El camí a seguir: resultats positius mentre es va tornant deute

L’Espanyol presentarà beneficis per quart any consecutiu davant dels accionistes

“El camí a seguir pel club són els resultats positius continuats”. Així va resumir Joan Fitó, director econòmic de l’Espanyol, durant un esmorzar amb periodistes, la situació financera de l’entitat blanc-i-blava, que aquest matí de dimecres (11.30 h, Auditori de Cornellà), presentarà beneficis per quart any consecutiu. 1,8 milions en l’exercici 2014-15, 2,1 el 2015-16, 6,6 el 2016-17 i 6,4 el 2017-18. Per tercer any consecutiu, a més, en l’informe dels auditors no hi apareixeran advertiments. Chen Yansheng, que presidirà un any més la junta d’accionistes, defensarà un creixement moderat, però estable.

L’Espanyol ha consolidat els ingressos ordinaris al voltant dels 75 milions d’euros (73,7 en l’exercici 2017-18) als quals s'afegeix a partir de l’estiu passat una previsió, la de vendre jugadors per valor de 20 milions d’euros. Per quin motiu? L’explicació està en el deute que encara manté l’entitat, que ara té a Rastar Group –i a diversos bancs xinesos– com a principal creditor. El deute net del club se situa ara en els 95 milions, que s’estructuren en quatre partides diferents: 31,3 en forma de préstecs participatius de Rastar, uns altres 30 en préstecs no participatius i amb venciment a curt termini (renovable, això sí), 25 més en préstecs a fons d’inversió i 10 en altres conceptes, com ara deutes a la Seguretat Social, proveïdors i altres equips. “Porto vuit mesos i ja he hagut de renegociar dos cops el préstec de 25 milions. No pot ser sempre així, hem de tenir més tranquil·litat”, va apuntar en el mateix acte el director general corporatiu, Roger Guasch, que va deixar clar que el deute es pot renegociar però s’ha d’anar pagant.

A l’empresa de Chen Yansheng el club li ha de tornar 61,3 milions que el govern xinès vol que tornin al seu país d’origen. D’aquí ve la necessitat del dirigent, que busca inversors, de buscar fórmules per intentar recuperar la major part del capital invertit sense que la seva última joguina es desmunti. El govern xinès, de fet, impediria a Yansheng fins i tot invertir diners en una hipotètica nova ampliació de capital amb què l’Espanyol només podria invertir en reforços, el primer any, un 20% del 65% del total. És per això que, de moment, l’estratègia passa per vendre jugadors amb la fórmula 50-40-10: el primer percentatge es reinvertirà a fitxar, el segon a eixugar deute i el tercer a fer millores per al club. Els percentatges, això sí, poden variar en funció del moment. Tres anys després de la seva arribada, la promesa de Chen de no tornar a vendre jugadors per necessitats econòmiques ha canviat, perquè així ho ha fet el context econòmic del seu país.

Per la temporada en curs, la 2018-19, la previsió d’ingressos és lleugerament a l’alça (uns 76,5 milions), si bé els beneficis probablement es redueixin fins als 2,3 milions a causa de l’augment de les despeses i a la reducció d’ingressos en partides com els diners obtinguts per socis –n’han perdut 3.499 respecte al curs passat–, els traspassos (s’esperen uns 20 milions) o els patrocinis. L’augment dels drets televisius equilibra la davallada de les partides anteriors, però l’aposta per incrementar la inversió en marca, comunicació, publicitat o digitalització faran que el marge de benefici es redueixi.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF