La ruta de la cova Tancada (del cap de Menorca)

PalmaPer als que els agrada la muntanya com a nosaltres i que no renuncien a trepitjar roca ni quan fa calor, proposam una ruta curta: arribar a la cova Tancada, la qual estén les seves galeries i sales per l’interior del cap de Menorca. L’excursió és ideal per fer al començament de l’estiu, amb la possibilitat de capbussar-se a les refrescants aigües d’Alcanada.

Les coves de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deteriorament de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant, no hem de tocar res.

Ingrid, Dolors, Margalida, Esteve i Joan deixam el vehicle a l’aparcament públic de la platja d’Alcanada (WP-01), a la badia d’Alcúdia. Començam a caminar a les 9.55 h pel passeig paral·lel a la línia de costa, cap a l’illa d’Alcanada, la qual alberga el far de sisè ordre, amb llum fixa blanca, projectat per Emili Pou i inaugurat el 15 de maig del 1861.

Illa d’Alcanada

L’illot està enclavat al nord-est del port d’Alcúdia i separat de la costa (punta del Far) per un freu de 140 m, el qual es pot creuar caminant -o nedant, els dies de bonança. Al final del passeig, continuam caminant a uns metres de l’aigua per un camí de còdols. Feim aturada a les roques, a l’ombra dels pins per la punta de la Vinya, per berenar. La calima que difumina l’horitzó ens fa pensar que farà molta calor.

La pista va ascendint, deixam a la dreta la cova de la Bassa Blanca, l’entrada de la qual s’obre al coster molt inclinat que baixa a la mar. Passam de llis, ja que és una cova perillosa i, tanmateix, està tancada amb una reixa. Un portell tancat dona a una degradada urbanització. Un rètol ens dirigeix a la dreta per esquivar el tancat per un tirany que sembla ser molt transitat. El tram de costa es diu la Serra de Gabellí. Per un botador traspassam la reixeta i caminam paral·lels a la paret.

En el nou paisatge destaquen la talaia de la Victòria o d’Alcúdia (442 m); el puig del Boc (345 m), al centre, i la Teula (281 m), a la dreta. Tenim a l’abast de la vista el coster que s’aboca a la mar on s’obre la cova Tancada, al cap de Menorca, tot i que haurem de fer una bona volta per arribar-hi. A la dreta s’hi situa la punta de les Donardes. Davant, tenim el tàlveg del Primer Torrent, el qual baixa de les Caragoles: la Caragola Rossa i la Caragola Negra. Les Caragoles són uns terrenys situats entre el puig d’en Vaume i el coll Baix. Més enllà, el Segon Torrent, que baixa de la zona dels corrals Cremats. Per la vorera de la mar s’encadenen els topònims: la pesquera de Mestre Arnau, els Bancalets, la Niassa...

Caminam per terres de les Caragoles, per les quals creixen pins, bons exemplars de garballons i mates llentiscleres. Hem de posar atenció al desviament (WP-02) (123 m). Si seguíssim la pista ens menaria al camí de la Muntanya, que creua la Comuna i puja fins al coll Baix. Per anar a la cova hem d’anar cap a la dreta, per un tirany que baixa. El camí travessa el tàlveg del Segon Torrent i, després, descriu una volta tancada i puja pel coster sud de la Teula.

Sortim de l’espès pinar i baixam al canal de la Figuera Blanca, on molts de pins caigueren a causa de la ventada de l’11 de novembre del 2001, un huracà que per efecte Venturi va passar en alguns llocs dels 150 km/h. El camí es va bastir per arribar a la cova, ja que aquesta es va condicionar per a visites turístiques. El camí baixa per la falda del puig de la Teula. On el coster té més rost, la baixada es fa per uns graons picats a la roca bastant deteriorats pel pas del temps. Unes piquetes de ferro i una corda devien fer d’arrambador.

En altres ocasions hem trobat una corda que donava un poc de seguretat, però ja se sap, els incívics de torn arrepleguen allò que no han d’arreplegar i deixen allò que no han de deixar!

Anava preparat per posar una corda en aquest punt, un poc exposat, però no va fer falta, hi va haver una cadena amb pany. S’ha d’arribar a aquests extrems! És necessari baixar un centenar de metres pel penya-segat per accedir a la boca de la cova Tancada, i hom ho fa amb el coret estret a causa del vertigen.

Cova Tancada

Arribam a les 12 h a l’entrada de la cova Tancada del cap de Menorca (WP-03), que també és coneguda com la cova Menorca. Ingrid posa just davant la boca principal abans d’iniciar el seu recorregut.

A principi del 2001, un cop de mar llançà a l’aigua dos al·lots (Marc i Àngel, de 13 i 9 anys) i el seu pare, els quals estaven asseguts a l’escala del mollet de la cova. Els dos joves es varen ofegar després de més de dues hores de lluita per sobreviure.

Les primeres passes es fan per una escala que s’endinsa cap a l’esquerra. Com hem dit abans, la cova es va condicionar per a l’explotació turística, la qual crec que va fracassar. De fet, no he trobat cap tipus d’informació d’aquesta empresa. La dificultat per arribar-hi degué ser el motiu d’abandonar les visites organitzades en aquesta cavitat, si és que s’han arribat a fer mai. Per aquest motiu, pràcticament tot el seu recorregut es fa per escalons picats o per camins marjats que faciliten el trànsit per dins la cova.

J. Ginés creu que és durant el primer terç del segle XX quan es fan les obres per accedir i recórrer la cova Tancada. Diu que és en aquesta època quan es viu una ‘febre’ relacionada amb l’habilitació de les coves càrstiques de Mallorca.

La calor que duim de fora juntament amb la humitat de l’interior ens fa suar de valent. La temperatura ambient oscil·la entre 17 i 19 graus. La humitat relativa entre un 70% i un 85%. Al no ser la humitat relativa superior al 90%, no es troben a la cova insectes cavernícoles, limitant-se la fauna al biòtop dels trogloxens que la utilitzen tan sols com a amagatall provisional. Les úniques dues espècies de fauna trobades fins al moment són el quiròpter Pipistrellus pipistrellus i el liró comú del sud d’Europa Eliomys quercinus, més conegut com a rata sarda.

Pel que fa a les emanacions de gas carbònic, no sobrepassen el 0,06%. Segurament, en el passat la cavitat fou emprada per a una activitat ben popular, la del contraban. Alguns cruis i despreniments del sostre fan pensar que hi ha hagut diversos moviments sísmics, alguns dels quals, de fet, no fa gaire temps.

Els enderrocs han fet que algunes formacions perdessin la perpendicularitat. Aquestes formacions es deuen al conjunt d’àcids, aigua i biòxid de carboni. A la sala gran de la cova, el sostre se situa a 12 metres, i a la part més alta s’hi aixequen columnes d’uns set metres d’alçària. Des d’aquesta sala, reptant, es pot assolir una altra obertura que dona a l’exterior.

L’alt grau d’humitat del sòl fa que s’hagin d’extremar les precaucions. També hi ha algun punt on s’ha d’estar alerta ja que es pot caure en algun forat.

La cova està viva, per això és tan important no col·locar cassoletes de cera damunt les estalagmites, ja que, a més d’embrutar-les, en talla el procés natural de creixement. En el tall d’una estalagmita s’hi aprecien diferències de color, on els científics poden estudiar el clima del passat. La precipitació d’un mineral depèn de les condicions ambientals que existeixen en aquest moment, tals com temperatura, humitat i composició de l’aigua que travessa el sòl. Aquesta informació és obtinguda a partir de components químics (isòtops estables tipus oxigen divuit o deuteri), els quals proporcionen informació sobre totes aquestes variables, tal com eren en el moment en el qual va precipitar aquest sistema. És a dir, revelen una informació molt interessant sobre el canvi climàtic.

Rètol de Medi Ambient

El rètol col·locat per la Conselleria de Medi Ambient informa que aquest és un espai fràgil i un hàbitat situat dins un Lloc d’Importància Comunitari. En definitiva, és un llegat natural de milions d’anys que cal respectar i, per tot això, no s’hi han d’encendre espelmes ni torxes a l’interior. Idò n’està ple! Fins i tot vàrem veure un lloc on s’havia fet una foganya. Sortim de la cova amb una bona quantitat de cassoletes de cera arreplegades de les profunditats d’aquesta catedral natural. El bon excursionista és el que no deixa constància del seu pas per allà on va.

Ara hem de tornar enrere sobre les nostres passes, exactament pel mateix recorregut. Si volem allargar l’excursió podem deixar un cotxe a l’ermita de la Victòria. Si és així, hi podrem arribar per les Fontanelles. Nosaltres anam cap a la platja dels Secs, on posarem les anques en remull, dinarem i reposarem a l’ombra dels pins, a tongades. A reveure, amics!