El primer 'round' del gran duel

BARCELONA.Poc més de 24 hores abans del primer clàssic, José Mourinho va actuar. El tècnic portuguès va comunicar als serveis de premsa del club blanc que no parlaria en la tradicional roda de premsa prèvia al partit a la ciutat esportiva de Valdebebas. Amb enviats especials de més de vint països presents, els responsables de premsa ja van intuir que seria un dia complicat. I així va ser: poc després que ho comuniqués, diversos periodistes van adreçar-se a ells per deixar clar que no veien amb bons ulls aquesta decisió.

Cap a dos quarts de quatre de la tarda, els representants dels mitjans de comunicació estatals que són cada dia treballant amb el Madrid van comunicar a Javier Tamames, un dels membres del servei de premsa del club, que si apareixia a parlar l'ajudant de Mourinho, Aitor Karanka, ells abandonarien la sala de premsa en senyal de protesta. Mitja hora més tard, Tamames confirmava que només parlaria Karanka.

Però quan va ser l'hora de la veritat, Karanka va aparèixer acompanyat de Mourinho. Però just abans de donar el primer torn de paraula, es va comunicar que només es podrien fer preguntes a Karanka. I els representants de la premsa estatal van abandonar la sala. Només hi van romandre alguns enviats especials estrangers (la premsa francesa i italiana present també va abandonar la sala), i els periodistes del diari As i del programa de televisió Punto pelota . Josep Pedrerol, presentador d'aquest programa, va afirmar ahir que la decisió la va prendre el redactor per voluntat pròpia.

Un dia abans de rebre el Barça, el madridisme va viure un altre dia tens. Quan el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, va saber les intencions de Mourinho de no parlar, va posar-se en contacte amb ell per demanar-li que canviés d'idea. Pérez acceptava que Mourinho no parlés abans de partits de Lliga amb un cartell no gaire atractiu, però abans d'un clàssic és ben diferent. Mourinho, però, li va deixar clar que no parlaria, però finalment va decidir aparèixer, callant, al costat de Karanka. Segons el basc, l'acte de Mourinho venia a ser una manera de protestar, ja que el portuguès entén que moltes vegades les seves declaracions es treuen de context.

Una tàctica estudiada

Inicialment, Mourinho no tenia previst aparèixer callat i murri al costat de Karanka. Si va fer-ho, va ser per donar suport al basc quan va saber que aquest potser havia de fer front a una situació complicada, amb la premsa abandonant la sala.

El portuguès només tenia pensat enviar el seu ajudant a la sala de premsa, una idea que ha posat en pràctica onze vegades des que entrena el Madrid i que ja va cansar-se d'aplicar quan entrenava l'Inter de Milà. Al Chelsea també ho havia fet però no tant com al club italià, on va arribar a estar-se un mes sense comparèixer davant dels mit¡jans. Quan ho fa, normalment és per fer el ploricó i posar un maó més en la seva tàctica de convèncer a tothom que tant ell com el Madrid són víctimes: víctimes de la premsa, que treu de mare les seves paraules, víctimes de la Federació i la UEFA, que no els deixa forçar targetes grogues, i dels àrbitres. Fomentant la sensació que els seus són víctimes d'un complot, pretén reforçar el caràcter d'un equip, el Madrid, que no pot aguantar un debat estrictament futbolístic.

Guardiola centra el seu debat en el futbol, però també motiva els seus jugadors psicològicament. Forma part de la feina. Ara, l'entorn madridista li sol fer la feina fàcil, i els jugadors, una vegada i una altra, arriben als clàssics carregats d'energia per jugar millor que mai, després de llegir i escoltar teories sobre ajudes arbitrals, calendaris i fins i tot l'ombra del dopatge. Motivació extra per poder jugar a futbol com els àngels.

Mourinho, en canvi, pretèn posar fang al camp, posar bastons a les rodes i fer molt de soroll perquè no es puguin escoltar els arguments futbolístics blaugranes. El tècnic portuguès ha treballat molt amb els seus per preparar especialment el duel de dimecres a Mestalla, i els que més il·lusió li fan, els de la Lliga de Campions. Ahir va callar, però avui ja començarà a parlar, i qualsevol dubte o errada que es visqui aquesta nit al Santiago Bernabéu serà una arma que utilitzarà per començar a preparar psicològicament els seus jugadors.

El portuguès, però, no s'esperava una reacció com la de la premsa madrilenya d'ahir, de girar-li l'esquena marxant de la sala, però sap que el seu futur, el seu prestigi i el seu càrrec no depenen ni dels fets d'ahir a Valdebebas ni del partit d'aquesta nit. El seu futur es decidirà a Mestalla i en la ruta que porta cap a la final de la Lliga de Campions de Wembley. I és aquí on centrarà els seus esforços. Ahir va callar perquè la Lliga ja no és prioritària, perquè calia reforçar el seu paper de víctima de tot plegat, i perquè no disposa de nous elements per atiar el foc. Aquesta nit, però, passi el que passi, els tindrà. Si guanya el Madrid, podrà atacar la línea de flotació del Barça i dir que són humans. Si guanya el Barça, trobarà una excusa, sigui l'àrbitre, el calendari o el cansament.

Karanka, de fet, va insistir ahir que cap madridista s'ha excedit en les seves declaracions, insinuant que al Barça hi ha sensació de superioritat i s'ha faltat al respecte als blancs. I això, malgrat que més enllà d'un lapsus linguae de Guardiola, una campanya publicitària i una frase de Valdés, el Madrid no té gaires raons per queixar-se. Guardiola, però, no vol que tingui més motius per aconseguir motivar els seus jugadors amb aquesta tàctica ja utilitzada en el passat.

Vigilar les paraules

Conscient dels trucs de gat vell de Mourinho, Guardiola ha treballat molt la preparació d'aquests duels i ha demanat als seus jugadors que es limitin a parlar sobre la gespa. Que passi el que passi avui, no donin elements a Mourinho per poder motivar els madridistes. Al vestuari no s'oblida com Mourinho deia als jugadors de l'Inter que els del Barça es creien superiors per aconseguir, així, mentalitzar per a una gesta titànica un grup inferior.

La consigna del Barça és, doncs, parlar sobre la gespa. La de Mourrinho és fer-ho a la sala de premsa, encara que sigui callant, com va fer ahir. Perquè el seu silenci ha permès que es parli poc sobre el seu possible onze inicial i el futbol. A les 10 de la nit, però, tocarà parlar de futbol, tal com vol Guardiola. Cap a la mitjanit, parlarà Mourinho. Perquè tenim un segon clàssic dimecres.