Una tèbia dimissió escalfada al bany Maria

JOSEP LLUÍS MERLOS
JOSEP LLUÍS MERLOS Periodista, com en Tintín, però tinc pendent anar a la Lluna

Divendres, el compte oficial de Twitter del Circuit de Catalunya piulava aquest missatge: “Sense vosaltres no serà el mateix”, en referència a l’absència dels aficionats a les graderies i pelouses de la pista de Montmeló.

El que no podia imaginar-se l’administrador d’aquesta xarxa és que poques hores després Maria Teixidor, nomenada presidenta d’aquesta instal·lació només cinquanta-cinc dies abans, aprofitaria aquest mateix canal per donar a conèixer la seva dimissió. No s’ho podia creure ni ell ni cap dels altres treballadors de l’empresa que l’advocada acabava d’abandonar per la porta del darrere. Sobretot perquè fer-ho en ple cap de setmana del GP de Catalunya de MotoGP –un dels més complexos de l’any, i especialment en les circumstàncies actuals tan complicades– anava més lluny del que podríem definir com una falta de compromís per entrar en el terreny d’una deslleialtat absoluta.

A l’abril, fa només cinc mesos, la flamant dimissionària també havia sortit de manera poc ortodoxa de la junta del FC Barcelona, de la qual era secretària i en la qual es va autoadjudicar l’eclosió del futbol femení d’aquest club.

Aquella vegada va adreçar una carta als socis de l’entitat blaugrana explicant els motius de la seva renúncia. Aquest cop la deserció ha quedat justificada en menys de 140 caràcters, probablement perquè com la mateixa expresidenta va reconèixer en l’entrevista publicada a l’ARA el dia abans, mai no havia format part del món de la gasolina.

La brevetat de l’explicació de per què havia calat el motor (és el que passa quan vols engegar amb la directa en lloc de fer-ho en una marxa curta) l’hem d’entendre pel poc interès –o potser respecte– que aquest nou àmbit li mereix.

La seva aversió a la premsa, exceptuant la gràfica, ens ha impedit conèixer els motius reals de la seva fugida, més enllà de la seva tendència a dimitir. No donar explicacions dona peu a creure els que apunten que no estava conforme amb les condicions del seu contracte, cosa difícil d’entendre després de portar dos mesos treballant, encara que fos amb una presència física a les oficines del Mas de La Moreneta limitada als dilluns al matí i als diumenges on calia aparèixer entregant trofeus al podi.

Potser sí que la destitució pocs dies abans de la consellera del PDECat d’Empresa i Coneixement d’Àngels Chacón –la seva principal valedora, i qui la va col·locar en el càrrec– l’ha deixat sense prou protecció per plantar cara al consell d’accionistes del Circuit, en especial al militant d’ERC Francesc Sutrias, director general de Patrimoni de la Generalitat, amb la qual cosa assistim a l’enèsim enfrontament polític, novament també en aquest escenari.

Dimarts el conseller Ramon Tremosa serà proposat per substituir l’executiva dimitida en el càrrec. D’aquesta manera es repetiria la fórmula utilitzada el 2011, quan el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira va assimilar aquestes funcions en l’etapa més funesta del Circuit, i en la qual es va generar el dèficit econòmic que encara s'arrossega.

L’etapa de Teixidor ha sigut “curta, però intensa”, com ella va piular. No era del món de les curses, però és obvi que ha assimilat ràpidament el concepte de la velocitat. Ni guillotinada com Maria Antonieta, ni decapitada com Maria Stuarda. A Maria Teixidor el motor li ha fet la perla. Sense ella no serà el mateix; ja ho deia Twitter.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF