Per rellegir d’aquí un mes
Avui convertiré en públics alguns dels meus vicis privats. Em passo mitja vida posant-me reptes absurds, fent promeses al destí, pactant intercanvis sense sentit, vinculant fets que no tenen cap relació. A vegades és un pur joc. Molts cops l’Espanyol n’és el protagonista. Fins i tot en moments desesperats tinc pensaments d’aquesta mena. Recordo un viatge suïcida de Sant Joan de Déu a casa. Un dels meus fills havia sortit de la cuina amb la samarreta molt tacada de lleixiu. Encara no parlava i no hi havia manera de saber si n’havia begut o no. Corrents cap a urgències. Un cop allà ens demanen l’etiqueta del producte que, òbviament, havíem oblidat a casa. En aquest viatge solitari per recollir-la, entre semàfors vermells no parava de fer promeses i intercanvis amb el destí. Un d’ells: si a l’Oriol no li passa res, accepto que l’Espanyol baixi a Segona i no torni a pujar mai més. El papa està boig!
Diumenge, mentre veia com ens derrotava el Girona, recordava amb alegria un pensament de dissabte: dels dos pròxims partits a casa, només en guanyarem un. L’Espanyol té un desembre complicat. Alguns diuen que decisiu. Dissabte ens trobem les dues grans víctimes del VAR. Un Getafe que n’està fent una campanya ben amplificada per la premsa de Madrid i un Espanyol que ho viu amb l’estoïcisme de qui posa el nas després de quatre amicals cops de colze. A continuació, rebem el Barça, visitem l’Atlètic i acabem l’any a casa contra el Betis. Entremig, la perillosa tornada de Copa contra el Cadis. Pensant en la Lliga, i entenent que hi ha dotze punts en joc, imagino cinc nivells:
Lleugera preocupació. Si hem fet menys de tres punts, els optimismes ho tindrem difícil. Haurem de parlar d’una mala ratxa i insistir en un gran principi: creiem en Rubi.
Toquem de peus a terra. Si hem fet 3 o 4 punts. No ens podem decebre ni preocupar, però som el que som. De moment, ja és això.
El projecte és sòlid. Si hem fet cinc o sis punts. Mantenim tota la il·lusió. Era un mes difícil i ens n’hem sortit.
Seguim eufòrics. Si hem fet de set a nou punts. Europa no és una paraula tabú. No tinguem dubtes: aquesta és i serà una gran temporada. Gaudim-la.
Darderisme. Si hem fet més de nou punts. No renunciem a res. I quan dic a res vull dir a res. Somniem. Volem.
Per completar el joc calen dues ponderacions. La primera: si el Cadis ens elimina, s’ha d’abaixar al nivell immediatament inferior. I segona: si guanyem el Barça, cal pujar dos nivells.
