Esports 23/03/2019

La tarda que l'Espanyol va ridiculitzar un Madrid imbatut

Es compleixen 90 anys de la primera derrota dels blancs, un 4-0 a l'estadi de Sarrià

Roger Requena
3 min
La tarda que l'Espanyol va ridiculitzar un Madrid imbatut

BarcelonaEncarar una setmana de derbi sempre és complicat i motivant per a una plantilla, la de l’Espanyol, que pot trobar en la seva història diversos exemples que demostren que el més impensable també és possible en el món del futbol. Un d’aquests episodis va passar avui fa exactament 90 anys, quan l’Espanyol va convertir-se en el primer equip capaç de derrotar en Lliga un Madrid que arribava invicte a Sarrià, el camp on s’havia posat en marxa el primer partit de la història d’aquesta competició.

Era la sisena jornada de la temporada inicial de la Lliga quan els blancs, que ho havien guanyat absolutament tot en l’arrencada de curs, van visitar l’estadi blanc-i-blau. Davant, un Espanyol que ja havia amargat els blancs un mes i mig abans, en la coneguda com la 'final de l’aigua', on els espanyolistes van alçar el seu primer títol de Copa. El 3 de febrer del 1929, un diluvi va provocar que Mestalla es convertís en un camp de fang, però el partit no es va ajornar per motius polítics: la presència de 4.000 periquitos i 8.000 seguidors blancs a València podia provocar aldarulls, un maldecap que les autoritats es van voler evitar. Mestalla, malgrat tot, es va omplir, i l’Espanyol va endur-se la final (2-1).

Un mes després, sobre la gespa d’un Sarrià que va resistir força millor la pluja, el Madrid buscava revenja a la Lliga en un partit amb força menys component emotiu però que passaria a la història de la competició: seria la primera derrota dels blancs en aquesta competició. I no va ser una derrota qualsevol, ja que l’Espanyol va golejar el Madrid per 4-0. “Demostració rotunda d’una superioritat a la qual donava mèrit l’excepcional classe del vençut. L’Espanyol va fer sobre la gespa el que va voler amb un joc precís, ràpid i intel·ligent, i va repetir jugades magistrals i delicades”, explicaven les cròniques del partit. No era un resultat qualsevol, ja que els blancs havien guanyat les primeres cinc jornades marcant un total de 14 gols. A més, només n’havien rebut quatre, i cap rival havia estat capaç de marcar-n’hi més d’un. L’Espanyol va ser el primer en trencar aquests registres i, amb ells, la fortalesa blanca a la Lliga.

L’artífex d’aquesta gesta era el tècnic anglès Jack Greenwell, que apostava per mètodes força moderns per a l’època i que havia acceptat una oferta de 12.000 pessetes mensuals de l’Espanyol, que va recuperar un dels responsables dels primers èxits del Barça, amb qui havia aconseguit cinc Campionats de Catalunya i dos d’Espanya entre el 1919 i el 1924. Amb aquest fill de miners, l’Espanyol va adquirir una personalitat pròpia. Després de dues jornades en què havien encaixat 12 gols, no va dubtar a apostar per Ricardo Zamora sota pals. El llegendari porter va ser clau aquell curs, en què va acabar sent el porter menys golejat (24 en les 15 jornades que va disputar). El porter barceloní, però, va ser un espectador en la primera victòria d’un equip contra el Madrid a la Lliga. “Si m’he vist en perill en alguna ocasió? Poques. Volien esperar les pèrdues per si ens agafaven desprevinguts, però no vam baixar la guàrdia”, va assegurar Zamora quan li van preguntar per aquell triomf. “Va ser una estupenda exhibició de bon futbol espanyolista”, van relatar els cronistes de l’època, que van aplaudir la bona gestió del mig del camp de l’Espanyol, capaç d’anul·lar el del líder de la Lliga. “Van voler veure si l’Espanyol era capaç de repetir la gesta i s’han equivocat”, va afegir Zamora.

La revisió de forces va somriure als blanc-i-blaus, que van anotar dos gols en cada meitat. Tena, a la mitja hora, i Broto, poc abans del descans, van donar avantatge als locals. Oramas, a la segona part, va sentenciar el duel amb un doblet. Primer, en un córner. Després, burlant un defensa i anticipant-se a la sortida del porter. L’Espanyol va fer història aquella tarda, i el resultat encara hauria pogut ser més ampli si no hagués sigut pels pals amb els quals van topar els blanc-i-blaus. Les gestes d’aquella generació contra el Madrid no van acabar aquí, ja que només uns mesos després, el curs 1929-30, els blanc-i-blaus van convertir-se en els primers que marcaven quatre gols a la Lliga a Chamartín (2-4). En aquella Lliga, per si fos poc, van establir la que, gairebé 90 anys després, segueix sent la derrota més gran de la història blanca a la Lliga: 8-1 a Sarrià. Uns precedents que recorden que, en futbol, cap guió està escrit abans de l’inici del partit.

stats