La renovació que Piqué no volia firmar

BarcelonaL'octubre del 2020, pocs dies abans que Josep Maria Bartomeu dimitís, l'aleshores president del Barça va tancar la renovació de quatre futbolistes. Era una via per aconseguir una rebaixa salarial d'alguns dels jugadors, que renunciaven a part dels seus emoluments en aquella temporada (2020-21) a canvi de cobrar més diners en el futur. En els casos de Ter Stegen, De Jong i Lenglet, aquesta fórmula els permetia doblar gairebé el sou en el futur. En canvi, només Piqué –que havia renovat dos anys abans– va mantenir les retribucions pactades. El central, que en condicions normals hagués acabat el seu contracte el 2022, allargava l'acord fins al 2024. En total, cobrava el mateix que ja tenia signat, però repartint les quantitats en forma ascendent.

Les xifres de l'acord que va signar Piqué el 2018, desvelades per El Mundo, han aixecat polseguera a l'entorn blaugrana. No tant per la quantitat –malgrat ser molt per sobre del preu de mercat–, sinó perquè el jugador s'ha convertit en un suplent de luxe al Barça. Piqué, un dels capitans, ha passat de ser titular indiscutible en el cinquè central de la plantilla, per darrere d'Araujo i Eric Garcia, i dels fitxatges Christensen i Kounde. Els seus dies al Barça, però, poden estar comptats. I és que, com informava Mundo Deportivo, el club té una clàusula segons la qual pot prescindir dels seus serveis si juga menys del 35% dels partits. Una situació que, ara mateix, s'està produint. L'únic gran interrogant és saber què suposaria això, en el terreny contractual. En el seu últim any, el central hauria de cobrar al voltant de 40 milions d'euros bruts. El dubte és si, davant d'una rescissió anticipada, el jugador cobraria o no aquesta quantitat. L'ARA s'ha posat en contacte amb el club i amb l'entorn del jugador, però no ha pogut esbrinar la resposta.

Bartomeu va persuadir Piqué per renovar el 2020

La renovació de Gerard Piqué del 2020, però, va ser una renovació forçada. El futbolista ha defensat que ell, en realitat, no volia signar el contracte. I que únicament ho va fer a instàncies del president, per ajudar l'entitat, després que Bartomeu hi insistís. De fet, fonts del club expliquen que el jugador es va mostrar molt escèptic davant la proposta inicial, sobretot en un moment en què estava a punt de posar-se en marxa la taula de negociació per negociar, precisament, una reforma laboral a tot el club –jugadors i resta d'empleats–. Piqué va acceptar, en part perquè des del club se li va garantir que, en l'àmbit mediàtic, es posaria l'accent en el fet que havia donat un cop de mà a l'entitat. Ara bé, això li va suposar molts retrets per part d'un sector del vestidor.

"Piqué sempre ha tingut al cap ser president. Potser mai s'hi presenta, però si algun dia ho vol fer, sap que és molt important el record que hagi deixat en els aficionats. I aquests gestos, si es venen bé de cara a la galeria, hi ajuden molt", apunta un executiu que treballava al club en el moment d'aquesta renovació. En efecte, de portes enfora la renovació de Piqué va tenir el mateix tracte que les altres. Però, internament, l'entitat va tornar el favor al central venent-lo com un gran salvavides. De fet, i malgrat algunes informacions contràries, des del Barça –tant a la llotja com a l'entorn del vestidor– s'ha defensat la tesi que la relació entre Piqué i la directiva, i en concret Bartomeu, era "molt bona".

El futbolista sempre ha dit que el seu desig és retirar-se al Barça i que, un cop acabi el contracte, no se n'anirà a fer les Amèriques ni a buscar l'últim contracte en alguna lliga exòtica. Però també havia dit que, si havia de suposar una nosa, faria ràpidament un pas al costat. La deshonra de veure's relegat a l'ostracisme i el somni de seure algun dia a la cadira principal de la llotja del Camp Nou fan presagiar un final de la història plàcid. Xavi ja li va dir a l'estiu que seria suplent, però tot i així va acceptar el repte de continuar al club. De moment, s'absté de fer declaracions i escarafalls. I això que, en paral·lel, el club ja li ha trobat substitut.

El Barça vol fitxar Iñigo Martínez

El nom que té més números és el d'Iñigo Martínez. De fet, tal com va informar l'ARA al juliol, el central de l'Athletic Club era el pla B en el cas que no arribés Jules Kounde. El Barça va explorar aquesta via en el moment en què es va complicar la contractació de Kounde, però finalment es va descartar amb l'acord definitiu per al jugador francès. A l'estiu, el Barça hauria hagut de pagar per Iñigo –que tenia una clàusula de 80 milions–, però ara arribarà lliure, ja que acaba contracte. És un jugador veterà, de 31 anys, però que agrada a Xavi perquè, entre altres coses, és esquerrà. Seria, doncs, l'únic central esquerrà de l'equip. A més, i com que arribaria a cost zero, encaixaria perfectament en el límit salarial.

Iñigo, titular indiscutible a Bilbao i internacional espanyol, ja hauria pogut fitxar pel Barça l'estiu del 2017. De fet, la seva contractació estava molt avançada, però la junta, aleshores presidida per Bartomeu, es va fer enrere pel veto dels capitans: van posar-se d'acord per frenar la seva arribada i impedir així que Javier Mascherano tingués competència en la seva posició, en una temporada que s'acabava amb el Mundial. Ara són altres temps.