El ‘shaka’ zulú que parla català

Esgotat però satisfet. Així va acabar l’última Vuelta a Espanya dirigint el Dimension Data, equip que va endur-se dues victòries d’etapa gràcies a Benjamin King. Cal tenir en compte que un director d’equip no només segueix els seus ciclistes des del cotxe. Comença el dia repassant les classificacions i el recorregut de la jornada, parla amb els ciclistes clau per ajustar l’estratègia i prepara un powerpoint per a la reunió d’equip. Quan s’acaba l’etapa passa per cada habitació per tenir el feedback dels corredors. També li toca fer el programa de l’endemà, on es planifica quins mecànics van amb els primers cotxes, qui dona els bidons... I finalment envia un e-mail analitzant com ha anat l’etapa dirigit a tot l’equip tècnic.

Així pot ser el dia a dia de l’Àlex Sans (Barcelona, 1976), que ja porta 28 grans voltes. Aquest barceloní resident a Girona ha viscut 12 Tours, 5 Giros i 11 Vueltas, com a massatgista i director, amb només 42 anys. I qui pensi que els massatgistes només treballen amb les cames dels ciclistes va molt equivocat. Són moltes hores conduint els cotxes o els camions d’equip. També preparant el menjar dels avituallaments: minientrepans amb Nutella, codony, melmelada o pastissos d’arròs. I cal fer rentadores cada dia, així com recollir les maletes dels corredors i portar-les a les habitacions, preparar els bidons (200 diaris al Tour!) i donar-los. Sans va penjar la bici amb 20 anys i va fer un curs de massatgista. Va començar a treballar amb equips amateurs fins que va ensopegar amb Johny Weltz. Un director de prestigi culpable que tants corredors (primer nord-americans i avui de moltes nacionalitats) visquin a Girona. L’exciclista de l’ONCE vivia a Olot i volia tenir controlats els seus deixebles del Motorola. Weltz va fitxar Sans el 2000 per a un equip que seria la llavor del potent CSC, i el juliol del 2001, amb només 24 anys, ja era a la seva primera gran volta, al Tour. Es va convertir en el massatgista particular de Carlos Sastre, que guanyaria el Tour el 2008. Però les ganes d’assumir més responsabilitats el consumien per dins. Volia manar i dirigir. I va prendre una decisió valenta.

Es reuneix amb Cervelo, on arribava Sastre com a cap de files, i li proposen ser massatgista. “Però jo els dic que vull dirigir”, explica Sans. I el mànager va acabar acceptant la seva petició. El primer any ja va guanyar dues etapes del Tour i el mallot verd de la regularitat amb Hushvold. Amb només 32 anys. “Tenia tota la motivació -diu-. Et menges el món... i ho vaig acabar pagant un any més tard”. La pressió i el fet de no parar mai a casa li van passar factura. Es va plantejar deixar el ciclisme quan Cervelo va desaparèixer el 2010. Per sort, no ho va fer, en part perquè l’equip continental britànic Endura (després NetApp) li va fer una oferta a la carta, en què va poder escollir els dies que volia treballar. I allà va col·laborar en el creixement ciclista del sabadellenc David de la Cruz.

El 2015 va fitxar per l’MTN-Qhubeka (paraula que significa progrés en llengua zulú) sud-africà, amb un 70% de corredors africans en aquell moment. “Un repte diferent que em va agradar molt des del primer moment”, diu. Un any més tard va entrar Dimension Data com a principal espònsor i van arribar a la màxima categoria del ciclisme, el World Tour. Un equip que destaca per la seva tasca social: recaptar diners per fer bicicletes, fabricades per aturats africans. Un cop acabades es lliuren de franc a nens que tenen l’escola lluny de casa perquè hi puguin anar pedalant. A canvi han de complir uns mínims acadèmics i plantar uns arbres fruiters i cuidar-los. Aquests fruits es fan servir per als restaurants locals. De la part esportiva se n’encarrega amb èxit l’Àlex. És qui dona les ordres als seus guerrers. Un líder respectat, com si fos un shaka, el cap tribal del temible exèrcit zulú.