Retrobament amb el Manchester United, el gegant que continua sense saber com tornar a guanyar

BarcelonaEl Barça començarà la segona participació seguida en l'Europa League (el consol després de l'eliminació a la fase de grups de la Champions) amb un doble enfrontament contra el potent Manchester United a mitjans de febrer. L'equip de Xavi Hernández va caure en l'edició passada als quarts de final contra l'Eintracht de Frankfurt, que se'n va proclamar campió, en una de les nits més tristes que es recorden al Camp Nou.

Serà un duel d'Europa League amb aroma de Champions, amb un cara a cara entre dos dels clubs més globals i amb milions de seguidors als cinc continents. Envejat i admirat durant dècades, el Manchester United continua caminant pel desert on va entrar quan es va jubilar el seu llegendari tècnic escocès Sir Alex Ferguson el 2013, dos anys després de perdre la final de la principal competició continental contra el Barça de Guardiola a Wembley. En aquests gairebé deu anys, els red devils només han pogut guanyar quatre títols: una Copa amb Louis van Gaal a la banqueta el 2016 i una Copa de la Lliga, una Community Shield i una Europa League el 2017 amb José Mourinho. Si del 1986 al 2013 va manar Ferguson, en nou anys hi han desfilat vuit entrenadors fins a arribar al neerlandès Erik ten Hag, l'actual tècnic. El darrer precedent entre els dos clubs va ser als quarts de final de la Champions 2018-19, amb triomf del Barça de Valverde sobre el United de Solsklajer per 0-1 a Anglaterra i 3-0 al Camp Nou. Els red devils només han guanyat tres dels quinze partits oficials contra el Barça, un dels quals va ser la final de la Recopa del 1991 i el darrer les semifinals de la Champions del 2008.

El Manchester United és una de les grans marques globals de l’esport, capaç de continuar guanyant diners sense sumar títols, perquè va fer una gran feina de promoció d'imatge als anys 90, quan va entendre abans que ningú que el nou mercat era global i no pas local. “El Manchester United ha creat un model de negoci únic que li permet ser sempre un dels tres clubs amb més ingressos, encara que fa uns quants anys que arrossega resultats esportius fluixos”, explicava a l'ARA el periodista Simon Kuper. Dins el Barça, durant anys s'admetia que el model del Manchester United havia sigut en moments puntuals una font d’inspiració, sobretot sense Messi. La junta de Josep Maria Bartomeu deia que el repte era tenir una marca molt forta capaç de ser potent si no es guanyaven títols. Un fet que s'ha acabat produint, al Barça. El Manchester United afirma tenir 700 milions d’aficionats al món, sobretot a l'Àsia. Però de vegades ha perdut l’amor dels més fidels. El 2005 la família nord-americana Glazer es va convertir en la màxima accionista del United i alguns dels aficionats de tota la vida van fundar el United of Manchester, una entitat esportiva que vol donar continuïtat a la tradició d’un club que sempre volia guanyar, però que alhora representava una ciutat obrera com Manchester. De l’Old Trafford ple d’obrers amb sous baixos s’ha passat a un estadi amb aficionats de tots els continents que arriben a pagar 10.000 euros per una sola entrada VIP.

El Manchester United, fundat amb el nom de Newton Heath a finals del segle XIX per obrers dels ferrocarrils locals, ja tenia clar que volia ser un gegant fa un segle, quan amb els diners d’un productor de cervesa anomenat J.H. Davies es van guanyar el malnom de moneybags United (bosses de diners United). Ja al 1911 rebien sancions per ser professionals en una era en què l’esport era amateur. El 1958 part d’una bona fornada de jugadors va perdre la vida en un accident d’avió a Munic quan l’equip tornava de jugar un partit de la Copa d’Europa a Belgrad. El tècnic, l’escocès Matt Busby, va sobreviure i ràpidament va aixecar un equip que al cap de deu anys seria el primer conjunt anglès a ser campió continental, el 1968, amb jugadors com Boby Charlton (supervivent de l’accident), Dennis Law i el nord-irlandès George Best, el primer futbolista que es va comportar com una estrella del rock. La tragèdia de Munic va fer del United el segon club de molts anglesos, llavors. El va fer créixer.

L’arribada dels Edwards

Si Busby manava a la banqueta, als despatxos el club va anar canviant gràcies a Louis Edwards, membre d’una família d’empresaris del sector de la carn que va entrar al Manchester United precisament per petició de Busby. Quan va ser escollit president al 1962, tenia 17 de les 4.312 accions de l’entitat. En tres anys ja era l’accionista majoritari i el Manchester United va evolucionar, malgrat un descens als anys 70. El 1981 el fill de Louis Edwards, Martin, va ser escollit director executiu i va anunciar que canviaria l’estructura del club. I, tal com va passar al seu pare, l’èxit va arribar gràcies a un entrenador escocès, Sir Alex Ferguson, que va ser fitxat el 1986 després de triomfar a l’Aberdeen. Malgrat que els primers anys gairebé va perdre el càrrec, la directiva va tenir paciència. Ferguson va exigir a Martin Edwards potenciar el futbol base i renovar l’equip. Edwards havia aconseguit obtenir beneficis malgrat que no guanyaven la lliga des de l’any 1967, sobretot a través d’explotar una nova via de negoci: cobrar per fer conferències a Old Trafford. Però durant els primers anys es va negar a pagar grans xifres de diners per fitxar jugadors. Tot va canviar el 1989, quan va donar permís a Ferguson per incorporar futbolistes com Gary Pallister i Paul Ince. Ferguson, que s’havia queixat pocs mesos abans que “clubs com el Liverpool” gastaven “tres vegades més” que ells, va fer que el United fos el club britànic que va invertir més diners el 1989. I tot perquè Edward havia decidit vendre el Manchester United i, per apujar-ne el preu de venda, va considerar que seria una bona idea guanyar la lliga. Però l’acord de venda es va trencar i Edward va trobar-se al capdavant d’un equip que gairebé va baixar a Segona, però que va guanyar la Copa el 1990, cosa que va salvar el cap de Ferguson. Va ser un moment clau perquè, tot seguit, el Manchester United va començar a guanyar títols, inclosa una Recopa contra el Barça.

El 1992 els principals clubs anglesos van trencar amb la Lliga de Futbol Anglesa, amb qui tenien una guerra pels drets televisius, i van crear la Premier League. El Manchester United era al capdavant de la lluita, juntament amb el Liverpool, el Tottenham, l’Everton i l’Arsenal, els cinc clubs que ja el 1990 van reunir-se amb l’empresari televisiu Greg Dyke. Edwards s’havia quedat el club just a temps per liderar la revolució que va convertir el futbol anglès, ple d’estadis vells i violència a les grades, en un producte modern. I en la primera edició de la Premier el Manchester United va trencar una sequera de 25 anys sense guanyar la lliga. Els red devils va començar a fitxar comercials i empresaris formats en altres sectors, amb iniciatives sorprenents per a l’època com ara ser el primer club amb un videojoc propi, el Manchester United de Konami del 1990, que va tenir diferents versions i va ser clau per arribar a un nou públic a l’estranger. Tenir un equip guanyador va coincidir amb tenir jugadors mediàtics, com Eric Cantona, i la generació del 1999, formada al futbol base local amb noms com Giggs, Scholes i sobretot David Beckham, que va ser clau per potenciar un producte guanyador just quan el futbol signava nous acords a tot el món, sobretot a l'Àsia. “La llengua anglesa, la força de la Premier, jugadors com Beckham i ser guanyadors, sumat a ser el primer club amb visió global, va permetre al Manchester United arribar primer a la cursa asiàtica”, diu el periodista Jake Cohen. El Manchester United va ser el primer club que va fer una gira per l'Àsia i el primer a obrir-hi una oficina, i el 2017 va crear una aplicació que permet tenir una subscripció en diferents idiomes a la televisió oficial del club a més de 170 països a canvi d’una mica menys d’un euro mensual. Una operació dirigida per un directiu de Yahoo! que van fitxar a cop de talonari.

Aliats potents

“Ha sigut un club líder a l'hora d'obrir noves vies de negoci, tot i que el Barça ha igualat les coses últimament”, admet el periodista Simon Kuper. L’any 2001, per exemple, va fer un pas endavant per potenciar el mercat nord-americà signant un acord de col·laboració amb una de les marques esportives més potents dels Estats Units, els New York Yankees de beisbol. En comptes de buscar fer un forat al mercat esportiu sol, va trobar un aliat. I, ràpidament, el Manchester United va ser convidat a fer gires nord-americanes. La relació amb els Estats Units és clau. El 1998 Rupert Murdoch, l’empresari australià del sector dels mitjans de comunicació que feia negocis tant al Regne Unit com als Estats Units, va llançar una oferta de més de 700 milions d’euros pel club, però l’organisme de competències britànic va aturar l’operació a l’entendre que constituïa un cas de competència deslleial. El que Murdoch no va aconseguir, ho aconseguiria després Malcolm Glazer, que va pagar uns 800 milions d’euros el 2005, malgrat l'oposició de molts aficionats. Glazer, mort el 2014, va posar els seus fills Joel i Avram al capdavant d’un club on ara controlen el 90% de les accions.

Amb ells, el United no ha deixat de guanyar aficionats, diners i valor de mercat, malgrat que els resultats esportius són decebedors i aquest any ni ha pogut jugar la Champions, competició que va guanyar per darrer cop el 2008. Ara mateix va cinquè a la lliga i aquest cap de setmana va perdre contra l'Aston Villa d'Unai Emery (3-1). Entre els futbolistes que dirigeix el tècnic neerlandès hi ha tres exmadridistes il·lustres: Cristiano Ronaldo, Raphaël Varane i Carlos Casemiro. A l'extècnic de l'Ajax li hauria agradat dirigir també Frenkie de Jong, però la reticència del migcampista del Barça a abandonar la Lliga va frustrar les seves intencions i també les de Mateu Alemany, que volia desprendre's d'un dels contractes més cars de la plantilla blaugrana. Ten Hag ha vist com durant tota aquesta temporada li costava controlar el temperament de Cristiano Ronaldo, que no havia amagat que volia deixar el club. De fet, fa pocs dies es va negar a entrar al terreny de joc a la segona part, tot i que els següents partits europeus sí que va jugar. Cristiano, que ha marcat només dos gols aquesta temporada, té 37 anys i ja sembla lluny del seu millor nivell en un Manchester United on també ha acabat a la banqueta el qui va ser el defensa més car de tots els temps, Harry Maguire, eclipsat per la parella formada per Lisandro Martínez i Raphaël Varane en defensa. L'espanyol David de Gea és en un equip on Diogo Dalot i Luke Shaw juguen als laterals. Al mig del camp mana l'exmadridista Casemiro, acompanyat del brasiler Fred, l'escocès Scott McTominay i de vegades el danès Christian Eriksen. Però el millor jugador és el portuguès Bruno Fernandes, que veu com no acaba de trobar un company en atac estable perquè Rashford, Antony, Sancho i Cristiano entren i surten de l'equip titular.

"De nou ens ha tocat el pitjor rival possible". Així de sincer ha sigut Xavi en la roda de premsa prèvia al partit de Lliga d'aquest dimarts contra l'Osasuna (21 h), l'últim abans de l'aturada mundialista. "Els jugadors estaran encara més motivats, això segur. ¿Si estem obligats a guanyar la competició? La intentarem competir al camp. El United és un oponent històric i molt potent", ha insistit l'entrenador, que celebra aquesta setmana el primer aniversari de l'arribada a la banqueta i continua rebutjant formalismes com "fracàs" i "obligació" a l'hora de ponderar els seus objectius.

La resta dels emparellaments dels setzens de l'Europa League són: PSV-Sevilla, Nantes-Juventus, Midtjylland-Sporting, Union Berlin-Ajax, Mònaco-Leverkusen, Roma-Salzburg i Rennes-Xakhtar. Els guanyadors entraran al bombo dels vuitens de final amb l'Arsenal, la Reial Societat, el Betis, el Fenerbahçe, l'Union Saint-Gilloise, el Feyenoord, el Friburg i el Ferencváros, primers classificats durant la fase de grups del segon torneig continental que organitza la UEFA.

El Liverpool, rival difícil per al Madrid

Abans del sorteig de l'Europa League s'ha celebrat el de la Champions, que ha ofert encreuaments molt destacats. Un d'ells afecta el Reial Madrid. El vigent campió de la màxima competició es jugarà el futur en aquesta edició contra el Liverpool, que va acabar segon de grup per darrere del Nàpols i en aquests moments va vuitè a la Premier. Amb tot, el conjunt de Klopp, que fa uns mesos va disputar la final de la Champions precisament amb el Madrid, sempre és temible. Per la seva banda, el PSG de Leo Messi tornarà a tenir un rival infernal als vuitens de la Champions. Se les haurà amb el Bayern Munic, el botxí del Barça a la lligueta. Més benèvoles han sigut les boles amb el City de Guardiola, que jugarà amb el Leipzig alemany.