VALLPARADÍS

Una rivalitat que no es decolora

Eren les 15.20 hores del 3 de desembre del 1989 i els vehicles van començar a aturar-se a l’autopista madrilenya M-30. Ricardo Delgado Cascales va deixar una marca de 25 metres de frenada sobre l’asfalt, però no va poder evitar que el seu Opel Kadett impactés contra un Lancia Thema V8-32 que havia perdut el control i envaïa la calçada contrària. Un dels primers en arribar a l’escena de l’accident va ser Raúl Cancio, fotògraf del diari El País. Sense saber encara qui era la víctima, va realitzar 36 instantànies. Quan va aixecar la vista de l’objectiu i es va fixar en el quadre de comandament del cotxe, va descobrir que era ple de postals de Fernando Martín. Va reconèixer ràpidament el jugador del Reial Madrid de bàsquet perquè va ser ell, precisament, l’encarregat de fer aquella imatge promocional sobre la qual els nens li solien demanar autògrafs.

Molts dels records de Fernando Martín es van quedar en aquella impactant escena, de la qual dimarts es van complir 30 anys. El jugador va ser un pioner i es va convertir en el primer europeu no format als Estats Units en debutar a la NBA. La fita es va produir durant la temporada 1986-1987 i va servir perquè tota una generació el tingués com a referent social d’èxit. Fernando Martín tan sols va disputar 147 minuts repartits en 25 partits, un dels quals de play-off. Va anotar 22 punts i va capturar 28 rebots durant una campanya en què va enyorar com mai el cocido i els embotits. El dia del seu debut oficial contra els Seattle Supersonics, els Blazers van reconèixer que el van fer jugar (122 segons) perquè hi havia tres periodistes espanyols que havien viatjat fins allà: Sixto Miguel Serrano, Manolo Lama i el fotògraf Fernando Laura.

Tot i això, la seva condició de pioner i la seva mort prematura el van convertir en una icona que molts van admirar. Les seves millors actuacions van arribar amb les samarretes del Reial Madrid i de la selecció espanyola. Quan va tornar de la NBA, el club blanc li va signar un contracte de 100 milions de pessetes, una remuneració mai pagada abans a un jugador de bàsquet. Estimat pels seguidors merengues i patit pels culers, que mai han pogut oblidar uns duels amb Audie Norris que no s’han descolorit, el caràcter competitiu de Fernando Martín l’hauria fet triomfar en qualsevol esport que hagués escollit. Comparar jugadors de diferents èpoques sempre és injust, però el pas del temps no ha rebaixat la força i la intensitat de les seves accions.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF