CAMÍ, CAMÍ

La sorprenent ribera de Ciutat

Pedalam pel Camí Fondo, el Molinar, el Carnatge, Ciutat Jardí...

De la porta de Sant Antoni de Ciutat sortien els camins de Manacor i de Llucmajor o camí Fondo. A causa de la construcció de l’aeroport, el trànsit cap al Migjorn prengué pel Molinar, el Coll d’en Rabassa, i pel camí de la Síquia. En bicicleta, repassarem part d’aquell traçat i tornarem rodant per la ribera palmesana de Llevant.

De Ciutat Vella a Son Molines

Des de la porta de Sant Antoni, sortirem pel carrer dels Foners, travessarem la via de Manuel Azaña i aprofitarem el carril bici que discorre al llarg de l’avinguda de Mèxic. Seguirem la riba de ponent del torrent de na Bàrbara fins al pas de vianants que passa sobre la via de Cintura, per arribar al polígon de Son Molines. Continuarem pel carrer de l’hort de les Ànimes cap a la rotonda de la central de Cas Tresorer. Giram a la dreta pel carril bici, que circula arran del vial indicat com a camí Fondo/Coll d’en Rabassa.

Pel camí Vell al Coll

Al costat de l’autovia, vora un molí de sínia vell, tiram cap a llevant cenyits per l’autovia i camps amb cases d’hort ben retudes i deshabitades. Arribam a una cruïlla, davant les possessions de Son Codony i Son Gallard, encara vives, i ens desviam per mà dreta cap al Coll d’en Rabassa, passant sobre l’autopista Ma-19.

Entram a la població i tombam a l’esquerra pel camí Fondo, vorejant un vell tancat. En el carrer d’enfront, giram a la dreta i arribam a la cruïlla amb el de Can Pastilla. L’hem de travessar i tòrcer tot d’una a l’esquerra pel carrer Josep Malberti, cap a la mar. Al costat dret queda la plaça, amb l’església neoromànica-neogòtica de la Mare de Déu del Carme, de principis del segle passat. És obra del mestre Duran, sobre un projecte de P. d’Alcàntara Penya.

El coll d’en Rebassa es un antic topònim referit a una possessió dels Rabassa, que participaren en la Conquesta. El poble va créixer en terrenys de Son Ramonell des de 1871, gràcies al bon marès de les pedreres del lloc, utilitzades en les grans obres públiques de Ciutat. En passar-hi el tren (1916) i el tramvia (1921), el Coll tornà a expandir-se, amb la implantació de noves indústries.

Cala Gamba i el carnatge

Sortim de ple davant cala Gamba, dita antigament s’Amarador. En un cap hi hagué una extinta torre de defensa (1666) i a l’altre s’hi edificà l’hospital de Sant Joan de Déu. Veurem algunes casetes d’estiu modernistes. Aquí hi hagué un carnatge de Palma fins a 1887.

Arribam, seguint el carril bici, a la punta del Reflector; s’hi instal·laren, el 1917, uns potents focus per detectar naus enemigues i un casetó de la Guàrdia Civil per vigilar el contraban. Després de la punta de la Creueta trobam cala Pudent. L’adjectiu fa referència a l’abundor d’alga estantissa. Andreu Muntaner, el 1947, hi descobrí un important jaciment de fòssils quaternaris i, cap a 1890, l’adobador Blai Real hi instal·là un nou carnatge. El continuà llarg temps el bon carnatger Pep ‘Roig’ Alemany; les ruïnes, ran de mar, són testimoni d’aquest denostat ofici de recollida i aprofitament de les restes dels animals morts, vells o malalts. Uns 500 m. més enllà, entre pedreres abandonades, trobam l’emplaçament d’una desmuntada bateria artillera.

La torre d’en Pau

Pel mateix carril de bicicletes retornam cap a Palma, vorera vorera. En arribar a la platja de Ciutat Jardí, ens aturam a contemplar el bell hotel arabesc, dissenyat per Jaume Alenyar el 1918. Ens desviam pel carrer Fortí per tal de visitar la fortalesa de Sant Albert o torre d’en Pau, bastida sobre un turó, amb planta trapezoïdal i envoltada d’un fossat; els seus 8 canons es combinaven amb les bateries de Sant Carles i d’Enderrocat per defensar la badia. La urbanització i balneari de Ciutat Jardí fóren un projecte de Gaspar Bennàzar, el 1917.

Prosseguim pel costat del passeig mariner i, uns 2 km enllà, guaitam el tradicional mollet del Portitxolet. Al ventre del Portitxol, esguardam Can Salas, la casa gran de La Petrolera. El carril-bici es perllonga per la façana marítima de Ciutat, però, a poques pedalades, podem trencar cap al polígon de Llevant.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF