Publicitat
Publicitat

Les sensacions tornen amb el rigor posicional

El Barça completa un partit molt seriós i es retroba amb el joc intens, fresc i sobri

Va anar de més a menys i en cap moment va fregar l'excel·lència que li coneixem. Però venint d'on es venia, el partit del Barça ahir contra el Deportivo de la Corunya és molt més que una victòria i un partit seriós i complet. Són 90 minuts de sensacions positives, d'automatismes recuperats. És una victòria per la mínima que conté pràcticament tot el que se li reclamava a l'equip en les últimes dues setmanes: mobilitat en l'últim terç de camp, varietat de recursos ofensius, rematades a porteria, solidesa defensiva i intensitat sense pilota. Fer-ho contra el cuer té el mèrit que mereix la dificultat d'haver d'atacar un equip que ve a no perdre, quan véns d'encallar-te tres cops amb rivals amb proposta idèntica.

Des de l'alineació, Jordi Roura va intentar evitar que l'aficionat culer busqués en el Dépor les pistes sobre com derrotar el Milan o sobre qui jugarà dimarts el decisiu partit de Champions. A la banqueta hi havia Messi, Iniesta o Busquets, uns jugadors que després van tenir minuts i que seran titulars contra els italians. Les absències de l'argentí i del manxec van dibuixar un Barça fals, un Barça amb un davanter pur i dos extrems naturals que respectaven les posicions, sense que ningú surés prop de l'àrea, sense que ningú abandonés la seva parcel·la més metres dels que la llibertat futbolística marca. Un Barça amb Villa, Tello i Alexis a la tripleta ofensiva no serà el que intentarà remuntar contra el Milan, però ahir va ser l'equip que va rescatar l'alegria i l'essència d'un joc que havia entrat en certa depressió en els últims dies. La profunditat de Villa, l'amplitud de Tello i el dinamisme d'Alexis van donar moltíssimes ales al joc interior de Cesc i Thiago, que van aprofitar la feina dels davanters, estirant el camp i enviant enrere el rival, per sumar-se a l'atac. El d'Arenys va aportar la seva cavalcada poderosa, la seva capacitat d'envair espais i arrossegar rivals, mentre que l'hispano-brasiler va lluir la seva tècnica per repartir joc en curt o en llarg. La seva imprudència -per barroquisme gratuït-, encara el fa cometre errades greus que l'allunyen dels escenaris grans, falti qui falti.

Per sort, ahir les seves pèrdues en zona delicada no van provocar gols per la concentració de Song, les rígides vigilàncies de Puyol i Mascherano, i la rapidesa amb què Adriano i Alves van recuperar la seva posició. El Barça va protegir Pinto tan bé que l'andalús no va haver d'intervenir en tot el partit, malgrat que el Dépor, empès per un agressiu Camuñas, va acabar amenaçant amb contraatacs.

Buscant no ser previsibles

La lluita del Barça ahir no semblava que fos només contra el Deportivo. Era contra ell mateix i contra la incapacitat demostrada els últims dies davant murs defensius. Els blaugranes van saber mantenir el guió habitual, tocant la pilota amb paciència i fent bascular l'equip rival de banda a banda, endavant i enrere. Però també van demostrar que no han oblidat els infinits recursos que els han fet guanyadors durant més de quatre anys. Mascherano va exagerar el desplaçament llarg i en diagonal per sorprendre amb l'arribada d'Alves i el brasiler va seleccionar bé les seves centrades a l'àrea. Alexis va demanar la pilota al peu i a l'espai, generant dubtes en el rival. I l'equip va xutar des de fora de l'àrea. I va regatejar. I va fer molt. Tot.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF