat els tècnics per escoltar-los en plena gestió del partit, i a la NCAA s'ha fet això en competició estricta, com va viure l'entrenadora del South Carolina Gamecocks  Dawn Staley en un partit davant Jacksonville.

La visió de l'àrbitre

Un cop tenim la veu, cal la imatge, i aquí els avanços tecnològics han permès fer autèntiques filigranes audiovisuals. Des de càmeres integrades al pit, una idea que neix de l'empresa catalana FirstV1sion, fins a posar una GoPro al casc. Tot invent és bo per posar-nos, gairebé literalment, a la pell o al cap d'un protagonista en plena acció.

També en pretemporada i al futbol, la MLS va posar l'any 2013 una càmera integrada a l'àrbitre. Henry i Totti van ser els capitans d'aquell primer test que també va viure, l'estiu passat, el Reial Madrid.

El futbol és l'últim a incorporar una estratègia audiovisual que ja s'han fet seva altres esports, com l'hoquei gel als Estats Units o l'handbol, que ho va posar en pràctica per primer cop a la 'final four' del 2016

Més càmera subjectiva

Aquesta idea de la càmera subjectiva intenta anar més enllà de l'arbitratge i també està experimentant per trobar la visió real dels implicats en el joc. Fa tres anys, el Barça de bàsquet ja va mostrar com es vivia un entrenament des de dins amb la tecnologia de FirstV1sion.

També en entrenaments s'ha intentat, amb una GoPro al casc, jugar a ser un 'quarterback' i escollir la jugada en dècimes de segon.

Ja en competició, el març de l'any passat es va viure la primera experiència gràcies a SKY Sports i la lliga anglesa de rugbi.  Kurt Gidley, dels Warrington Wolves, va ser el primer que va experimentar amb la càmera subjectiva, amb resultats espectaculars.

Són les noves joguines d'un sector, l'audiovisual, que busca eines per multiplicar l'experiència esportiva dels espectadors per fer-los sentir part de l'emoció dels implicats.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF