La gana dels joves no evita la relliscada de l'Espanyol al Carranza (2-1)

BarcelonaEl retorn a la Copa no li va anar bé a un Espanyol que, lluny de fer els deures, va endur-se feina a l’RCDE Stadium (2-1). En un partit per als menys habituals, la nota va ser d’aprovat per als joves del planter i de suspens per als veterans, que no van aportar l’experiència que se’ls exigeix en ocasions com aquestes.

27 segons, de fet, va trigar Roberto Jiménez a confirmar que ni la sort ni l’encert l’estan acompanyant en la seva etapa a l’Espanyol. Tot just començat el partit va voler jugar en curt una pilota amb un pivot en una acció en què el Cadis pressionava alt. Lekic va anticipar-se, encarant el porter madrileny i definint sense problemes. Un risc excessiu i innecessari en una zona on tenia més a perdre que a guanyar. De vegades la línia entre la valentia de jugar en curt i la imprudència és molt fina.

Roberto va encendre els ànims dels aficionats al Ramón de Carranza, que de ben segur que l'hi podrien agrair amb una xirigota. El madrileny feia 22 mesos que no jugava amb l’Espanyol, i en la primera pilota que va tocar va regalar un gol al Cadis. El crit de ràbia del porter exemplificava com de malament li estan sortint les coses al conjunt blanc-i-blau, on després de set partits oficials des de la seva arribada, el 2016, encara no coneix la victòria. Tampoc el que és deixar la porteria en blanc. 16 gols rebuts: 2,2 de mitjana per partit. El gol va animar el Cadis, que sobretot per banda dreta va trobar força espais a l’esquena d’un Pedrosa molt actiu en atac, però un pèl despreocupat en defensa. Per aquella mateixa banda va estar a punt d’arribar el segon: una centrada rasa d’Agra va estar a pocs centímetres d’empènyer-la Lekic, que va fregar el segon. L’ex del Reus encara en va tenir una altra de clara a la segona part, però va xutar ras i centrat.

Puado demana pas

L’Espanyol necessitava una reacció urgent, i la va trobar a través de la pilota. En dos minuts, Baptistão primer i Piatti després van estar a punt d’aconseguir l’empat. Els dos jugadors, en la línia dels altres veterans, no van tenir la seva millor tarda, i potser després del partit entenen per quin motiu han perdut el rol de titulars. L’empat va néixer de les botes de l’argentí, que va aportar al partit poc més que l’assistència a Puado. El mèrit del gol, però, és del jove atacant, que va retallar en sec un defensa a qui va deixar clavat amb una sotana abans de resoldre amb un sensacional xut picat que va superar Gil. La maniobra, així com la resta de partit, voluntariós i actiu en tot moment, van confirmar l’atacant com una alternativa vàlida. Puado va convertir la més difícil i va fallar la més fàcil, al minut 82, enviant als núvols una pilota morta a l’àrea. No va ser l’únic que va aprofitar els minuts. Pedrosa, aportant profunditat i perill des de la banda, i Melendo, amb les seves habituals arrencades al mig del camp, van aportar velocitat i verticalitat amb canvis de ritme.

Contra un rival tancat, l’Espanyol va trobar solucions amb els dos menuts atacants. Menys encert van aportar els veterans. Poc abans del descans, Víctor Sánchez va perdre una pilota en zona de risc que va originar el segon gol. Karim va anticipar-se a Naldo –que a la segona part va ser substituït per lesió– i va rematar de cap a l’escaire. Piatti i Baptistão, apàtics, lluny d’assumir galons van passar desapercebuts. Rosales, també discret, només va aportar alguna centrada. La tornada exigirà una remuntada.