Passats més de dos mesos i deu jornades, arriba la victòria i resulta que no saps què dir. Els mallorquinistes han hagut d’assumir tantes coses el darrer any i el trasbalsament ha estat tan gros que els sentiments acaben xocant dins el capet i s’acaba reaccionant sense gaire lògica. Ahir va ser un dia per sortir content del camp, però la veritat és que vaig veure a molts fer-ho cop-pius.
Sí, tothom feia càlculs: que si el gol del Recreativo era nefast perquè al Còrdova ja no li bastarà l’empat, que tot i així ens pot bastar l’empat, que alerta amb el Girona que rep un Deportivo que ja no s’hi juga res, que mem si encara baixarà el Mirandés... Misèries. L’única manera d’assegurar-se la permanència és guanyant a Còrdova. I resulta que confiam més en allò que facin els altres.
Al mateix temps que a la sala de premsa s’aplaudia l’entrenador -i potser era merescut, però també fora de lloc i de temps-, també ho vaig sentir això, a la sortida del camp: que confiam més en els altres que no en els nostres. Algunes mostres d’eufòria en acabar el partit són el pitjor d’ahir. En acabar dissabte que ve, comptarem. Per si de cas, convindria centrar-se en el duel contra el Còrdova.
El que va fer el Mallorca ahir és demanar una setmana més de clemència, retardar el sever judici que es mereix, passi el que passi. L’equip demana clemència perquè se sap culpable. A l’actitud mostrada a Girona -ai, aquells dos punts- i davant el Las Palmas no hi ha res a retreure, i precisament per aquí ve la decepció. Algun dia ens hauran d’explicar què ha passat enguany.
Aquest canvi en els dos darrers partits s’haurà d’atribuir al nou entrenador. El seu principal argument és posar el club per davant de tot, la qual cosa representa una lliçó que ha de fer avergonyir uns quants. Així, en les seves mans, just queda centrar-se en el seu missatge. Set punts de nou, va dir. En duim quatre, així que fan falta els tres de Còrdova. Sembla que només podrà ser així.
La decepció no té per què restar optimisme. No hauríem d’haver arribat fins aquí, però just queda creure una setmana més. I que no es preocupin els jugadors, serem clements sempre que no hi hagi res a retreure. Amb els de la planta noble també ho podríem ser, però només si fan dues coses: si aquesta setmana callen d’una vegada i després parteixen. I aviat.
