13/03/2013

El seny i la rauxa per fer història i seguir somiant

5 min

Una generació de jugadors fantàstica ja té la seva remuntada europea. Espolsant-se els dubtes dels últims dies, el Barça va jugar un dels millors partits dels últims cinc anys golejant el Milan i aixecant una eliminatòria que s'havia complicat de valent a San Siro. Entrant als quarts de final de la Champions per la porta gran, el Barça va convertir el partit en acte de fe, en una sessió terapèutica per recordar-se a si mateix i a tot el món futbolístic que aquest equip és gairebé imparable quan el seny i la rauxa treballen de bracet.

De fet, aquesta nit europea per recordar no es pot entendre sense la derrota del partit d'anada i les que hi va haver contra el Madrid. Aquestes ensopegades han recordat la seva condició de mortal a un equip que es passejava per la Lliga i tenia el vent de cara. Recuperant caràcter i esperit de sacrifici, el Barça va fer del Milan una joguina durant bona part del partit, amb una pressió sobre el rival que no va deixar respirar els llombards, víctimes d'una d'aquelles nits en què l'adversari ben poca cosa pot fer, com li ha passat últimament al Bayern o a l'Arsenal, al Camp Nou. La diferència entre aquells dies i la nit d'ahir, però, era evident. La diferència era als ulls d'un equip que ahir també havia de lluitar contra ell mateix i les seves pors.

Amb l'orgull ferit, el Barça va convertir-se en una fera ferotge que va mossegar amb força el Milan. Va agafar el rival amb les dents i no va deixar anar la seva víctima, sacsejant-la d'una banda a una altra amb una fam gairebé mai vista. La millor versió de l'equip de la temporada no va ser de cap manera aquell bloc poètic que jugava amb un somriure a la boca d'altres dies. Ahir el Barça era el campió derrotat que torna més fort que mai, era un equip sense pietat disposat a fer mal per aconseguir el seu objectiu. Els primers minuts del partit van ser d'una intensitat terrible, sense pausa, amb una pressió sobre la sortida de pilota del Milan increïble. Roura i Vilanova van apostar per la defensa de tres i van deixar Alves d'extrem, i van donar a Villa i Pedro la missió de deixar-se l'ànima en atac per ajudar Messi. El partit del trident ofensiu va ser gairebé perfecte, sense lluites d'egos, sense res més que no fos treballar per crear les condicions ideals per fer miques la defensa rossonera . Al Milan no li va quedar més remei que fer-se solidari i protegir-se del xàfec que li queia a sobre. Pedregava sobre els llombards, que patien les conseqüències d'haver qüestionat el domini del Barça. Aquell Milan orgullós del partit d'anada que esperava amb el cap alt en defensa i gaudia tapant forats va convertir-se en un grup de nois espantats sense aire per respirar.

Busquets imposa la seva llei

La pressió defensiva de tots els jugadors del Barça va ser fantàstica i, de fet, algunes de les millors ocasions de gol, com el segon gol de Messi o el tercer de Villa, van néixer en pèrdues de pilota dels homes d'Allegri i recuperacions d'Iniesta i Mascherano. Qui va excel·lir en aquest aspecte, però, va ser Busquets, sempre tranquil enmig de gent nerviosa, sempre més ràpid, sempre més llest que els adversaris.

El Barça va saber recuperar i millorar el joc ofert els dies anteriors a la derrota de San Siro, però la fam i la mirada agressiva dels jugadors només es pot entendre pel patiment dels últims dies. Qüestionat, ple de dubtes i batut, el Barça va tornar a ser aquell bloc que vol fer miques el rival. Així, al cap de cinc minuts de joc una bona triangulació va acabar amb una genialitat de Messi, que per fi li feia un gol en jugada a un equip italià. L'argentí va canviar la mirada trista dels últims dies per una d'agressiva que va fer tremolar les cames de la defensa rossonera . Només li va caldre un segon per pensar i va enviar la pilota a l'escaire d'Abbiati. Si abans de la primera mitja hora de joc el resultat no era més ampli és perquè van aparèixer els pals o la decisió de Kassai de no xiular un penal sobre Pedro. El mèrit del Milan va ser no arribar golejat al descans.

El Barça, però, volava sense xarxa amb el risc de prendre mal. De mica en mica l'esforç físic es va anar pagant i el Milan va trobar espais per crear contres. La idea de Massimiliano Allegri era que El-Shaarawy i Niang lideressin contraatacs per jugar amb els nervis del Barça, i, de fet, el jove Niang va xutar contra el pal tot sol després d'una errada de Mascherano que hauria pogut canviar el guió del matx. Dos minuts més tard, Iniesta recuperava una pilota i Messi feia el 2-0 que empatava l'eliminatòria. Dos minuts claus per al futur dels dos equips a Europa. Dos minuts per obligar els dos equips a repensar una segona part amb unes condicions de joc totalment oposades.

Roura va ordenar jugar de nou amb una defensa de quatre per evitar ensurts, ja que amb Alves d'extrem la defensa tenia punts febles. El Barça, que va saber igualar l'eliminatòria en els minuts en què va córrer molt, va rebaixar una mica el ritme i va jugar amb els nervis d'un Milan que va estirar les seves línies intentant burxar un rival físicament cansat. Però va rebre un cop a la seva línia de flotació quan Mascherano, refent-se de l'errada que gairebé regala un gol a Niang, va iniciar la jugada que va acabar amb el gol de Villa, que rebia el premi a un partit marcat per la seva solidaritat. Roura va recordar als seus homes la necessitat de ser generosos, de donar-ho tot pel bé del col·lectiu, i malgrat que Messi va aparèixer al centre de la major part de les fotografies, el triomf contra el Milan és el triomf del col·lectiu.

Gaudir i patir

Després de rebre el 3-0, el Milan va trobar l'orgull per alçar el cap i, malgrat tenir el cos ple d'esgarrapades, va buscar la porteria rival desesperat, conscient que un gol el classificava per als quarts de final. Allegri va fer tres canvis i va donar entrada a Robinho i Bojan en atac, i el partit va acabar al revés de com havia començat, amb els llombards buscant el seu moment de glòria i tancant en defensa un Barça molt cansat. Per aconseguir sumar el segon partit consecutiu sense rebre gols, el Barça va anar traient pilotes com bonament podia. Un final ple de nervis per a un partit emotiu que va acabar quan Jordi Alba va marcar el 4-0 en la que va ser gairebé l'última jugada del partit. Un gol per tancar una victòria clau per tornar a mirar al món amb la satisfacció de la feina ben feta.

stats