Tot és una qüestió de fe
Fàcil imaginar que un bon grapat de detractors i escèptics haurà enregistrat la intervenció inicial de Joan Laporta en l'assemblea general extraordinària. Bàsicament, per recordar-li les seves paraules en cas d'incompliment, si les promeses llançades no es transformen en realitat contrastada a curt termini. Hi haurà qui es quedi amb la metàfora del Fórmula 1, que farà més o menys fortuna segons vagi el club de benzina. Més enllà de l'anècdota, convé subratllar alguns compromisos adoptats en aquest parlament, com l'anunci de no alterar el model de gestió mentre Laporta sigui president.
Rotunda negativa a la conversió en societat anònima esportiva, l'espantall que tornarà una i mil vegades a l'aparador en cas que es perllongui l'actual travessia del desert blaugrana. Tothom reconeix pressa per trobar el desllorigador, la sortida del laberint, i ningú té cap seguretat que les decisions aprovades reverteixin el panorama. Ni tan sols els mateixos instigadors.
La lletania de tenir fe i esperança en el president continua plenament vigent si comprovem l'escassa mobilització de compromissaris, poc disposats a la participació activa i a sentir-se propietaris del club, tal com els hi recorden constantment. Ara l'estratègia implica tancar l'exercici en positiu després d'activar les famoses palanques que permetin desenvolupar la fórmula escollida. Generar beneficis com sigui amb l'arriscada venda d'actius per desencallar la reconstrucció de la plantilla de manera immediata.
Altre cop, i en van unes quantes, situació plantejada en termes de fer confiança a Laporta, un president que, diu, es nega a mirar enrere i continua espantat amb la nefasta herència rebuda. Estem igual que de costum, malgrat que el futur del Barça no es pugui limitar a una qüestió de fe plantejada en la línia inamovible dels darrers quinze mesos. Costa veure clar l'objectiu final de la plena recuperació perquè ningú sap què ens espera demà passat i en quins termes de feblesa s'ingressaran els milions necessaris per tapar forats, quant acabarà costant la urgència per tornar a engegar la maquinària d'èxit.
Impossible dictaminar avui l'èxit o fracàs de les decisions aprovades en assemblea. Necessitaven diners com fos ara mateix i continuaran dient que era l'única alternativa. Aquesta vegada, però, les paraules del president Laporta seguiran d'actualitat, retronant en l'ambient si no arriben a convertir-se en realitat fefaent d'aquí quatre dies. Aquest discurs segur que no se l'emporta el vent.
