Per què no rutlla el Barça?

BarcelonaEncara no som ni al mes d’octubre i, per tant, qualsevol gran afirmació que es pugui fer serà precipitada. Si a sobre hi afegim que el Barça ha estat jugant aquests primers partits de Lliga i Champions sense Leo Messi ni Dembélé, i amb Suárez recuperat de fa ben poc, el diagnòstic queda distorsionat. Però, tot i així, l’equip ha insinuat alguns problemes per als quals, de moment, no ha trobat solució, tot i que Valverde hi treu ferro.

Un equip diferent quan juga de local o visitant

Fora del Camp Nou el Barça xuta menys, rep més ocasions i no domina territorialment

I aquestes dificultats s’han evidenciat, sobretot, fora de casa, on l’equip baixa el rendiment. Per exemple: al Camp Nou el Barça fa, de mitjana, 18,5 xuts per partit, mentre que fora de l’estadi no arriba ni a la meitat: 9. Pel que fa als xuts concedits, l’equip també té una cara A i una cara B a casa i a fora: al Camp nou en concedeix 6,5, i a fora, el doble (11,7). Tampoc està tan encertat o intens en els 'tackles' (18,5 a casa i 13,3 a fora) i en les intercepcions (8 i 5,7).

És un problema de joc més que d’intenció. Potser ja comença a tenir un efecte l’angoixa o tensió emocional que han adquirit els partits a domicili, on el rival sent que pot fer mal al Barça i el Barça comença a sentir-se petit sigui quin sigui l’escenari i l’adversari. Així, quan actua com a local, l’equip és capaç de jugar el 43% del temps en el terç contrari, mentre que fora de casa la xifra baixa fins al 29%. El Barça passa de ser el millor equip de la Lliga en control territorial com a local a situar-se el cinquè com a visitant. No és greu, però és una tendència que afecta la resta de mecanismes.

Distància entre línies

S'intenta pressionar més amunt, però l'equip s'està esquerdant entre migcampistes i defenses

Els rivals s’estan trobant un Barça incapaç de compactar-se i que en molts moments queda trencat. La distància entre línies es magnifica i apareixen espais temptadors per als davanters contraris. No està havent-hi sincronia entre els salts a pressió dels migcampistes i els centrals, que s’estan sentint més segurs anant enrere.

Fa la sensació que Valverde està intentant estimular que l’equip, refrescat amb peces com De Jong, Griezmann o Sergi Roberto, pressioni més agressivament en camp contrari que en determinats moments de l’any passat. I això està derivant en què el Barça, o bé recupera en camp contrari o bé queda venut. La línia defensiva no sempre està podent actuar amb el 'timing' adequat sobre el davanter o primer receptor i està patint en les transicions defensives.

Fins i tot al Camp Nou contra el València, l’equip va transmetre moments d’inestabilitat.

La falta d’encert defensiu, sumada als riscos d’una proposta que vol sotmetre el rival a camp contrari, acaben deixant un Barça desfet i descontrolat en moltes fases del partit. Sembla que els rivals, fàcilment, el puguin ferir.

Falta dinamisme en les peces d’atac

Els més mòbils estan sent Griezmann i Sergi Roberto, però amb poca continuïtat dels companys

Però potser el que més està frustrant l’aficionat culer és que, a banda d’un inici defensiu decebedor, l’equip està sent inoperant en atac. Contrasten els 10 gols en dos partits al Camp Nou amb les males xifres lluny de casa: en tres de les quatre sortides l’equip no ha marcat.

I en part és per la falta de mobilitat dels atacants. Encara no s’ha trobat un encaix ideal per a Griezmann, que deia fa uns dies que necessita entendre’s amb els seus nous companys per fluir millor. El francès, tot i que no acaba de rodar fi, està sent dels més dinàmics. Sempre busca una alternativa, per dins o a l’espai.

El que passa és que l’entorn està excessivament estàtic. Tothom la vol al peu i ningú s’orienta d’una manera amenaçadora i adequada per trobar profunditat.

Un altre dels futbolistes que més dinamisme està aportant és Sergi Roberto, que s’està fent seva la posició d’interior on voldria ubicar-lo Valverde.

Bloqueig en sortida de pilota

L'equip no troba vies per girar a l'altre costat i moure el rival

La falta de frescor ofensiva es deixa sentir ja des de l’inici del joc culer. Tant si pressiona els rivals més amunt o més avall, el Barça està patint per progressar amb garanties. Encara que el volum d’intervencions dels centrals està sent alt i que les dades d’efectivitat en la passada siguin bones, l’equip no pren els riscos d’altres etapes. Massa sovint rifa la pilota sense tenir en compte una alternativa que reordeni l’atac, que sovint implicaria tornar a activar Ter Stegen per canviar el joc i fer bascular l’adversari. Aquesta seqüència de joc contra el Granada exemplifica aquests problemes de l’equip.

La jornada intersetmanal enfrontarà el Barça amb dos adversaris complicats, com són el Vila-real i el Getafe, que exigiran una millora de joc si es vol treure un bon resultat. Falta temps per afinar els mecanismes i acostar-se al 100% d'estat de forma, però Ernesto Valverde ha rebut aquest dilluns una bona notícia: recupera Dembélé, una figura que podria ajudar l'equip a recuperar profunditat.