El somni incomplert de Messi, la sort del Barça?

Barcelona“Messi no li deu un Mundial a Argentina. És el futbol qui li deu un Mundial a Messi”. El tècnic Jorge Sampaoli, encara emocionat després de salvar el 'match-point' decisiu contra l’Equador i certificar, amb patiment, la classificació d’Argentina per a Rússia 2018, mirava de posar seny davant la premsa, rendida per fi als peus de la seva estrella, i establia les bases del procés que ara ha començat a l’Argentina: el camí per ser la pròxima campiona del món. És la corona que li falta a Leo Messi. La seva màxima il·lusió. “És el seu somni incomplert i, com tot el que és incomplert, la ment acostuma a voler-ho acomplir”, afirma Marcela Herrera, coordinadora i directora de Psicocoaching. “S’ha tret un pes de sobre. Havia de classificar tant sí com no l’Argentina per al Mundial, on no ha fallat des dels 70, i hauria sigut un desastre que no hi entrés. A més, el de Rússia serà l’últim dels Mundials que jugarà en plenitud, era l’última bala. No era una final, però era el partit amb més càrrega de tots, perquè no és el mateix jugar per guanyar que jugar per salvar-se”, descriu el periodista argentí Ramiro Martín.

La sensació general, des de la matinada de dimarts a dimecres, és que el triomf per 1-3 a Quito, amb els tres gols d’un brillant Leo Messi, ha marcat un punt d’inflexió en la seva relació amb el país i l’afició. Des de l’Argentina, la balança de rendiment del 10 amb el Barça sempre s’ha vist descompensada. Més rendiment com a blaugrana que com a ‘albiceleste’ n’era el resum frustrat. L’equació, en 90 minuts, va igualar-se de cop, i ha anat desfent, una per una, les crítiques que sempre han perseguit el capità. De res serveixen les dades, que recorden que amb Messi només s’ha perdut 1 dels 10 partits de classificació jugats i que se n’han guanyat 6 (sumant el 70% dels punts possibles), mentre que, sense ell, la cosa deixava un pobre balanç d’una única victòria en 8 enfrontaments (i el 29% dels punts sumats). Com de res havien servit les tres finals acumulades en l’últim cicle. “Aquest grup ha sigut molt discutit, no mereixíem quedar-nos fora”, admetia el mateix protagonista després del partit.

La tensió amb els periodistes

Al vestidor argentí van tenir molt present aquesta tensió mediàtica que els ha acompanyat i que, segons Martín, té a veure amb la deriva “groga” de certa premsa esportiva argentina a la recerca de més audiència. “No m’importa el que diguin els putos periodistes”, cantaven els jugadors abans d’entrar a la dutxa. “Ahir va acabar el boicot i els jugadors van parlar amb els mitjans. La bunquerització de l’equip la va iniciar Bilardo en l’etapa de Maradona; permetia localitzar l’enemic fora i multiplicar les forces a partir de motors com la rancúnia i la indignació pel que diuen”, explica el periodista. “Tots aquests moments que hem estat allunyats de la premsa i de la gent han servit per acostar-nos més com a equip. És important que ens unim. Tots volem el mateix, que la selecció vagi bé, gaudir, que ens vagi bé el Mundial. Si tots anem junts, serà tot més fàcil”, demanava Leo.

“Gràcies a Messi”, “El geni de Messi” o “Ets Mundial” eren algunes de les portades argentines més destacades. Però, sobretot, crida l’atenció el to d’unes cròniques que atribuïen tot el mèrit de la classificació al seu rendiment. És Messi qui ha “ficat” o “portat” l’Argentina a Rússia, no l’equip. Lògic que Sampaoli, davant d’aquest panorama, s’imposi trobar solucions per evitar “que no depengui tot de Leo”. La confiança en el tècnic és absoluta a l’Argentina. “Sóc optimista per la capacitat de Sampaoli de construir l’equip en els nou mesos que falten. Va arribar sense temps de canviar res i es va limitar a buscar associacions i potenciar-les. Per això va treure Dybala, perquè estava frenant Messi. Ara li ha de trobar el lloc”, analitza Ramiro. La figura de l’extècnic del Sevilla és absolutament determinant per a la fe argentina: “Allà on va, ho fa bé i té un alt coneixement de dinàmica emocional dels equips on treballa. Connecta amb el jugador i això és clau”, diu Herrera. Sobretot per a Messi, a qui tothom demana solucions i a qui ja reclamen que s'aixequi la copa.

“Messi pateix una ansietat competitiva quan juga amb Argentina, és ferotge la pressió que té”, insisteix la directora de Psicocoaching, per posar en valor l’èxit aconseguit la matinada de dimecres, on era tot o res. Sobretot perquè la “socialització real i futbolística” que ha tingut Messi s’ha fet a Barcelona, que no és en absolut comparable amb les categories inferiors i professionals de Sud-amèrica. “I per com és ell, necessita sentir-se segur, i per molt que s’aïlli, allà li costa sentir-s’hi”. Vicenç Raluy, psicòleg de l’esport i del rendiment, i especialitzat en 'coaching', veu un Messi cada cop més preparat per gestionar emocionalment aquestes situacions d’estrès, de “por” de quedar eliminat, com va reconèixer el mateix Leo. “Ha crescut en aquest control emocional. Si aquesta era una dificultat que tenia abans, quan el vèiem fins i tot vomitar, ara sap com regular-ho”.

Conseqüències al Camp Nou

A Barcelona, tothom estava pendent de l’Equador-Argentina perquè se’n derivaven uns efectes col·laterals que haurien pogut afectar el Barça. Haurien pogut afectar. O afectaran. La impressió blaugrana era que l’única conseqüència negativa vindria si Messi quedava decebut per una hipotètica eliminació, per si això li feia perdre el focus d’atenció. També hi ha hagut mirades que visualitzaven que, en aquest escenari, la ràbia hauria pogut activar un Messi encara més perillós i centrat al Camp Nou.

La realitat, però, ha deixat un panorama contrari: l’eufòria de la classificació. “Estem davant d’un esportista que, òbviament, ara estarà content, fresc i enèrgic. Possiblement, també alliberat. Potser massa? Cal que la setmana serveixi per descarregar i tornar a enfocar”, comenta Raluy. La pròxima cita blaugrana passa pel Wanda Metropolitano, on espera un Atlètic de Madrid que reclama que estiguin els cinc sentits a lloc. Per a Raluy, l’1-3 comportarà dues coses: una “injecció d’autoestima” però, també, un grau “d’esgotament mental i físic” que podria afectar-lo en el tram final del matx. Fins i tot apunta dos perills, com que “estigui descentrat i encara pensant en el que ha aconseguit” i que augmenti el risc de lesió per la font intensa d’estrès viscut (sempre i quan ell ho visqui així, matisa). Per a Herrera, “l’eufòria i la marea emocional acaba quan surts de l’escenari i tornes a casa”.

No és la primera vegada que Messi puja a l’avió després de dies tensos. Bons o dolents. “Encara que sigui un geni, és humà i en aquestes situacions se’l veu afectat. De tota manera, el seu rendiment al Barça mai s’ha vist afectat per això. “Té una alta capacitat de recuperació emocional i l’entorn aquí és diferent d’allà. Aquesta és casa seva, on coneix tothom i on pot predir comportaments. Això l’ajuda a centrar-se i actuar, li dona seguretat”, matisa Herrera. I tampoc serà el primer cop que en l’horitzó d’una temporada l'espera un gran torneig, i que Messi ha de jugar partits exigents continuadament. L’experiència del mal curs amb Gerardo Martino al 2014, on al Brasil va trobar a faltar una millor preparació durant l’any, servirà ara per activar un Messi encara més conscienciat de la utilitat del dia a dia al club. “Amb 30 anys, Messi arribarà a Rússia en un punt de maduresa futbolística com el que tenia Maradona a Mèxic 86, quan tenia 25 anys”, recorda Martín. Argentina va guanyar aquell Mundial. “Potser en certes fases hi haurà un punt de desenfocament (per preparació específica pensant en el que ve) i caldrà tenir-ho en compte”, avisa Raluy. Però Herrera mai ha vist un Messi que es reservi res, per gran que sigui l’aventura que l’espera. “No té punt intermedi, és un jugador intuïtiu que ho posa tot al camp”. El dia clau. I cada dia.