El Barça no domina pel joc que fa avui. Ho fa pels matisos del joc de l'any passat que ara ja no fa com abans i que els rivals encara s'esperen. En el primer temps d'ahir la Reial Societat va dissenyar una teranyina defensiva que potser hauria funcionat si al davant hi haguessin trobat l'antiga versió de l'equip de Guardiola. Un equip d'adormir l'adversari amb llargues possessions de pilota i d'entrar en combinació a l'àrea contrària per finalitzar els atacs.
El Barça no ha deixat de fer això que feia abans, però ara, gràcies a l'esperit inquiet i profund d'Alexis i Pedro, que fan i desfan fintes i desmarcatges i obren i estiren el camp; el recorregut estratègic de Cesc, que crea, ocupa i aprofita tants espais com pot arreu del camp; i la reeducació de Xavi, amb molta més arribada i desequilibri, combina aquest joc més horitzontal amb desmarcatges verticals, moviments molt més directes cap a porteria que fan letal la possessió blaugrana, i més si els rivals, imaginant-se un Barça antic, avancen molt la línia defensiva i deixen un temptador espai a l'esquena.
El dilema
És cert que facin el que facin els entrenadors rivals, els de Guardiola gairebé sempre troben la manera de desarticular qualsevol mecanisme defensiu, perquè s'han enfrontat pràcticament a tots. A grans trets, hi ha tres opcions per fer front al domini blaugrana: una opció, la més poruga, és recular i protegir la teva porteria davant la frontal de l'àrea; l'altra és mirar d'ofegar el mig del camp blaugrana situant les línies molt juntes i condensant l'equip en un curt espai d'uns trenta metres a la zona central; i l'altra és sortir a buscar el Barça amb una pressió alta sobre la sortida de pilota dels centrals. Montanier va triar el segon camí, però Xavi i Cesc li van desfer la paradeta en poc més de deu minuts gràcies a la seva privilegiada visió de joc.
Al descans, el tècnic francès no va tenir altre remei que demanar als seus homes que adoptessin la contradictòria forma d'un equip que vol remuntar el partit però no vol caure golejat i va estirar el seu equip. Va fer recular la línia defensiva, però va alliberar alguns migcampistes del replegament per sortir ràpid al contraatac. Li va sortir bé i, aprofitant certa relaxació i distensió dels de Guardiola quan perdien la pilota, va empatar el matx en els primers minuts del segon temps.
L'antiga versió es bloqueja
Amb el 2-2, el Barça va haver de tornar a construir la victòria que havia deixat escapar davant un rival que ja barrejava tots tres mecanismes defensius, sense por de recular fins al punt de penal. Això va obligar el Barça, ja menys profund, ja menys directe, a redefinir-se una altra vegada i trobar la seva identitat en un nou, vell escenari. Tocava fer el joc de l'any passat. Amb Messi i Villa sobre el terreny de joc, només Cesc -fent d'Iniesta- desconeixia la ruta de la paciència.
Els blaugranes estan en ple procés de desaprendre un ritme -el de l'any passat- per aprendre'n un de nou. I en els minuts finals a Anoeta, sense saber com, els blaugranes van perdre la calma d'altres dies. Precipitat, el Barça va voler acabar els atacs abans d'hora i va estavellar-se contra la muralla defensiva en què s'havien convertit els locals, que van fregar la remuntada a la contra.
