Molt soroll per a no res
A William Shakespeare, de tant en tant, li agradava sortir de la densitat de les tragèdies i els drames per gaudir escrivint comèdies farcides de desamor, enganys, malentesos i calúmnies. Ben bé que el que hem estat vivint aquests dies amb els dubtes i reflexions verbalitzats per Laporta, els pètals de la seva maleïda margarida i el representant de Koeman canalitzant la frustració del tècnic, (des)esperant-se a casa seva, donaria prou material per a uns quants actes de teatre elisabetià. Hi ha hagut de tot, i la pregunta és: ¿com es construeix un projecte sòlid amb el pont entre la llotja i la banqueta aguantat pels cordills esfilagarsats d’Indiana Jones? L’ideòleg i comodí Jordi Cruyff tindrà molta feina.
Tothom ha vist l’obra i el primer interessat en l’èxit de públic ha sigut el president: des del dinar del Via Veneto fins a l’escenificació de la trobada a les oficines del Camp Nou, passant pels símils amb les travesses futbolístiques fent apostes sobre un tema tan important com aquest. Koeman estava sentenciat i el seu acomiadament es donava per fet de manera transversal al club: no és el seu entrenador i, digui el que digui ara, a Laporta li hauria encantat que, davant de la pressió, marxés perdonant els diners del segon any de contracte pactat amb nocturnitat i traïdoria amb Bartomeu. Mentrestant, tampoc ha trobat —amb Xavi castigat— un substitut a bon preu per lidiar amb el pastís ruïnós que és ara mateix el Barça gràcies a la junta anterior. Ara tornen a la casella de sortida, però amb més desgast: ¿no s’ho haurien pogut estalviar?
Costa posar-se en la pell de Koeman, aferrant-se a un lloc on no el volen, sense la confiança del president i qüestionat davant del vestidor —per més fórmules contractuals que intentin utilitzar com a mercromina salvadora—. Es fa difícil imaginar com pots afrontar el teu dia a dia constantment sota sospita, amb els teus mètodes discutits a la vista de tots i el teu crèdit fluctuant permanentment, avaluat en un examen etern. La temporada naixerà amb un entrenador debilitat per Laporta, però també per ell mateix. Arribats a aquest punt, potser el gat de Schrödinger no acabarà de sortir mai de la capsa. El tècnic neerlandès continuarà viu i mort alhora, en un experiment científic estrany de conclusions imprevisibles. Koeman, amb la copa de vi a la mà, mira per la finestra mentre plou i sona l’All by myself de Céline Dion. Tot i que sembli impossible, ara encara està més sol que quan no hi havia president.
