DONA'M JOC

¿Som una societat moderna?

Deixeu d’ensenyar a la canalla que hi ha un sexe més bo o que n'hi ha un que necessita ajuda

Tinc moltes ganes de presentar-vos el tema d’avui, i intentaré fer-ho de la manera més imparcial i cordial possible, tot i que és un tema que m’encén i em fa molta ràbia -us aviso des d’ara mateix per si noteu un to una mica més elevat del normal.

Com sabeu, hi ha equips de nenes que juguen en una lliga on només hi ha equips de nens, i també hi ha noies que juguen en un equip en què la majoria són nens. Passa en categories inferiors. Deveu pensar que, total, no passa res, perquè al final és canalla que l’únic que fan és jugar a futbol -o, si més no, ho intenten.

El problema comença quan un equip de nenes es presenta al partit, totes equipades. I a la grada, on hi ha els familiars, ja es comença a sentir un lleu xiuxiueig. Se senten les típiques frases de “Són tot nenes!”, “Avui no aneu tan forts, a veure si encara els fareu mal!”, “No us poden guanyar, que són nenes!” N’hi ha d’altres, ja no les comentaré, però som a l’any 2018 i això segueix passant.

Vaig començar a jugar el 1994 en un equip de nens i tots aquests comentaris jo ja els sentia. En un racó dins meu pensava que això ja s’havia acabat i que ja no passava, que la situació havia millorat aquests últims anys, que el futbol femení ja era una realitat. El problema no és que no sigui una realitat, que ho és, el problema és qui els explica què als nens, que encara pensen que les nenes o bé no juguen a futbol o bé no saben jugar-hi. Partint del fet que la canalla és innocent i que no haurien de tenir prejudicis sobre res ni sobre ningú, com és que pensen aquestes coses? Què estem fent malament?

Perquè, encara avui, si en un partit de nens contra nenes guanyen les nenes, us puc ben assegurar que els nens no ho suporten. Perquè, en general, no els agrada perdre, però que els guanyin “les nenes” és com si els ferís aquest orgull que no és palpable però que resulta que ja existeix a aquestes edats. Crec que el problema és que es pensen que les nenes són inferiors, i que ells perdin significa una cosa que no poden ni entendre ni explicar. Perdoneu-me, però per aquí no hi passo: un orgull innat? De què? Això és impossible. O és que tantíssim hem avançat? Sí, segur que sí, però resulta que en la base segueixen passant aquestes coses i ja toca dir prou. De veritat, prou.

Deixeu d’ensenyar a la canalla que hi ha un sexe més bo o que n’hi ha un que necessita ajuda. Només us demano que tracteu les coses amb normalitat, que no us estranyeu quan veieu nenes o nens jugant a qualsevol esport. De veritat que només us demano normalitat, i veurem com les coses canvien de manera natural. Que guanyar o perdre no fa més o menys mal depenent del sexe que tinguis.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF