El racisme no es combat amb gestos simbòlics

BarcelonaNo fa pas tants anys que era habitual sentir el crit del mono ("Uh, uh, uh") als camps de futbol quan hi havia un jugador negre a l'equip rival. Fins que un dia la gent va prendre consciència d'aquella animalada i, quan algú tenia actituds racistes d'aquest tipus, els aficionats del costat l'increpaven i el ridiculitzaven. Va costar i encara no s'ha pogut erradicar del tot, però sí que s'han minimitzat aquest tipus d'actituds a les graderies.

Ja comença a ser hora d'anar un pas més enllà, al terreny de joc. Les imatges de Diakhaby abandonant el Cadis-València per haver sentit com Cala li deia "Negre de merda" evidencien que tota aquella feina que es va fer amb els seguidors s'ha de fer també amb els jugadors. I s'ha de fer seriosament i arribant fins al fons de la qüestió.

De la mateixa manera que són impactants les imatges del València tancant files amb el jugador, abandonant el camp i anant-se'n als vestidors, són incomprensibles les imatges posteriors de l'equip tornant a la gespa amb Diakhaby substituït a la graderia. Com si ell, que era l'agredit, acabés sent el castigat. Les explicacions del club xe no convencen, per més que els diguessin que perdrien el partit i s'exposaven a una multa econòmica greu. O que va ser el mateix Diakhaby el que va dir als companys que seguissin jugant. Que, un dia després, s'omplin la boca a totes les xarxes socials de missatges i proclames de suport, dient que arribaran "fins al fnal", no fa més que evidenciar la pífia del club acceptant tornar a jugar com si no hagués passat res. No van jugar "per l'escut", com al·legaven. Van jugar per por. La por de fer una cosa incòmoda: plantar-se.

Si la Lliga pot demostrar que Cala és culpable, li caurà una sanció. Merescuda. Però, com passa a la pel·lícula Spotlight, no se soluciona res traient la poma podrida del cistell. Si es vol solucionar el problema, cal atacar el sistema.

Per tant, tot el que no sigui establir un protocol per a tothom, clubs, jugadors i àrbitres, un protocol que que sigui clar i contundent, significarà no fer res. Cal que tothom s'hi posi. Lliga, Federació, govern... Que no serveixi la típica excusa de "És que els futbolistes van a 200 pulsacions per minut". O que "Aquestes coses passen". O que "No n'hi ha per tant". Si realment volem combatre el racisme no podem escudar-nos en imatges simbòliques, per quedar bé. Perquè d'aquí dos dies ens n'haurem oblidat. Fins que torni a passar.