La sort de poder veure Messi

BarcelonaQuan arribi el dia de girar el cap i recordar els anys viscuts, tocarà adonar-se de la sort d’haver vist aquests anys. Quan es parla de futbol, esclar. En el dia a dia, les anàlisis que caduquen just quan comença un nou partit ens han portat d’unes actuacions magnífiques a unes altres de menys engrescadores. S’ha vist evolucionar el Barça per nous camins més prudents, mentre jugadors com Piqué i Suárez, com cada temporada, han passat de sentir com es dubtava d’ells a ser figures imprescindibles. La Lliga de Lenglet i Ter Stegen, de guanyar sense tenir definit qui és el tercer davanter i d’haver d’esperar massa per veure Aleñá. La Lliga de Valverde, gestor sense estridències, tècnic que ha après de les errades i s’ha guanyat la confiança dels jugadors. Però, per sobre de tot, és la primera Lliga com a capità de l’home que dona nom a una era sencera, Lionel Messi. Alguns diuen que guanyar cansa. No els feu cas. El que cansa és perdre. Veure Messi i guanyar és una sort.