ESPANYOL

L’Espanyol canvia el paradigma a l’hora de fitxar

L’entitat ha passat d’apostar per veterans amb grans salaris a focalitzar les inversions en joves

“Crec que és una plantilla impressionant, amb jugadors de nivell molt alt, amb jerarquia i experiència”. L’exdirector esportiu de l’Espanyol Ángel Gómez va valorar així el grup de jugadors amb el qual tancaven el mercat de fitxatges estiuenc del 2016. El primer estiu amb Chen Yansheng com a president i propietari de l’Espanyol va acabar amb una autèntica revolució a la plantilla: 11 fitxatges, la majoria amb noms il·lusionants que elevaven significativament el nivell de l’equip. Aleshores, l’àrea esportiva va decidir apostar per peces que asseguraven rendiment immediat però que presentaven dos grans inconvenients: uns elevats salaris que augmentaven any rere any i un valor de mercat decreixent que derivava en un retorn econòmic gairebé nul. 

Als despatxos de l’RCDE Stadium s’ha anat corregint aquesta política amb constants canvis a l’àrea esportiva, penalitzada per la devaluació econòmica d’unes apostes que van suposar un  elevat peatge per les arques d’un Espanyol que, a més, tampoc va obtenir els resultats esportius esperats amb aquesta inversió. Tres anys i dos directors esportius després, la paciència, l’ingredient que ha portat l’èxit empresarial a Chen Yansheng, marca el nou paradigma de l’Espanyol en el mercat de fitxatges. En un sector marcat per la immediatesa, la nova estratègia del club passa per focalitzar els recursos en joves valors que puguin aportar beneficis en el futur. Tot plegat, per convertir l’Espanyol en un club autosuficient que pugui créixer progressivament –encara que possiblement no al ritme que esperen molts aficionats– de manera segura i consolidada, mentre va eliminant un deute que ja no angoixa. 

Ja no s’inverteix en majors de 30 anys

L’evolució de l’Espanyol en els vuit mercats de fitxatges amb Chen Yansheng exemplifica clarament la nova línia mestra. L’empresari xinès va convertir-se en el president i propietari del club el 21 de gener del 2016, quan va comprar el 54% de les accions de l’entitat. Des d’aleshores, 45 jugadors s’han incorporat per al primer equip –o bé hi han tingut minuts oficials tot i tenir fitxa amb el filial–. D’aquests, 11 han sigut jugadors formats en un planter en el qual no s’ha deixat de confiar tot i la injecció de diners rebuda pel club del seu actual propietari. Per tant, fins al moment, amb Chen s’han incorporat 34 jugadors. Des d’Óscar Duarte, el primer, fins a Jonathan Calleri, l’últim a arribar. Només 11 d'aquests han disputat més de 50 partits oficials, i a més David López ha sigut l’únic que ha superat els 100 des que Chen és president. 

Amb Ángel Gómez a la direcció esportiva, Ramon Robert com a conseller delegat i Quique Sánchez Flores a la banqueta –aquests dos últims van tenir força pes en la presa de decisions–, l’Espanyol va fitxar 13 jugadors, la gran majoria dels quals (11) tenien entre 25 i 35 anys. Només 7,3 dels 23,95 milions (un 30,48%) que es van gastar durant l’etapa amb Ángel Gómez –entre el gener i l’estiu del 2016– van invertir-se en jugadors menors de 24 anys. La resta (16,65 milions) van anar destinats a jugadors dels quals se n’ha pogut obtenir un cert rendiment esportiu, però nul econòmicament (únicament 700.000 euros per Fuego). 

Des d’aleshores, ni amb Jordi Lardín ni amb Rufete al capdavant de la direcció esportiva, l’Espanyol no ha gastat cap euro en traspassos de jugadors de 30 o més anys. Aquests veterans o bé han arribat lliures o bé cedits a cost zero. El gran gruix de les inversions s’han dirigit a jugadors amb capacitat per requalificar el seu valor. Amb Lardín, que va tenir més pes en la presa de decisions que Ángel Gómez, el 76,8% del que es va gastar (8,3 milions) va ser precisament en dues joves apostes, Darder i Hermoso. La resta (2,5 milions) va anar per tres jugadors entre 28 i 29 anys. Aquesta política de club s’ha mantingut amb Rufete, que encara té més poder de decisió que els seus predecessors. Amb l’alacantí s’han invertit 18,9 milions (56,66% del total de la seva etapa) en tres jugadors menors de 25 anys i 14,45 en jugadors entre 25 i 29 anys (10 dels quals per Borja Iglesias, que va ser fitxat amb 25 anys i, per tant, està en la frontera entre la primera i la segona franja d’edat). 

29 jugadors han marxat lliures 

En els vuit mercats amb Chen s’han gastat 34,2 milions per 7 jugadors menors de 25 anys; 27,1 per 15 que tenien entre 25 i 29 anys, i 6,5 per 11 que superaven els 30 anys. 68,1 milions en 34 reforços dels quals l’entitat n’ha recuperat 56,85 milions. És a dir, que, ara per ara, el balanç amb Chen és encara deficitari si només es tenen en compte les operacions dels jugadors que han arribat amb ell (–11,25 milions). Però si se sumen les sortides dels jugadors anteriors a ell –35,6 milions afegits–, s’ha generat un superàvit de 24,35 milions. Durant la presidència del dirigent xinès, l’Espanyol ha reinvertit en fitxatges el 73,6% del que ha ingressat en traspassos. Aquest percentatge, que s’ha anat reduint amb els anys, s’explica pel principal hàndicap amb el qual es va trobar el club a l’hora d’iniciar la profunda reestructuració de la plantilla durant els primers anys. Durant l’era Chen, 29 dels 44 jugadors que han abandonat el club de manera definitiva ho han fet sense deixar cap euro, una tendència a la baixa, ja que que cada cop menys jugadors marxen a canvi de res. Durant els quatre mercats de fitxatges entre el 2016 i el 2017, la majoria de jugadors van sortir per final o rescissió del contracte, o bé per la conclusió d’una cessió. L’Espanyol només ha ingressat 14,6 milions per 8 sortides d’aquell període (16 més van marxar gratis). En canvi, entre el 2018 i el 2019 la xifra ascendeix a 77,84 milions per 8 baixes. 12 més han sortit lliures. És a dir, que els 92,44 milions ingressats s’han concentrat en 14 jugadors. En el sentit oposat, dels incorporats, només 15 han arribat pagant traspàs (64,95 milions), 10 en forma de cedits (3,15 milions), i 9 han arribat lliures. L’Espanyol no renunciarà a incorporar jugadors lliures o cedits que permetin reforçar posicions on suposin un augment de la competència, però el nou paradigma deixa clar que el gran gruix de les inversions se centrarà encara més en els joves. Ells són el futur del club i de l’empresa.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF