ESPÈCIE PROTEGIDA

Una setmana plena d’alegries

Les meves setmanes futbolístiques van de divendres a divendres. Aquesta columna és el meu moment de reflexió sobre la vida d’un perico. Avui, miro on érem fa una setmana i on som ara i constato que només han passat coses bones, molt bones.

Dissabte l’Espanyol va jugar el millor partit de la temporada, el més complet, el més rodó. Una victòria de prestigi contra un gran equip. Jugant millor que ells, amb una gran segona part. I com a grans protagonistes, els nois de casa: això és el que ens fa més il·lusió. La cursa màgica d’Adrià Pedrosa. La personalitat i la tècnica d’Óscar Melendo (jo ja ho deia!). El compromís i la capacitat de transició de Sergi Darder. I, per sobre de tots, l’imperial Marc Roca. Tots joves, tots del planter, tots implicats en el club. Òbviament, Borja, Mario Hermoso i Granero (i Naldo!) també van ser molt importants. Però els protagonistes van ser els joves del planter. Aquesta és la nostra gran il·lusió. Perquè el fonament de la nostra identitat ha de ser el planter i perquè són molt bons i molt joves. Dissabte vam gaudir. Però, sobretot, dissabte vam veure la solidesa d’una il·lusió de futur (sempre que algú li expliqui a Mister Chen que la millor manera de recuperar la inversió és garantint el creixement esportiu i social). I dissabte també es va confirmar que els que defensàvem Rubi fins i tot en els pitjors moments teníem raó. La classificació europea encara és possible. I només som a dues jornades. Per tant, hem competit fins al final. No som en terra de ningú. No hem marxat de vacances. No tinc clar que aquest any ens convingui (sobretot començant les prèvies el 25 de juliol), però si ho aconseguim ho celebrarem.

Diumenge van continuar les bones notícies: el filial va guanyar al camp del Cornellà i es va posar en zona de play-off d’ascens. Ja veurem com acaba, però el que han fet té molt de mèrit. Un filial de veritat, sense fitxatges milionaris, amb nanos que han crescut aquí. I amb un gran entrenador: David Gallego.

I dimecres, una altra gran notícia. Un perico, ex i futur entrenador de l’Espanyol, es va classificar de manera agònica i èpica per a la final de la Champions. Un dels nostres -i que sempre es recorda del club dels seus amors- serà al Wanda l’1 de juny.

I acabo citant dos dels meus polítics de referència. ¿Senten aquest silenci? El senten? Doncs soc jo, que en el fons tinc bons sentiments i no m’agrada fer escarni de la desgràcia aliena.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF