La mort sobtada del corredor popular afecta tres de cada 100.000 persones

PalmaL'atleta Chema Martínez va participar dia 19 de maig en les Jornades d'Esport Juvenil de Palma, on es va fer el primer repte de la reanimació cardiopulmonar (RCP). Centenars de persones varen realitzar la maniobra en simultani per sensibilitzar de l'escalada de les malalties cardiovasculars i l'elevada incidència de casos d'aturada cardíaca sobtada. Cada any es produeixen a Espanya més de 24.000 parades cardíaques, amb una supervivència del 5%. L'atleta olímpic i campió europeu en 10.000 metres va apadrinar una iniciativa per promoure i millorar la cardioprotecció en llocs públics de gran afluència i que ja ha aplegat més de 5.000 signatures.

La mort sobtada, una gran preocupació

La mort sobtada és la que es produeix de manera abrupta i inesperada en menys d’una hora des de l’inici dels símptomes. El tema del sobreesforç, de la duresa de determinades proves físiques i del risc cardiovascular torna a estar a l'ordre del dia. Certament, cuidar el nostre organisme és providencial i l'esport és un aliat en aquest sentit. Ara bé, cal anar amb compte per no forçar la màquina. Un estudi de l'afectació i la prevenció de la mort sobtada cardíaca en els esportistes elaborat el 2017 per una quinzena de cardiòlegs ens revela dades interessants per al corredor popular.

Tothom està capacitat per fer esport? Quins són els límits?

Si us iniciau en la pràctica de les curses de llarga distància o la natació, cal que us faceu un examen cardiovascular ben detallat, amb un interrogatori per part del metge sobre malalties cardiovasculars en els antecedents familiars i problemes que hagin pogut tenir el pacient o els seus vincles més directes. El test s'acompanyarà d'un examen físic, una presa de pressió estirat i dret, un ecocardiograma i una prova d'esforç en el cas de corredors majors de 40 anys. Així, es pot afinar fins al 90% en el diagnòstic d'aquestes malalties. Diversos metges asseguren que caldria regular la participació en proves que exigeixin un gran esforç físic. A partir d'aquí, cal controlar el nivell de risc, que varia en funció de l'edat, el grau d'entrenament, la dieta i altres factors. Cal tenir en compte que els esforços anaeròbics són els més perillosos per al sistema cardiovascular.

A quins esportistes pot afectar la mort sobtada i com es pot prevenir?

Saber la quantitat de casos de mort sobtada que hi ha entre la gent que practica esport no és gens fàcil, perquè els registres que es fan tenen diverses limitacions i, alhora, la incidència varia segons el sexe, l’edat, la raça i la intensitat de l’exercici físic. No obstant això, podem fer-nos una idea de quin n’és l’abast tenint en compte un estudi de l'afectació i la prevenció de la mort sobtada cardíaca en els esportistes elaborat el 2017 per una quinzena de cardiòlegs i especialistes en medicina de l’esport. Segons aquest estudi, "la incidència de mort sobtada associada a l’esport se situa entre 0,5 i 3 de cada 100.000 persones per any".

N'és l'exercici un desencadenant?

L'esport origina aquestes arrítmies causants d’una mort sobtada? "L’esport per si sol no causa la mort sobtada –ens informen des del Servei de Medicina Esportiva–, però sí que és cert que l’exercici físic pot actuar com un estímul desencadenant d’arrítmies malignes en persones afectades d’una malaltia cardiovascular". Això no obstant, la mort sobtada no sempre es presenta durant la pràctica esportiva pròpiament, sinó que d’acord amb el tipus de cardiopatia de base també pot aparèixer en repòs.

Es pot prevenir?

En un moment en què l’afició de córrer o de participar en proves esportives de tota mena és creixent, hi pot haver molta gent que es demani quina és la millor manera de fer-ho. Tot plegat comença pel sentit comú; és a dir, per no sotmetre el cos a esforços sense haver-se entrenat i preparat adequadament. La realitat diària és que a la majoria de maratons i ultramaratons que es fan a l'estat espanyol es demana un certificat mèdic per poder participar-hi, i en alguns casos un electrocardiograma en repòs. També n’hi ha que aconsellen de fer, a més, una prova d’esforç, però en molt poques ocasions s’arriba a exigir.

Resumint, segons la cardiòloga de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona Teresa Oliveras, el consell indispensable és almenys comentar sempre amb un metge quina mena d’exercici es fa o es pretén fer per tal que, un cop enllestides la història clínica i l’exploració física, valori les proves complementàries que considera convenients en cada cas. D’altra banda, el professor Barbany rebla: “Hi ha una cosa important a tenir en compte, que és que l’organisme dona senyals de fatiga. Al marge de tenir aquesta mena d’estudi previ, quan algú nota que realment la situació de fatiga és excessiva, s'atura i ja està. La fatiga té un símptoma objectiu, i sobretot subjectiu, que ens indica que no podem anar més enllà.’

Les cardiopaties desencadenants

Per sobre de 50 anys, el 80% de la població té petites plaques de colesterol en les artèries, adverteix Francisco Sogorb, responsable del servei de Cardiologia de l'Hospital General d'Alacant. En condicions normals, aquestes petites acumulacions no haurien d'ocasionar cap contratemps. “El problema arriba quan la persona se sotmet a un esforç important, com córrer, perquè la pressió arterial en aquestes condicions pot fer que les plaques de colesterol es trenquin, es desprenguin de la paret i taponin l'artèria, la qual cosa dona lloc a una mort sobtada per infart de miocardi, com ha ocorregut amb els dos corredors de Castelló”.