Els suplents del Barça no fan punts per ser titulars

BarcelonaA mesura que avançava el partit d’anada dels setzens de final de la Copa del Rei, la cara de Luis Enrique es tornava més seriosa. I la del tècnic del Villanovense, nerviosa, mentre es mossegava les ungles veient com s’acostava la possibilitat d’aconseguir un empat contra el Barça. L’equip de Luis Enrique, vigent campió de la Copa, va avorrir a Villanueva de la Serena en un partit en què el que més va destacar va ser precisament el que no van fer els jugadors del Barça (0-0). El campió d’Europa va ser incapaç de derrotar un club de Segona B i el 2 de desembre haurà d’acabar la feina que no va saber fer en terres extremenyes. “No tenim cap opció al Camp Nou. Cap ni una. Ells jugaran amb més bons jugadors i tocarà perdre”, deia Curro, del Villanovense. Sí, Luis Enrique haurà de fer jugar alguns titulars al Camp Nou després de veure com molts suplents eren incapaços d’imposar la seva llei.

L’entrenador blaugrana va fer les rotacions previsibles contra un equip modest de Segona B. La Copa del Rei espanyola sempre deixa un coixí preparat per si els grans s’endormisquen i es relaxen, en format de partit de tornada. Conscient que, en cas d’alerta, el Barça seria capaç de fer miques el Villanovense al Camp Nou, l’equip va sortir a la gespa d’un estadi ple d’aficionats per tot arreu sense gaire intensitat, sense fer girar la pilota per sobre d’una gespa en mal estat amb velocitat, sense cor. Amb Masip debutant a la porteria, i agafant la pilota tants cops com el porter local, el Barça va tenir la pilota sempre, però no va aconseguir convertir-la en una arma perillosa. El Villanovense, amb molt ordre i molt cor, va adonar-se que aquells jugadors vestits de blau que tenien al davant no feien tanta por com a la televisió. De mica en mica, Sandro i Munir, desesperants, van anar caient en picabaralles amb experimentats defenses de Segona B, desapareixent d’un partit difícil de pair, un espectacle en què només emocionava l’esperit de resistència extremeny. El Barça va decepcionar, incapaç de marcar un sol gol. Incapaç d’estar a l’altura del club.

Kaptoum, la llum

Ja de sortida, Luis Enrique va donar galons a Sergi Samper i Kaptoum. El jove camerunès va deixar alguns dels detalls més interessants en un equip sense màgia. Amb Douglas pujant la banda per centrar malament, Bartra i Vermaelen de centrals i Mathieu intentant buscar el xut sense punteria per l’altre lateral, el Barça va anar desdibuixant-se entre crits d’eufòria d’una afició local que va passar de celebrar una pèrdua de pilota catalana a il·lusionar-se quan els seus jugadors, de mica en mica, s’animaven a xutar. La millor ocasió, de fet, va ser del Villanovense, amb una rematada al travesser de Masip en què Munir no va defensar amb intensitat. “Ha costat molt jugar amb aquesta gespa, ells han jugat molt ordenats” es lamentava Masip, que va tenir més feina de l’esperada en el seu primer partit aquesta temporada.

Samper, veient que una munió de jugadors vestits de verd li mossegaven els turmells, va intentar amb jugades verticals trencar, obrir el camp, trobar solucions. Adriano va ser notícia només perquè era el capità, ja que no va tenir impacte en el joc, Munir va ser engolit per la seva ansietat i Sandro es va passar tot el primer temps estirant les orelles als jugadors rivals, rebent faltes, lluitant molt i no trobant la manera de marcar diferències. El Barça era previsible, lent, fàcil d’aturar. Cantalapiedra va donar vida al joc ofensiu blaugrana quan va entrar a la segona part, però Luis Enrique es va passar el partit mirant els seus jugadors, mirant, amb certa decepció als ulls ,l’actuació de molts jugadors que, si volen jugar al Barça, haurien de posar-hi més grapa. L’equip va ser un munt de nois lluitant per separat, com Gumbau, posant la cama, com Vermaelen, ferm i agafant ritme; però, en global, el partit va ser esperpèntic, propi d’una Copa que permet als grans deixar-se anar en partits sabent que podran reaccionar al partit de tornada. Amb un format de Copa diferent, el Barça hauria jugat pròrroga a Villanueva de la Serena. Però segurament també hauria jugat amb titulars per evitar decepcionar l’afició com va fer ahir.

A Extremadura el partit serà recordat durant anys. Al Camp Nou, oblidat. Però potser alguns jugadors sí que recordaran aquest partit, l’oportunitat que van perdre, incapaços de destacar en una gespa que no hi va ajudar, i contra un rival amb el cor més gran. El partit en què les bromes sobre el Villanovense es van girar contra un Barça que, per moments, va ser una broma de mal gust. Sort dels detalls de Kaptoum. Sort que la Copa espanyola té un format horrible. Tan horrible com el partit.