Misc 14/10/2018

Una reivindicació que no va morir als anys 60

La figura de l’esportista-activista torna a agafar força

i
àlex Gozalbo
2 min
El periodista esportiu Dave Zirin i John Carlos van escriure junts un llibre.

BarcelonaLa primera casa de John Carlos va ser el 626 de l’avinguda Lenox. Als anys 40 i 50, Harlem era un barri on els dies eren durs però on les nits prenien vida gràcies a la música del Savoy Ballroom i el Cotton Club, dos locals a pocs metres de la seva primera casa. “Sal i pebre”. Així defineix l’exatleta el dia a dia d’una generació que va créixer escoltant els discursos de Malcom X. Un dels millors llocs per viatjar al passat i entendre com era la vida aleshores és el Centre de Schomburg per a la Investigació de la Cultura Negra. L’arxiu, situat al 515 del bulevard Malcolm X, entre la part oest del carrers 135 i 136 de Nova York, és una joia en què ve de gust deixar-se perdre durant hores entre documents, àudios i vídeos d’una època esquitxada per les il·lusions de construir un món millor per a la comunitat afroamericana.

El llegat de Harlem

“Harlem ha alimentat gegants culturals al llarg de la seva història, i en el nostre centre intentem cuidar aquest llegat”, diu Kevin Young, el poeta que dirigeix el Centre de Schomburg. Una de les exposicions actuals està dedicada al 50è aniversari del Black Power. La mostra inclou fotografies, documents i material audiovisual per ajudar a contextualitzar un moviment ideològicament molt divers que també va tenir els seus presos polítics. El concepte de Black Power va ser encunyat i popularitzat per Stokely Carmichael i Willie Ricks el juny del 1966, dos anys abans dels mítics Jocs Olímpics de Mèxic.

Exposició dedicada al Black Power

Kareem Abdul-Jabbar es va vendre fa uns anys la seva casa situada al número 139 de la part oest del carrer 120 de Nova York, una característica brownstone de Harlem. L’habitatge no està lluny de la mesquita Masjid Malcolm Shabazz, on els esportistes de l’època anaven a veure les proclames de l’activista pels drets humans. John Carlos era un habitual. Quan el van matar a l’Audubon Ballroom, molts d’ells es van acostar fins a l’hospital en què es va certificar la seva mort. “Van haver de passar uns quinze o vint anys abans que deixés de pensar-hi cada dia”, reconeix el medallista olímpic a La història de John Carlos, el llibre que va escriure conjuntament amb Dave Zirin. El periodista esportiu, que treballa per a la revista Nation, està considerat per l’UTNE Reader com un dels “50 visionaris que estan canviant el nostre món”. Segons Zirin, “tants anys després la gent es continua emocionant amb el moment que John Carlos i Tommie Smith van protagonitzar als Jocs Olímpics de Mèxic. El motiu és perquè moltes coses per les quals protestaven encara continuen vigents”.

Ara, 50 anys després, els atletes estan recuperant aquell activisme social. “Avui dia hi ha un nou ressorgiment de l’esportista-activista. Són valents, i gràcies a les xarxes socials tenen accés a milions d’aficionats. Estan preparats per suportar crítiques per defensar els ideals amb què creuen. Els esportistes actuals han connectat amb el missatge de gent com Kareem Abdul-Jabbar, Bill Russell i Oscar Robertson”, diu a l’ARA Etan Thomas, exjugador de la NBA.

stats