Com es pot reduir el cansament durant l'activitat física?

El sobreesforç físic es pot reduir seguint una sèrie de consells i tècniques

L'activitat física comporta sempre cansament físic i mental. La preparació mental és bàsica per a reduir el cansament mental, però també existeixen tècniques per tal d'evitar els símptomes físics del cansament. 

Durant un entrenament o una competició de curta distància el cansament és menor i l'esportista, generalment, pot mantenir el ritme, però quan es tracta d'una distància llarga o bé un tipus d'exercici físic que requereix un esforç físic superior, és molt important conèixer quines són les bases per a evitar les sobrecàrregues físiques i per facilitar l'esforç físic a l'atleta i poder mantenir un ritme adequat sense veure's minvat pel cansament.

A finals dels anys 90' l'esportista americà Danny Dreyer va crear el ChiRunnung, una tècnica que combina moviments del Tai Chi amb la pràctica esportiva diària. L'objectiu d'aquest corrent esportiu és minimitzar les conseqüències del cansament. Segons Danny Drever, el cansament no ve condicionat únicament per l'exigència de l'activitat esportiva, sinó que l'actitud i el mode de córrer de l'atleta tenen un pes més important del que es pensa.

Per minimitzar els símptomes i els efectes del cansament, l'esportista ha de tenir en compte una sèrie normes que possibilitaran que l'exercici físic no vengui sempre acompanyat de cansament.

La postura

La postura correcta, l'alineació per crear un eix interior molt estable que permeti a l'esportista relaxar les parts mòbils del cos (espatlles, braços, malucs i cames) és bàsica per a evitar sobrecàrregues musculars independents a l'activitat física. Sense estabilitat, no pot haver-hi relaxació i sense relaxació, els músculs estan propensos a lesió i a esforç excessiu. Per tant la postura correcta evita que la musculatura es carregui innecessàriament.

La força de la gravetat

L'esportista ha d'aprendre a utilitzar la força de la gravetat en el seu benefici: quan l'atleta s'inclina cap a davant, genera moviment, de tal manera que aprenent a dominar la caiguda controlada no és necessari que l'esportista hagi de fer un esforç físic elevat per a impulsar-se mentre corre. En comptes d'impulsar-se amb els peus i cames, per tal d'evitar l'esforç innecessari, per a Danny Dreyer és imprescindible aprendre a aprofitar la força de la gravetat.

La pitjada

Aprendre una correcta trepitjada i a caminar i córrer aixecant els peus, en comptes d'impulsar-se  des dels mateixos és una de les bases d'aquest corrent esportiu. D'aquesta manera l'atleta redueix l'impacte de la carrera evitant les lesions derivades (generalment fascitis plantar, periostitis tibial, i/o lesions en els genolls, malucs i part baixa de l'esquena), i aconsegueix corre d'una forma molt més eficient.

El moviment dels braços

Un moviment de braços  correcte permet una bona alineació del tors i serveixi per equilibrar la caiguda controlada cap a davant.

El ritme

Córrer a una velocitat constant marca una gran diferència en el nivell d'esforç percebut. Durant la prova o l'entrenament. l'esportista pot córrer a diferents velocitats, però és important mantenir un ritme constant. Tant en pla com en pujades i baixades.

Aquestes són les bases principals del ChiRunnung per a minimitzar la fatiga esportiva, encara que també es poden tenir en compte altres factors com la amplitud de gambada, la rotació de la pelvis o la velocitat.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF