El 'running', com un mercat d’alt interès estratègic

Es venen, anualment, tres milions de sabates per córrer a l'Estat, amb un cost mitjà d’uns 85 euros

No hi ha sobretaula o tertúlia d’amics en què no es parli de 'running' o de gintònics. Són dos temes de conversa allunyats entre si, però dels quals trobarem més entesos per metre quadrat que de cap altre. Mentre que pronador i supinador s’han convertit en termes habituals de l’argot de més de 2,5 milions d’espanyols que corren setmanalment, l’atletisme com a esport passa per un dels pitjors moments de la història. Si demanam entre els contertulians qui ha guanyat els 1.500 metres en els campionats del món de la darrera setmana, segur que no trobaríem resposta.

Aquest esport que és l’origen del moviment olímpic pateix per ser significatiu com una de les primeres disciplines esportives en l’àmbit mundial. Les principals figures dels darrers anys, Usain Bolt i Mo Farah, es retiren i el deixen orfe. La IAAF està presidida per un referent i no podem dubtar de la seva gestió: Sir Sebastian Coe, exatleta, responsable dels Jocs Olímpics de Londres. Però ni patrocinadors, ni espectadors, ni mitjans el troben prou atractiu per invertir-hi, veure’l o creure-hi.

Quan surts al carrer de la ciutat o el teu poble a l’hora que sigui, et trobes gent corrent. Es venen, anualment, tres milions de sabates per córrer a tot l'Estat, amb un cost mitjà d’uns 85 euros. Si analitzam les curses populars, veiem que s’hi ha incrementat notablement el nombre de participants, sobretot des de 2011 fins a l'actualitat. En qualsevol tipologia, des de corregudes de curta distància i poc nivell competitiu, com les que organitzen diferents empreses de Mallorca, passant per esdeveniments envoltats de tot el màrqueting possible, la trail, les maratons, o les que venen  patrocinades per grans magatzems, fins a arribar a les principals maratons del món, com les de Nova York, Londres, València, Madrid i Barcelona, en els darrers quinze anys s’ha multiplicat per deu el nombre de participants de mitjana.

El turisme s’ha convertit en un factor clau per entendre també l’atractiu d’aquest mercat per a les ciutats. S’estima que l’impacte econòmic de la marató de Nova York supera els 350 milions de dòlars per edició. Les companyies de consum, ja siguin asseguradores, bancs o companyies d’equipament esportiu, veuen els actius patrocinables del 'running' com un mercat d’alt interès estratègic. Si els mercats són sorprenents, l’esportiu alguns cops encara ho és més. Però el cas de l’atletisme i el 'running' ho han duit al límit. Atletisme i 'running' són el yin i el yang. 

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF