El somriure d’un Panda que enamora a còpia de gols
Només 14 jugadors al llarg de la història del club milloren l’inici golejador de Borja Iglesias
BarcelonaQuatre mesos després de la seva arribada a l’Espanyol, ja ningú recorda que el gallec va convertir-se al juliol en el jugador més car de la història del club. 10 milions eren una inversió arriscada, però el Panda només ha necessitat 11 jornades de Lliga per esvair tots els dubtes. “No em sorprèn el seu rendiment. És un jugador que no para de fer gols. Als entraments fa gols, a segona feia gols. Li havíem de donar temps. Porta uns números espectaculars i estic segur que acabarà amb uns registres molt bons”, va explicar dilluns Rubi, després que Borja hagués firmat la seva sisena diana en Lliga.
El maresmenc coneixia del curs passat el potencial del gallec, que va inflar-se a fer gols al Saragossa, rival de l’Osca de Rubi. Segurament per això, qui menys va patir la traumàtica marxa de Gerard Moreno va ser el mateix tècnic. El Panda s’ha convertit en un depredador letal: els tres primers gols, així com l’últim (contra València, Rayo, Osca i Athletic) van ser de davanter oportunista, que sap acompanyar la jugada i situar-se en el lloc clau en el moment adequat. En el quart i el cinquè va demostrar molt més. A El Alcoraz va resoldre amb una subtil vaselina després de recórrer mig camp. Al José Zorrilla va demostrar que el seu xut llunyà tampoc té res a envejar al de ningú: un míssil imparable des de fora de l’àrea. Quatre amb la dreta, un amb l’esquerra i un, l’últim, rematant amb el cap, el seu punt més feble. “És un dels aspectes del joc en què més puc millorar. Hi estic treballant molt, però em falta un gol que em faci sentir preparat i amb bones sensacions”, va reconèixer en una entrevista a l’ARA. Les últimes dues temporades, amb el Saragossa i el Celta B, només havia marcat un gol de cap en cadascuna. És a dir, que dels 61 gols fets les tres últimes temporades, comptant l’actual, només tres gols han sigut amb el cap.
Curiosament, va fer el seu primer gol de cap amb l’Espanyol contra l’Athletic, equip on va jugar Gaizka Toquero, que el va ajudar en aquesta faceta al Saragossa. “Em comentava que no intentés col·locar-la tant, que al final el que importa és que trobi porteria. Jo intentava creuar-la, però la rematada més còmoda és recta o picar-la avall”. Així va superar Herrerín, en el que era el quart partit en què anotava el primer gol de l’Espanyol. Borja, per tant, s’està convertint en un obrellaunes amb garanties. La majoria de gols, quatre, els ha firmat al primer temps, i també quatre els ha anotat amb rematades al primer toc. Els altres dos en van requerir tres.
L’eficàcia de Borja, qüestionada al principi de temporada, sobretot després del partit contra el Vila-real, queda ja fora de qualsevol debat. En 11 jornades ha rematat 29 vegades, 16 entre els tres pals. Això és una diana cada 4,8 tirs. L’olfacte del Panda, però, s’ha afinat sobretot en els últims cinc partits: 17 tirs, 10 a porteria, i 5 gols. Un cada 3,4 rematades. El gallec també suma dues assistències amb l’Espanyol, de forma que ja ha participat en 8 dels 15 gols en Lliga. A més, és talismà: cada cop que marca, l’equip blanc-i-blau puntua (tres triomfs i dos empats). Dídac, amb dues passades de gol, és el seu principal assistent, seguit per Hernán i Melendo, amb una cadascun. La resta, gols fabricats aprofitant dos rebots.
A l’alçada dels debutants més prolífics
La forta arrencada del gallec en el seu primer curs amb l’Espanyol el situa en una posició força destacada pel que fa a màxims golejadors de la història del club després d’11 jornades. El Panda ha igualat les 6 dianes de José Garreta (1932/33), Josep Mauri (1951/52 i 1952/53), José Paredes (1962?63) i Àngel ‘Pichi’ Alonso (1986/87). Per sobre seu hi va haver 14 jugadors amb millors xifres. Els més destacats, Francisco Iriondo amb 12 gols (1933/34), Vicente Martínez Català amb 10 (1939/40) i Josep Juncosa Bellmunt/amb 9 (1942-43). De tots els que els superen, el més pròxim en el temps és Juan Eduardo Esnáider, que va començar la temporada 1997/98 amb vuit dianes en els primers 11 duels de Lliga. Ja han passat dues dècades.
Borja Iglesias millora, amb escreix, els debuts de grans davanters recents de l’Espanyol. Gerard Moreno, per exemple, havia anotat dues dianes en la seva estrena amb el primer equip a aquestes altures, les mateixes que Raúl Tamudo, Álvaro Vázquez, Baptistao, Caicedo o Dani Solsona. Una menys en sumaven Stuani o Lardín. Daniel Osvaldo, Luis García o Rafa Marañón, golejadors que van deixar un gran record al club. A tots ells està millorant un Panda que té gana i que vol seguir demostrant que la clàusula que va pactar amb el club, de 28 milions, és un autèntic caramelet. L’espanyolisme farà bé de gaudir-lo mentre pugui.
