La recepta per definir un handbol blanc-i-blau
La secció de l’Espanyol treballa per ser un referent a Catalunya
Barcelona“Es busquen jugadors”. Les Seccions Deportives Espanyol van triar Twitter i un grapat de caràcters per fer l’esbós del seu equip d’handbol. Van ser dos missatges a les xarxes socials, obrint un càsting, com un espai teatral que es coordina des de la paret de suro d’un institut. Era el mes de juny, amb la temporada 2017/18 acabada. La cúpula blanc-i-blava havia treballat el guió empresarial, definint el què, el com i el quan dels diferents estaments de la secció, que naixeria amb un sènior a la categoria més humil de l’handbol català.
El projecte era independent del paraigua professional de l’RCD Espanyol. Sense el seu segell de recursos, l’handbol va signar un acord amb el club Safa Horta per integrar-se en el seu organigrama i assegurar-se la viabilitat esportiva. L’escola, amb el bagatge d’haver format professionals com Víctor Tomàs i Valero Rivera, aportaria les categories base i arrodoniria els èxits del primer equip, acoblant les arestes del concepte club, maldecap rere maldecap. “Som conscients que hem començat la casa per la teulada, però havíem de vendre il·lusió i demostrar que això funciona, que hi ha un equip que pot tirar del carro”, explica a l’ARA el director esportiu, Dani Ariño.
El barceloní i l’entrenador Jordi Pedrola van dissenyar la segona fase de l’handbol periquito, nodrint-lo amb la seva experiència a la Primera Nacional, en fases d’ascens a Divisió d’Honor Plata i al circuit estatal universitari. Els entrenadors rebien un tauler sense peces. “Havíem de fitxar jugadors i vam fer una crida popular. La resposta de la gent va ser increïble. La idea era fer una sessió de tecnificació, però vam acabar fent-ne tres”, recorda Pedrola. La premissa de selecció era formar una plantilla equilibrada, amb posicions doblades i una certa coherència de perfils, des del veterà que volia tornar a posar-se sabatilles als jugadors amb un cert recorregut.
“Van passar un total de trenta jugadors per la pista del Safa durant el mes de juny. Vam tenir quantitat, però els 18 que integren el grup eren els millors. Venien de tot arreu, de diferents categories”, comenta l’extècnic del filial de Sant Esteve Sesrovires. La feina coral va ser responsable, centrant-se en automatitzar un estil de defensa, les contres i una bona circulació que ha fet que l’Espanyol signés setmanes enrere l’ascens a Tercera Catalana a falta de sis jornades per al final del calendari regular.
No tenir sostre
“Esperàvem un bon nivell de competitivitat, però no creia que aconseguíssim el ritme tan de pressa. En el primer partit de l’any vam haver de patir per sumar els dos punts. I ara mira, parlant de grans objectius”, comenta el primer tècnic.
L’equip no ha perdut cap partit durant la temporada. No s’ha avorrit, perquè els inicis són especials, però normalitzar la superioritat és delicat. L’entorn de les seccions assegura a l’ARA que els màxims responsables del conjunt espanyolista treballen per aconseguir un segon ascens abans que arribi l’estiu, aprofitant hipotètiques renúncies dels rivals, i formar part d’un dels grups de Segona Catalana per agilitzar els timings del creixement.
“El rang de categories que ens hem de fixar com a objectius han de ser Lliga Catalana i Primera Nacional. Ha de ser assumible, molt complicat, però assumible. Els ascensos tan fàcils com el d’aquest curs s’han acabat. La nostra idea és anar pujant de Lliga fins que no es pugui més. Tenim molta feina al davant i el marge de millora és enorme”, reflexiona Dani Ariño. El concepte Lliga Asobal s’escapa dels marges de la planificació. “És una quimera”, assegura.
L’Espanyol aspira a ser una alternativa al monopoli que es reparteixen Barça i Sant Martí Adrianenc a la ciutat de Barcelona, els dos clubs amb un handbol formatiu líder i equips a la categoria plata de l’elit. “Som humils i ambiciosos. Sabem que comencem de zero i que no tenim un gran suport. Però de debò crec que no hem de tenir sostre. Hem de ser un referent de l’handbol a Barcelona, que ens coneguin i se’ns respecti. L’Espanyol ha de ser un exponent de l’handbol”.
