El repte de superar les trinxeres

BarcelonaDebutar a la Lliga Santander amb victòria sempre és una bona notícia. El Barça va reafirmar dissabte les bones sensacions d’aquest estiu -tot i que no van anar acompanyades de resultats favorables- amb un 3-0 a l’Alabès molt treballat. Del partit se’n poden extreure diferents conclusions: que l’equip encara no està rodat físicament, que hi ha moltes alternatives a la banqueta i que els equips que es tanquen darrere són els rivals més incòmodes per al Barça. Aquest últim ha sigut, és i serà el gran hàndicap dels blaugrana, que sempre juguen a partir de la pilota. El Barça pateix l’altre herència de l’estil de Pep Guardiola.

Les possessions llargues que plantejava el de Santpedor a la seva etapa al Camp Nou van reformular part del futbol mundial. Els equips van passar de la incapacitat per reaccionar a la solució: estar juntets. Un bon plantejament defensiu s’ha convertit en la kryptonita de les combinacions, i els equips aspiren a manar a partir del control i la paciència. “Ha sigut un partit incòmode. Ells han treballat bé en defensa i no ens deixaven superar la primera línia de pressió. Que el rival t’esperi a camp propi no t’ajuda a combinar bé: tens molts metres a camp propi i poc espai en la zona de perill. Ens ha costat agafar el ritme per moure la pilota d’un costat a l’altre, necessitàvem un jugador que es mogués pel mig”. Aquesta va ser l’anàlisi d’Ernesto Valverde després de sumar dissabte els tres punts. Era la mateixa conclusió a què va arribar abans del debut a la Lliga. El seu segon, Jon Aspiazu, va explicar en zona mixta que el Barça havia d’intentar “no concedir contracops i tenir controlat el mig del camp per evitar la velocitat de l’Alabès”. Per aquí es pot explicar la presència de Nélson Semedo al lateral i de Sergi Roberto completant el binomi Busquets-Rakitic. El de Reus és un migcampista amb molt ofici gràcies al seu Erasmus a la defensa. La seva profunditat ofensiva, toc de pilota a banda, se sumava al recorregut de Semedo. Ells en una banda i Ousmane Dembélé a l’altra per generar perill de línia a línia del terreny de joc. És un plantejament fet a mida per als partits tipus contra blocs defensius.

El Txingurri va demostrar la temporada passada que no té un pla preestablert i que s’adapta en part a la proposta del conjunt rival. Per practicitat, intel·ligència tàctica o falta de confiança en un onze definit, el Barça llueix matisos diferents segons l’enfrontament o fins i tot l’estadi que trepitja. L’equip que va estrenar mesos enrere l’eliminatòria de vuitens de final de Lliga de Campions a Londres va ser notablement diferent del que va enfrontar-se setmanes després al mateix Chelsea a Barcelona. Sembla que a casa hi ha més tendència a obrir el camp per generar espais, a lluitar per la possessió i a instaurar el ritme que encaixa més bé amb la filosofia culer. El Barça té recursos en nòmina per poder traçar un pla A, B, C i un D de circumstàncies, si cal.

Titulars i alternatives

Sergio Busquets, Ivan Rakitic i Coutinho són els titulars de la zona de creació. Per galons i talent. El brasiler va ser suplent contra l’Alabès i la seva entrada va revolucionar el joc ofensiu de l’equip. L’ex del Liverpool es mou bé entre línies sense fer grans desplaçaments i troba bé els companys amb la passada. També ajuda l’equip amb els seus llançaments exterios. El mapa de calor durant els 45 minuts que va jugar ho il·lustra bé: gran activitat des la línia del mig del camp al balcó de l’àrea, i tot sintetitzat en un espai de pocs metres d’amplada a la banda esquerra. No ha d’arribar fins al córner perquè ja hi és Dembélé. Junts reforcen el carril, arrosseguen defensors per obrir espais en la zona central i, de retruc, alliberen Jordi Alba de les seves funcions d’atacant i donen via lliure perquè Sergi Roberto sigui l’amo i senyor de l’altre lateral del camp.

Més enllà d’aquests jugadors, la banqueta dibuixa altres alternatives. La presència d’Arthur Melo ajuda a fer que la pilota corri amb sentit. El brasiler recupera la pausa que tenia Xavi Hernàndez i fa que les transicions siguin fàcils i ràpides. Serà un futbolista important si Valverde vol reforçar el pes i la batuta del mig del camp. Si a banda de control cal més espurna, Rafinha. El petit dels germans Alcántara ha completat un treball estival molt interessant i, físicament, el de la Masia aporta frescor i solucions per dins. Sense espais ho tindrà més difícil, com es va veure a la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla, però pot arribar a ser el 12è o 13è futbolista de la plantilla. El rol de Vidal és menys concret. El xilè no és ni serà el recanvi natural de Busquets, sinó que es dedicarà a sumar múscul i arribada quan el partit necessiti una marxa més. Un Paulinho millorat, que sí que pot ser un jugador revulsiu quan el ritme estigui encallat.

El Barça no dona per tancada la plantilla

La plantilla del Barça no està tancada definitivament. Aquest és el missatge que surt de les oficines de Sant Joan Despí quan falta poc més d’una setmana per al tancament del mercat de fitxatges. Els quatre reforços d’aquest estiu (Arthur Melo, Clément Lenglet, Malcom i Arturo Vidal) han fet que la rotació blaugrana sigui àmplia, però que encara tingui mancances. O almenys això opinen els màxims dirigents del club. L’entitat treballa en una incorporació, com a mínim, que remati la gestió estival. Si n’hi ha serà al mig del camp. Que el mercat de la Premier League i de la Serie A italiana hagin tancat fan complicades algunes de les operacions que el Barça té sobre la taula. La carpeta de compra és oberta, així com la de les sortides. La línia d’atac podria veure canvis, ja que es vol trobar una sortida per a Paco Alcácer. L’aposta és ara Munir El Haddadi, perquè és de la casa, és més jove i té temps per endavant per acabar d’explotar. Rafinha és l’altre futbolista que podria fer les maletes a última hora. De moment, el jugador ha de valorar quin protagonisme tindrà a les ordres de Valverde.