La rifa per De Jong i la preocupació del Barça

BarcelonaFrenkie De Jong. L’holandès és el nom del dia de l’actualitat del Barça, que neda entre la prèvia del partit de Copa del Rei contra el Llevant, una operació sortida encallada i la necessitat d’incorporar ja un davanter centre. La premsa francesa ha reactivat la seva carpeta fent pública una informació que el situa a un pas del París Saint-Germain. Segons els rotatius, el club del xec Nasser al-Khelaifi hauria encarrilat un acord amb el jugador de l’Ajax, que finalment descartaria la possibilitat de signar aquest pròxim estiu pel Barça. Els blaugranes veurien així frustrada la principal operació de l’estiu vinent. Com en el capítol de Neymar o el de Marco Verratti, entre París i el Camp Nou, un altre jugador que escolliria la vida bleu.

L’entorn del club dona informacions contradictòries. Admet que De Jong pot estar allunyant-se de Barcelona només unes setmanes després d’assegurar que la seva arribada estava pràcticament tancada. “No em consta que hagi decidit anar al PSG. L’última paraula la té ell. Jo li he donat un consell, però no diré quin és”, va comentar ahir Ronald Koeman en la inauguració d’una Cruyff Court a Sant Vicenç dels Horts. La de l’exjugador és segurament la radiografia més sincera d’una situació que té en compte diferents termes i que encara no està resolta. De Jong valora les aspiracions monetàries i el futur esportiu. És conscient que és una peça molt cotitzada del mercat i que es col·locarà a la part alta de la piràmide salarial sigui quin sigui el seu destí. Les variables entren en l’escenari futbolístic. Cada club té el seu ecosistema, amb estils, entrenadors i plantilles molt particulars. Les comparacions sempre són complicades. Per aquí s’accentuen els dubtes de l’encara esportista de l’Ajax.

Excés de migcampistes

El principal argument del PSG és el protagonisme sobre la gespa, deixant sempre de banda els milions, un atractiu -sense excepció- de totes les opcions que té De Jong sobre la taula. Els francesos li ofereixen el timó del mig del camp. Si les vol, les claus del joc, més o menys alegre, són seves. És una promesa electoral més real del que acostuma a ser, perquè les necessitats són exagerades. Thomas Tuchel no ha amagat aquest curs la seva preocupació amb el rooster de jugadors de tall creatiu. La marxa d’Adrien Rabiot accentuarà l’empenta de l’entitat per aconseguir un jugador de primer nivell per equilibrar la plantilla. El Barça podrà vendre la carta de l’ADN combinatiu i l’atractiu de jugar al costat de Leo Messi -que no és poc-, però no podrà assegurar a De Jong un lloc a l’onze titular.

A falta d’un terratrèmol de baixes, Sergio Busquets i Ivan Rakitic són fixos per a Ernesto Valverde. Entre Arturo Vidal, Coutinho i Arthur Melo completen la sala de màquines. El tècnic tria en funció del rendiment i del rival. L’opció de Carles Aleñá i el futur de Riqui Puig o Oriol Busquets amplien un ventall d’opcions que podria coronar-se amb el ja esmentat Rabiot. Molts jugadors per garantir la competitivitat. El bloc hi surt guanyant. Les individualitats, una mica menys. El club ha de treballar per fer entendre a De Jong que si treballa serà un home important a Can Barça. Aconseguir-ho pot ser clau per fer bona la predisposició del seu agent.