FENT CAMÍ
Esports 24/08/2018

Una ruta per la marina de Son Olesa de Valldemossa

La sortida és des del nucli urbà de Valldemossa per guaitar des d’uns empenyalats miradors a l’espectacular cala de la Costa Brava

Juanmi Mas
7 min
Una ruta per la marina de Son Olesa de Valldemossa

PalmaHem seguit les passes dels amics Joan C. Palos, Josep Ferrer, Llorenç Soler i Joan Manera. La ruta discorre majoritàriament per la marina de l’antiga possessió de Son Olesa Gran. Guaitam des d’uns empenyalats miradors a l’espectacular cala de la Costa Brava de Valldemossa, caminam per uns vells senders que recorren els cingles de la marina i de les coves Negres, tot passant per la caseta d’en Gregori Juan, un guaita del segle XVI. Sortirem del nucli urbà de Valldemossa cap a Banyalbufar, per la carretera Ma 10. Deixarem a la dreta les magnífiques cases, que foren de l’Arxiduc, Son Moragues, el Girant de Deià, el pla del Rei i la carretera del Port. Devers el km 72,800 girarem a la dreta, cap a les cases i la urbanització de Son Olesa, on començarem a caminar. Arribam al predi de Son Olesa Gran. Possessió doble formada per Son Olesa gran, propietat de Fortuny, i Son Olesa petit, propietat de dona Catalina Vilallonga i Safortesa. Les cases estan tocant una a l’altra en una situació gens guapa i no ofereixen res de particular. Una entrada d’arc rodó amb espitllera i damunt una antiga torre quadrangular recorden l’època dels atacs dels moros. Abans era denominada Son Claret. Tenia una torre, destinada a dipòsit del gra i de les armes i municions. En defensa dels atacs corsaris i bandolers, disposava de cinc arcabussos, tres espases, tres coltells, tres llances de ferro, una alabarda i un dipòsit de metxa, bales i pólvora

El mirador de Son Olesa

Començam a caminar a les 9.06 h pel vial de la urbanització (387 m). En pocs metres, just haver passat un curiós xalet amb moltes escultures, agafarem el vial de l’esquerra, cap al mirador de Son Olesa, l’entrada del qual la trobarem a una redona, per un pas vora una barrera tancada. Després de passar pel costat d’uns pedrissos de pedra i una ampla i dolça escala, arribam al mirador de Son Olesa (WP-1) (389 m). No gaire enfora, a la nostra esquena, se situa el mirador del puig de la Moneda. Aquest sí que el va manar construir l’Arxiduc, després de la compra de Son Ferrandell, el 1890. Ara es troba engolit dins la urbanització George Sand. Des d’aquesta miranda veim el nostre pròxim objectiu: el mirador del pas de l’Escaleta. Hi destaca na Foradada, difuminada per la boirina matinal; també s’hi albira la torre de Son Galceran i la talaia Vella o muntanya del Voltor. Aquest és el paisatge de Miramar que inspirà Ramon Llull i que estimà tant l’Arxiduc.

Tornam a la redona i continuam pel vial de la urbanització que va cap al nord fins que el deixam a l’esquerra (WP-2) (382 m), per un senderó que baixa cap a la costa; es tracta del pas de l’Escaleta. Hem de fer una passa més llarga per un xaragall, on segurament el camí s’ha desfet o anava cap a un altre lloc. Just passat aquest petit bot, hi ha una bifurcació (WP-3) (262 m). La nostra ruta continua per la dreta, però abans vull seguir el camí de la Cova fins a assolir la pista a la qual mena. L’indret està farcit d’una de les nombroses varietats de plantes de la lletrera: eufòrbia ( Euphorbia). Hi ha unes 2.160 espècies d’eufòrbia, 45 de les quals són presents als Països Catalans. Aquest gènere és un dels que mostra més diversitat del regne de les plantes. Inclou espècies que semblen cactus, d’altres que pareixen arbres i encara d’altres que semblen plantes ‘normals’. S’ha d’anar amb compte, ja que són altament tòxiques. Seguim el senderó fitat, més o manco planer. Fins que volta i puja per salvar el penya-segat dels cingles de l’Esteparet, que s’estimba cap a la mar. El cel enterbolit just ens deixa allargar la vista cap als paratges de Son Bunyola i la punta del Cavall, de Banyalbufar. Aviat apareix la paret mitgera de les finques de Son Olesa i Son Ferrandell (WP-4) (271 m), lloc que aprofitam per berenar. Des d’aquí situam el mirador de Son Olesa, on pràcticament hem començat l’excursió, dalt dels estreps del puig de la Moneda (476 m). A baix, a la vorera, se situa la platja de l’Hort de la Cova, i més enllà, el port del Canonge.

Així, després d’una pujadeta, arribam a la pista que baixa a l’Hort de la Cova (WP-4) (287 m), pels costers de l’Esteparet. Són les 10.45 h quan feim la volta per desfer el camí fins a la bifurcació que hem deixat enrere. Tornam a botar la paret mitgera i continuam. Hem passat la bifurcació assenyalada amb el WP-3 i continuam per la marina de Son Olesa. A més de les fites de pedra, veim alguna fletxa vermella, la qual han intentat esborrar picant.

La caseta de Gregori Juan

Uns metres més avall de la nostra ruta se situen les runes de la caseta de Gregori Juan (WP-6) (245 m). Joan C. Palos anota: “Sobre les vertiginoses terrasses que guaiten damunt la mar, hi trobam la caseta i les rotes de Gregori. Però qui era aquest home? Gregori Juan era un valldemossí que a mitjan segle XVI feia de guaita per la costa i que el 1552 va lluitar contra el moros que desembarcaren a l’Hort de la Cova”.

Deixam la caseta i continuam la marxa per un antic camí mig engolit per la vegetació. Caminam més o menys planers fins que arribam a uns penyals que guaiten a la barranquera que tenim davant. A l’altra part hi ha unes balmes penjades al vertiginós coster. A baix, a la costa, on acaba el torrent, hi ha la font del Canyaret o de la Bóta. El tirany, molt rost, remunta pel costat dret de la torrentera i supera un pas (WP-7) (278 m). El camí es fa més evident i entra en un bosquet d’alzines on hi ha una sitja (WP-8) (311 m), i una nova bifurcació. Deixam momentàniament la ruta per dirigir-nos al mirador del pas de l’Escaleta. Per això hem de pujar pel camí que continua remuntant pel costat del torrent, un preciós camí de ferradura que fa ziga-zagues, pel costat de la torrentera. Després d’uns revolts trobam una nova bifurcació. El camí continua pujant cap a la urbanització de Son Olesa, on hi ha un botador. Antigament devia arribar a les cases de la possessió. Un ramal gira a la dreta i va al mirador, el que nosaltres agafam. Aquest ramal, brut de vegetació i tapat pels arbres caiguts, perceptible pel marge de sosteniment, continua cap a l’oest. La vegetació engoleix completament el camí; tanmateix, el mirador apareix a dalt d’un penyal. L’objectiu és arribar-hi. Els companys van a enrevoltar, mentre que jo enfil la ruta més directa. Assolim el mirador a les 12.11 h (WP-10) (366 m).

El mirador de l’Escaleta

El mirador de l’Escaleta és una gran esplanada amb alguns bancs de pedra, des d’on podrem contemplar fins a na Foradada (Deià), cap al nord, i fins a la punta del Cavall Bernat (Banyalbufar), cap a l’oest. Aquest mirador, com l’anterior que hem vist, no estava dins les terres arxiducals, per tant el degueren construir els propietaris de la possessió de Son Olesa. El mirador pren el nom del pas de l’Escaleta perquè guaita sobre aquest camí. Abastam el terreny que hem recorregut. Visualitzam la paret de partió on hem berenat i la caseta de Gregori, just al nostre endret, però molt més avall d’on som. Una escala baixa per la banda de ponent del mirador i passa pels peus de l’esperó rocós on se situa la construcció. L’escala continua amb un camí, el qual ens mena on anàvem abans de pujar al mirador. Pel mateix camí empedrat que hem pujat, tornam a la sitja on hem interromput la ruta que dúiem i que recorre la marina. Devora la sitja que havíem deixat abans de pujar al mirador trobarem una fletxa verda pintada a una roca, que ens indica la direcció a seguir. Ara, ens dirigim a les coves Negres.

Les coves Negres

Comprovam que l’antic camí continua. Devia ser aquest un camí per fer l’escolta de vaixells de moros, com hi ha a l’altra banda del barranc de la Marina. Més endavant, a l’esquerra, trobam un forn de calç, i a la dreta, un ramal que puja cap a la urbanització (WP-9) (351 m). Arbres morts caiguts és la tònica habitual de tota la contrada. Tenim la impressió que perdem el sender, però si posam atenció veim que continua, ara en descens. El sender resulta còmode, tot i que el coster cada vegada és més inclinat. Ens acostam a les parets dels cingles de les coves Negres i a las timbes de la Marina de Valldemossa, la qual tenim als peus. El lloc per caminar s’estreny i passam a pocs metres del tall del precipici d’uns 250 metres de desnivell. A la segona imatge s’aprecia el poc espai que hi ha per passar. Arribam a l’indret on se situen les coves Negres, un lloc molt freqüentat per les cabres. Caminam per una cornisa i salvam un graó. Recorrem una zona de carritxeres bastant inclinada, amb la vista del nucli de cases de la Marina. A les 13.26 h assolim el camí de Son Olesa a la Marina (WP-12) (264 m). Elegim un bon lloc on dinar, amb vistes al port de Valldemossa. Segons el Catàleg dels antics camins de la serra de Tramuntana, es tracta d’un important eix de comunicació entre la possessió de Son Olesa i la Marina. La publicació esmentada assenyala que el camí perd altura ràpidament fins a arribar a un coster de càrritx on el traçat perd tota la definició. La veritat és que actualment no hi ha cap problema per seguir el camí. Ben aviat entram al bosc d’alzines, adreçam per un camí que va per l’esquerra, el qual es dirigeix directament al mirador. Botam una paret seca i de seguida, darrere d’un gran pi mort, veim el mirador (WP-13) (357 m) penjat a dalt del cingle del Cossi. Des d’aquí s’obté una magnífica vista de les timbes del barranc de la Marina de Vistamar, amb els vertiginosos bots del torrent del Lli o de la Marina i el del salt de Son Olesa. En el coster de l’altra part del barranc, la carretera de la Marina, amb un vertiginós traçat, s’agombola pels estreps inclinats de la Talaia Vella. Abans, hi havia un camí de bístia empedrat, que passava per Son Mas i davallava pel Portalet... es va acordar construir el camí de rodes el 1869 (Muntaner. Inèdit), per iniciativa d’Antoni Moragues, senyor de Son Moragues... No seria, però, fins devers el 1920. (Cañellas, 1997). Del mirador, només cal seguir el senderó que a través d’un oliverar ens menarà al botador (WP-14) i al vial dels establits de Son Olesa. Arribam al cotxe a les 15.04 h, on finalitzam l’excursió (WP-15). L’autor no es fa responsable del mal ús ni de les imprudències de cada un.

stats