Publicitat
Publicitat

FUTBOL

Un patró repetit a Madrid: tapar amb la Champions una mala Lliga

Els blancs visiten Las Palmas desenganxats d’un Barça i un Atlètic que no fallen

L’ambient a Valdebebas no és com després de perdre el derbi contra l’Atlètic de Madrid. No tot es crema. Les tres victòries seguides -dues en Lliga i una en Champions- han aigualit les flames que encerclaven Zidane, però el projecte del francès segueix amb més cendra que terra fèrtil al voltant. No acaba de veure’s clar què s’està plantant i la distància que separa el Madrid del lideratge, especialment amb les victòries del Barça i l’Atlètic, no ajuden a trobar paciència. A més, el distanciament desvia l’atenció dels madridistes de la Lliga, una competició que ja van assumint que tenen perduda i que tornarà a tenyir-se de blaugrana. La Lliga no és el títol que interessa a l’afició, i en els últims dies ni tan sols la premsa amaga que gairebé es pensa més en l’any que ve que en l’actual. L’ única esperança blanca és la Lliga de Campions. És l’únic que podria salvar una temporada convulsa.

No fallar a Las Palmas

Zidane n’és conscient i en la prèvia del partit d’avui contra el Las Palmas (20.30 h, C+ Partidazo) havia d’esforçar-se per aparcar la qüestió. “Ara no em preocupa la Champions”, va insistir. I tampoc l’inquieta que ja es parli de fitxatges i sortides. “Ni tan sols sé si seré jo aquí a final de temporada -va dir, amb tranquil·litat-. No em plantejo res, només em vull concentrar en els pròxims partits que tenim”.

La situació tampoc és nova per al francès, que ja ha viscut altres temporades al club blanc que s’avaluaven exclusivament pel rendiment de l’equip a Europa. Tant en la seva etapa d’ajudant de Carlo Ancelotti com en un dels anys com a jugador, el curs 2001/02, va viure escenaris similars: l’equip vivia despenjat a la Lliga però va acabar alçant la décima i la novena. A Madrid s’animen ara amb la possibilitat que això torni a repetir-se i, de moment, ja saben que seran al bombo de quarts de final.

És el panorama que més espanta l’afició culer, que s’ha après de memòria la capacitat històrica del Madrid de viure entre la desconnexió de la Lliga i la connexió a la Champions. De fet, gairebé tots els anys que han acabat amb èxit europeu dels blancs han sigut sinònim de fracàs a la competició espanyola. Només hi ha dos casos en què un Madrid dominador a Europa es va traduir, també, en un Madrid fort a la Lliga espanyola. Va ser, però, fa 50 anys, amb aquell Madrid de Gento i Di Stéfano que va derrotar el Fiorentina per donar al club la seva segona Copa d’Europa l’any 1956/57 i la tercera contra el Milan la temporada següent.

En la resta de casos, la Champions només ha sigut una tireta per tapar una Lliga molt fluixa. El pitjor cas el va viure el Madrid de Vicente del Bosque la temporada 1999/2000. Va derrotar el València per 3-0 en la final de l’Stade de France de París, però només va poder ser cinquè en una Lliga que va guanyar el Deportivo de la Corunya. Era la mateixa posició que ocupava en aquesta jornada 29 d’ara, però llavors el sistema de puntuació premiava amb dos punts -i no tres- la victòria. I Del Bosque només n’havia aconseguit 12 (41%).

L’altra mala temporada, amb una discreta quarta posició en Lliga, la va salvar el gol de Pedja Mijatovic, que va donar la Copa d’Europa al Madrid en guanyar per 1-0 el Juventus. Era l’any 1997/98 i Jupp Heynckes, malgrat la fita, no va poder evitar la destitució a l’estiu. El va substituir Guus Hiddink, un tècnic que l’any següent només va durar mitja temporada. Gairebé com enguany, amb Rafa Benítez i Zidane. Patrons recurrents. Patrons coneguts al Bernabéu.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF