Una situació comprensible
Ja fa unes quantes setmanes que l'entorn del Barça parla i parla i parla de la renovació de Josep Guardiola. Arguments de tota mena, comentaris per donar i per vendre, discussions apassionades entre els que entenen l'entrenador i els que consideren que està trigant massa a decidir-se, peticions sistemàtiques dels futbolistes al seu entrenador perquè continuï, declaracions que apel·len a la serenor del president, Sandro Rosell, i el director esportiu, Andoni Zubizarreta. En fi, la cançó de cada temporada.
De totes les reaccions a la situació de dubte que hi ha ara mateix a Can Barça la que em crida més l'atenció és la de sorpresa. Em sorprèn que hi hagi gent que estigui sorpresa de la importància que té per al barcelonisme la situació professional de Pep Guardiola. Em sorprèn que hi hagi gent que consideri que n'estem fent un gra massa. Què hi ha de sorprenent en el fet que la gent estigui neguitosa perquè el pal de paller del projecte més meravellós de la història del Barça encara no hagi assegurat que continua? Guardiola té tot el dret a prendre's el seu temps abans de decidir-se i els culers tenen tot el dret a inquietar-se. ¿De debò que no és molt fàcil de comprendre que els periodistes que segueixen l'actualitat blaugrana preguntin a qualsevol integrant de la plantilla què creuen que passarà i què volen que passi amb Pep Guardiola quan és el que més preocupa els barcelonistes? Guardiola va decidir des del primer dia renovar any a any i em sembla molt lícit. De fet, és molt lloable que no es vulgui aprofitar de la seva posició de força al club per firmar un contracte etern. Ara: un cop dit això, és evident que aquesta manera de funcionar també genera problemes, i un d'ells és la sensació d'inseguretat que cada temporada per aquestes dates envaeix l'entorn del Barça.
Un professional peculiar
Tothom diu amb la boca petita que segur que renovarà, però alhora tothom pateix per si l'era Guardiola s'acaba de cop i volta. Tots plegats hem de fer un esforç per entendre que Guardiola és un professional del futbol peculiar, que necessita sentir que encara pot portar el timó del vestidor com fins ara abans de fer un pas endavant. I Guardiola ha d'entendre que la direcció esportiva i la junta directiva no poden esperar gaire més i que és molt natural que els socis i seguidors del Barça es preguntin un dia sí l'altre també quant trigarà a tornar a dir sí, ho vull.
