A punt d'enfadar-me i resignar-me
Aquesta setmana s'han produït dues golejades d'aquelles que els periodistes d'abans en deien "d'escàndol". Però el 5 a 0 de diumenge i el 7 a 1 de dimecres no hi tenen res a veure. Els fabricants de veritats així ho han decidit: la primera va ser conseqüència de la indolència i l'entreguisme de l'Espanyol, mentre que la segona només s'explica per la immensitat d'aquest equip amb el qual ens ha tocat conviure. L'absurd contrast en les valoracions entre un partit i l'altre no ha sigut exclusiu dels seguidors més radicals i irracionals. Tampoc s'ha quedat com a broma divertida entre equips rivals. S'ha pogut llegir com persones teòricament intel·ligents defensaven amb convenciment que l'Espanyol s'havia deixat guanyar.
El pericos estem tristos -i també enfadats- amb el nostre equip. Perquè hem tingut un mes desastrós, perquè encara no hem paït els fets de Miranda, perquè fa cinc partits que no guanyem, perquè diumenge ens vam sentir humiliats. Però això és el futbol en la seva dimensió més humana i educativa. Caure i aixecar-se. Viure amb passió sense demanar, gairebé, res a canvi. Estimar de manera incondicional. Resistir. Però al que no estem disposats és a, en ple dol per la golejada i per la mala ratxa, demanar perdó a un equip multimilionari per no haver-lo ajudat en la seva croada contra un altre equip multimilionari. El que reivindiquem no és tan difícil. Només cal que se'ns tracti com la resta de l'any: amb el menyspreu de la ignorància. Però que no se'ns insulti dient que el nostre amor no és blanc-i-blau, que no es dubti de la professionalitat dels nostres jugadors i entrenador. Que ens deixin que siguem nosaltres els que els critiquem pel desastre de partit. Perquè sabem que diumenge volien guanyar però que no en van saber més.
Fa mesos vaig fer meu el lema, que vaig llegir al Carles Capdevila: ni m'enfado, ni em resigno. Però després de sentir i llegir com, fins i tot comentaristes neutrals o pericos, s'han deixat influir per la propaganda més interessada, m'agafen ganes d'oblidar els bons propòsits, enfadar-me una mica i resignar-me definitivament.
