Tot el que també fa qui fa gols

Periodista i entrenadoraLa veus i mai diries que ha marcat 181 gols. És alta, no sembla gens ràpida, tampoc té una musculatura especialment potent. Es mou amb un punt de rigidesa, braceja amb els colzes molt oberts, camina desgarbada. En una mateixa jugada és capaç de serrar les dents mentre s’esforça per evitar que una pilota se li escapi i somriure, com qui s’adona que, en lloc de xutar al pal dret, hauria d’haver definit a l’esquerre. I això és estrany, ella que gairebé mai tria malament. A prop de fer 36 anys -el seu aniversari és justament demà, dia 12-, Christine Sinclair està disputant el seu cinquè Mundial, després d’haver-se estrenat als Estats Units l’any 2003. No va fallar en les següents edicions i ahir contra el Camerun (1-0) va tornar a ser titular per sumar un altre Mundial més a les cames. Sinclair va tornar a fer una exhibició del que sempre ha sigut i del que encara és ara: una de les davanteres més completes que ha fabricat el futbol. Per com es desmarcava a l’espai, per com atacava una centrada, per com es despenjava per cedir de cara, per com s’oferia per frenar la jugada i canviar l’orientació. Per tot.

Sinclair és un autèntic mite, una d’aquelles davanteres que han marcat una època quan el futbol femení era gairebé invisible. La 12 canadenca -no deixa de ser curiós que dugui el 12, un dorsal que la defineix com el que diuen d’ella les companyes, una jugadora que sempre suma, que sempre aporta a l’equip-és una futbolista d’àrea, de gir de coll, de brega. El seu estil l’acosta més a les Birgit Prinz i Abby Wambach, atacants del tot o res, que a les golejadores actuals, híbrids de migcampistes, com Jenni Hermoso, o velocistes, com Alex Morgan. La seva essència de dona d’àrea, de corcó per a les centrals, de jugadora que sempre ubica la porteria, encara perdura en peces com Ellen White amb Anglaterra o Alexandra Popp amb Alemanya. Una mica també ho té Erin Cuthbert, la lluitadora d’Escòcia. Però que Sinclair encara doni guerra com ahir va demostrar que pot fer i com fa dia a dia amb els Portland Thurns no deixa de ser emocionant.

Ella són punts, són victòries. És un gol simple, és un xut útil. Juga de cara, traça una diagonal. Fa moviments que potser no la deixen bé per fer ella la jugada, però que beneficien la companya. S’endú una defensa, obre un espai. L’estil de Sinclair no és estètic per pragmàtic, però la senzillesa del que fa és màgic, dificilíssim. No se li recorden grans regats, ella ha sigut sempre de control i passada. No cal més en el futbol que juga la gran capitana del Canadà. La societat en punta que forma amb Jessie Fleming, davantera de només 21 anys, pot portar a la selecció nord-americana a la final que se li va escapar al seu torneig fa quatre anys. Acompanyades per fora de les hàbils Nichelle Prince i Janine Beckie, a qui Sinclair habilitava constantment amb moviments de venir a rebre per assistir-les al primer toc, el Canadà genera molt. I ho fa amb un joc ràpid i combinatiu. Va ser bronze als Jocs de Rio i ara aquesta generació jove, liderada encara pels ulls experts de Sinclair i l’energia al darrere de Kadeisha Buchanan -que va obrir la llauna amb un golàs de cap en un córner-, avança amb ganes de fer-la grossa a França.

Intuir que serà l’última gran cita de Sinclair fa encara més perillós l’equip canadenc. La competitivitat extrema de l’atacant, que l’ha fet sempre imparable en accions pròximes a porteria, ara pot ser el motor que empenyi endavant l’amfitriona del Mundial de fa quatre anys. Sobretot si, a banda dels interessos col·lectius, Sinclair pot estar lluitant per un honor individual que la coronaria com la davantera més efectiva de totes. Amb 283 internacionalitats, la 12 canadenca porta 181 gols, tres menys que Abby Wambach, la màxima golejadora del futbol femení. Amb ella se les ha tingut durant una dècada i mitja, fent gols aquí i allà. Autèntics golassos. El cop de cap que va marcar Wambach contra el Brasil conserva l’espectacularitat fins i tot ara que no ressona a empat èpic a la pròrroga. Era el 2-2, minut 122, el partit s’acabava, i ella va volar per caçar una centrada al segon pal i perforar la xarxa. Era un gol 100% Wambach i 100% Sinclair.

Ahir va ser a prop de la diana ja al final i va contribuir amb l’esforç que la caracteritza que el Canadà comencés el camí mundialista amb tres punts contra una Camerun que va creure-hi fins al final gràcies a la velocitat d’Aboudi Onguene. Això va sempre de fer gols, de veure qui en fa més, i el Mundial ha arrencat amb ganes de killers. Sinclair tindrà el seu moment.